El document que fa debatre la comunitat educativa

PalmaLa comunitat educativa de les Illes Balears ha transformat la lluita contra les polítiques de Bauzá i Wert en un procés constructiu que vol desembocar en un document de bases per fer una futura llei d’educació a les Illes Balears. El procés fa mesos [anys, en el cas menorquí] que es gesta i el debat també ha fet trepitjar calls. La plataforma Crida en surt per desacords insalvables i, en canvi, l’Assemblea de Docents ha aconseguit retardar un mes la posada en comú de les esmenes al document consensuat aquest gener. L’STEI, molt crític, es reuní ahir amb els impulsors del Pacte per acostar posicions després que aquesta setmana ha comunicat que “ha de tenir la possibilitat de participar plenament en la redacció del Pacte per l’Educació.”

Emperò, què diu el document? Quines són les crítiques principals? Aquí, una selecció del que diu l’esborrany i d’algunes de les esmenes que s’han recollit fins ara, en un procés que continua obert i que s’acabarà de debatre el proper 14 de març abans de ser presentat als partits polítics perquè puguin incloure les propostes en els programes electorals. El calendari apressa.

Escola pública, i laica?

El document no parla, de moment, de la laïcitat a l’escola

El document del Pacte parla de l’educació com a servei públic basat en l’equitat i la qualitat. “Que l’escola sostinguda amb fons públics sigui universal, que prengui com a fonament la igualtat i l’equiptat i ofereixi una educació de qualitat, oberta realment a tothom, sense cap tipus de discriminació”, diu el text. En les esmenes presentades per l’Associació de Directors de Secundària es parla també d’afegir-hi “garantir que tothom qui ho vulgui pugui accedir a una plaça escolar pública laica”. MenorcaEdu21 va més enllà, tot i que es manté a destacar la voluntat i no l’obligatorietat, i demana una referència a l’accés, “si així ho vol, a l’educació pública, laica, de qualitat i en català”.

Més paper per als alumnes

Des d’intervenir en la presa de decisions fins al treball cooperatiu

Tot i que una de les crítiques de la plataforma Crida a l’hora d’argumentar la seva retirada del procés del Pacte per les Illes fou, precisament, que no s’ha sabut fer partícips els estudiants a l’hora de redactar l’esborrany que ara mateix és objecte d’esmenes, el document parla de la necessitat d’escoltar i fomentar les veus dels infants dels joves. “Es tracta d’ensenyar a participar participant”, diu el text. Es pretén que els alumnes passin a formar part de la presa de decisions que afecten el centre i també potenciar-los el “sentiment de grup i de responsabilitat comuna”.

Model lingüístic ambigu

Diferents col·lectius demanen més concreció pel que fa al català

“Cada centre escolar elaborarà el seu projecte lingüístic de centre en el marc de la seva autonomia i en funció de diferents variables contextuals: llengua de l’alumnat, resultats de les avaluacions internes i externes, entorn del centre, etcètera. L’objectiu és aconseguir que l’alumnat assoleixi una competència similar en les dues llengües oficials en acabar els estudis obligatoris (...). Sempre tindrà un tractament preferent la llengua pròpia de les Illes Balears (...). En aquest sentit, es considerarà la situació de la llengua catalana com a minoritzada i no normalitzada”. És el que exposa el document del Pacte. Tot i que exposa que el català tindrà un tractament “preferent”, evita concretar, fer referència a percentatges concrets o esmentar la normativa vigent, el Decret de Mínims. Les crítiques de l’STEI i de Crida, fora del procés, van per aquí. També és el cas d’algunes assemblees de centre, que han transmès que el model que es proposa és ambigu. Des del Pacte diuen que “és un document de bases”.

Carrera docent

El professorat es classificaria en quatre nivells diferents

Els docents es dividirien en nivells segons la seva experiència “La carrera docent s’estructurarà en quatre nivells: novell, aprenent, avançat i expert”, associant també experiència i salari, diu el Pacte. Igualment, es promouran avaluacions (multinivell, internes i externes) periòdiques i obligatòries del professorat i dels centres. Aquesta és una de les qüestions que més suspicàcies ha generat entre el col·lectiu docent, que pel que fa a l’Assemblea, encara s’ha de definir. L’STEI considera que la classificació en grups dels docents suposaria una “precarització de la majoria de les places”.

Directors més forts?

Sindicats qüestionen les atribucions en provisió de places

El document defineix les atribucions de la funció directiva, que comporta el nomenament i cessament dels altres òrgans unipersonals de direcció i coordinació, prèvia comunicació al consell escolar i claustre; assignar al professorat altres responsabilitats de gestió i coordinació, entre d’altres. Emperò la que ha estat objecte de més crítiques és la d’intervenir en els procediments de provisió de places per concurs específic i de provisió especial en comissió de serveis. Des del sindicat UOB creuen que “en un model d’escola pública no és acceptable que el director intervingui en el procés de provisió de places”, i apunten que la proposta “coincideix amb la LOMQE”. L’STEI apunta a més que aquest punt suposaria seleccionar els docents “al marge dels barems públics”, fet que podria afavorir pràctiques “poc transparents”.