Aquesta matinada canviarem l'hora: serveix de res?
Tot i que els governs insisteixen en els avantatges d'avançar l'hora a la primavera i endarrerir-la a la tardor, els estudis sobre el tema no aporten respostes concloents
BarcelonaEl ritual està a punt de repetir-se: aquesta matinada cal endarrerir els rellotges una hora (a les tres tornaran a ser les dues). L'horari d'estiu s'acaba i això vol dir que, a partir de demà mateix, es farà de dia i de nit una hora abans que avui. Un canvi, endavant i endarrere, al qual estem acostumats però que està envoltat d'una polèmica creixent.
Serveix de res canviar l'hora? Els governs que apliquen la mesura –la majoria a Amèrica i Europa– afirmen que sí, adduint un suposat estalvi energètic. Però els experts que han estudiat el tema arriben a conclusions sovint diferents. Alguns asseguren que els avantatges queden anul·lats pels inconvenients, de forma que la mesura acaba tenint un benefici zero. D'altres afirmen que és perjudicial. Saber qui té raó és complicat, però una cosa és segura: l'argument segons el qual canviar l'hora és positiu té poques proves empíriques que el demostri. Aquests són alguns dels elements d'un debat polèmic.
Salut
Una de les principals crítiques que suscita el canvi són les afectacions sobre la salut. D'entrada, el nou horari produeix un cert desconcert, que es manifesta de forma especial en la gana i la son. Aquest desajustament es deixa sentir amb més intensitat en les persones amb horaris més regulars, i de forma especial en nens i persones grans. Adaptar-se al nou horari pot costar fins a una setmana. Hi ha, òbviament, persones més sensibles, a les quals pot costar més. Les persones amb trastorns del son, per exemple, pateixen de forma especial.
Però segons alguns experts el pitjor no són les incomoditats de no tenir son a l'hora d'anar al llit o no poder aixecar-se al matí. El problema és més complicat en persones amb depressió, ja que es produeix una alteració hormonal i de la serotonina. Alguns estudis, fets a Suècia i els Estats Units, han arribat a vincular el canvi d'hora amb un major nombre d'atacs de cor. En una intervenció davant del Parlament Europeu, un grup de científics va assegurar a principis d'aquest any que el canvi horari pot derivar en un increment de malalties com l'obesitat i la diabetis.
Energia
Pel que fa al consum d'energia –el motiu pel qual es fa el canvi d'horari–, les conclusions són igualment confuses. A Espanya el ministeri d'Indústria xifra en 300 milions d'euros l'estalvi energètic que genera la mesura, però no aporta cap estudi que justifiqui una xifra que no s'actualitza i que es repeteix any rere any. D'altres estats que apliquen la mesura ni tan sols disposen de dades que apuntalin la teoria de l'estalvi. Allà on sí que s'han fet estudis, com als Estats Units, s'ha arribat a conclusions contradictòries: mentre alguns afirmen que el canvi provoca un insignificant estalvi anual del 0,03%, d'altres afirmen que incrementa el consum en un 1%.
Beneficis que queden anul·lats
El cert és que el debat sobre el canvi horari és present a tots els països on s'aplica. Paradoxalment, mai s'arriba a cap conclusió, però la mesura, generalitzada a Europa arran de la crisi del petroli del 1973, continua inalterable any rere any. Ningú no sembla posar-se d'acord. Si algú afirma que es consumeix menys llum al matí, d'altres apunten que se'n consumeix més al vespre. Si algú apunta que millora la seguretat del trànsit al matí –ja que es condueix amb llum en el camí cap a la feina o l'escola–, d'altres asseguren que es complica a la tarda –perquè el retorn a casa es fa quan és fosc–. Experts en seguretat ciutadana apunten que els vespres més foscos provoquen més delictes, i la indústria de la restauració i l'oci afirma que perjudiquen el negoci perquè la gent torna a casa aviat, de manera que deixen buides terrasses i surten menys de nit.
El canvi horari en la vida moderna
Potser un dels motius pels quals els suposats beneficis d'un canvi implantat per primera vegada durant la Primera Guerra Mundial –i generalitzat a Occident durant la Segona– és que el model de vida ha canviat molt des d'aleshores. La massiva migració a les ciutats, la industrialització, la democratització de l'oci, la diversificació social… són factors que influeixen en els efectes del canvi horari. No és el mateix una societat rural, on tothom fa els mateixos horaris, que una societat urbana i moderna, on els tipus de vida difereixen notablement i on ja no depenem del sol per fer les nostres activitats. Però, sigui com vulgui, amb defensors i detractors, el cert és que la mesura s'aplica any rere any, sense canvis. La propera vegada, aquest diumenge.
