Kieran McGrath: "El porno és negatiu per als joves"

BarcelonaFa tres dècades que tracta amb nens i joves que han comès abusos sexuals. El 1988 va entrar com a subdirector a la unitat d’abús sexual infantil del Children’s University Hospital de Dublín i ha impulsat el programa Atura’t, del govern de les Illes Balears, dedicat a avaluar i tractar adolescents condemnats per abusos sexuals.

Què tenen en comú els menors que cometen abusos?

Són un grup molt divers. Hi ha nois amb conductes antisocials i d’altres que no tenen antecedents, que semblen bons nois i amb bones famílies. Però sempre hi ha una espurna que origina l’abús. Quan treballo amb un noi sempre pacto amb ell que hem de trobar on comença aquesta història. Pot ser que sigui la seva pròpia experiència d’abús, la soledat, la influència de la pornografia...

¿La pornografia afavoreix les conductes abusives?

Sí, sense cap mena de dubte.

Perquè és un mal exemple? Perquè hipersexualitza els joves?

Per totes dues coses, és molt negativa. Quan era jove la pornografia eren les pàgines del National Geographic, ara són vídeos en què s’abusa d’algú. Les noies hi somriuen, però bàsicament són víctimes d’humiliacions i agressions. Tinc al cap un cas d’un noi de bona família que va forçar un nen i una nena molt petits a fer sexe oral. Tenia onze anys. ¿D’on ho treia? De la pornografia.

Tampoc cal tornar als tabús del franquisme, suposo.

No, no és una qüestió moral. El sexe no és res dolent ni ha de ser exclusiu del matrimoni. La qüestió és ajudar els joves a desenvolupar una sexualitat sana, i la pornografia i la prostitució no hi caben. Però aquí hi ha molta tolerància amb la prostitució. Molts diaris publiquen anuncis de prostitució, no sé si el teu ho fa.

No en publiquem.

Molt bé, me n’alegro. Però molts ho fan, i es permeten fins i tot macroprostíbuls. S’hauria de seguir el model nòrdic i criminalitzar els compradors de sexe, no les prostitutes; els clients. Si els nois pensen que la prostitució i la pornografia són normals, creuen que les noies s’han de sotmetre a les expectatives dels homes i es fomenten les actituds masclistes. Això no és cap bona recepta per al desenvolupament dels joves.

¿El programa Atura’t és útil per evitar la reincidència?

Aquest és l’objectiu i per ara no coneixem cap cas de reincidència. Segurament n’hi ha i no ho sabem i, a més, només tenim informació dels nois mentre són adolescents. Quan són adults entren en un altre sistema i a Espanya no hi ha gaire traspàs d’informació entre els diferents sistemes, ni entre regions. Hi ha països on això està molt més avançat.

Què identifica el risc de reincidir?

En general els agressors sexuals reincideixen poc, la gent es pensa que és molt fàcil que reincideixin, però no és veritat. Però n’hi ha uns quants amb un risc de reincidir molt alt i per detectar-los cal un sistema d’avaluació bo. Els jutges haurien d’entendre millor els factors de risc, perquè hi ha molts mites. Per exemple, les evidències demostren que negar el delicte no és un factor de risc de reincidir, i l’agressió durant l’abús tampoc. És més fàcil que hi tornin els que abusen de nois, i els que trien víctimes de fora de la família, sobretot si són desconegudes.

¿Com s’identifica un comportament sexual problemàtic?

Si hi ha elements de coerció i manipulació, si una relació no és entre iguals, hi ha un problema. No vol dir que sigui necessàriament abusiva, però cal intervenir-hi. No fer res és donar un mal missatge. Cal una actitud oberta a la sexualitat en general, poder parlar amb els joves sobre sexe abans de cap problema.

Un terç dels abusos sexuals els cometen nois adolescents

Estudis fets a Anglaterra, Gal·les, Irlanda i els Estats Units confirmen que aproximadament un terç dels abusos sexuals els cometen adolescents i joves de menys de 21 anys. A banda d’això, hi ha els que comencen d’adolescents i continuen amb aquesta conducta fins que els aturen. Kieran McGrath ho va explicar ahir a la VII Jornada de Criminologia de la Universitat Oberta de Catalunya i el Centre d’Estudis Jurídics, centrada en la delinqüència sexual. Per això McGrath destaca la importància de prevenir i actuar com més aviat millor, en l’adolescència, i va escriure la 'Guia sobre els comportaments sexuals en infants i adolescents. Pautes per a pares i tutors'.