Francesca Martí: “L’economia es fa i es millora posant les persones en el centre”

PalmaQuan es parla de donar un nou valor als residus, el primer que ens ve al cap a les Balears és la Fundació Deixalles. Aquest projecte d’economia social i transformadora és una realitat per la qual han passat milers de persones amb problemes d’inserció laboral des de 1983. Avui, és un model de gestió i de resposta a nous reptes que no són tan nous, com evitar que acabi als fems allò que encara té vida. El PremiARA Balears a la Iniciativa Econòmica ha reconegut precisament això: l’economia del sentit comú i del compromís social. Francesca Martí va arribar a l’organització fa més de 20 anys, i actualment n’és la directora general.

Com neix Deixalles?

— Els anys 80 hi començà a haver dos problemes que conflueixen. Una activitat econòmica creixent que deixa persones fora, que no aconsegueixen ser contractades i que inicien processos de risc d’exclusió, i una generació de residus exagerada fruit del boom turístic. En aquell moment, PIMEM i el Bisbat es posen d’acord per crear la Fundació Deixalles i treballar aquests dos aspectes. Va ser una idea brillant, i prova d’això és que avui els dos eixos continuen més vigents que mai.

En què ha canviat Deixalles?

— Es conta una anècdota: el bisbe va visitar Deixalles al començament i, com que tenien el taller en un espai que estava en unes condicions regulars –ja hi havia molts objectes per reciclar i l’organització havia habilitat espais d’aquella manera–, va tornar al Bisbat ple de puces. Com totes les organitzacions, hem tingut alts i baixos, però a partir dels 90 ens vàrem anar profesionalitzant, perquè és l’única manera d’assolir fites de qualitat en la gestió dels residus i la inserció laboral. Avui som una organització moderna, amb prop de 200 treballadors, i activam diferents programes d’inserció laboral, a més de línies com l’orientació, o el que coneixem com a ‘prelaborals’: preparam més de 100 usuaris per afrontar les dificultats i aconseguir llocs de feina estables. A més, tenim un servei ocupacional dins d’un programa de salut mental que arriba a més de 60 persones. Som una organització molt transversal que dona resposta a les necessitats de la nostra societat, que en matèria d’inserció no deixen de créixer.

La restauració de mobles i electrodomèstics encara és important?

— Encara ho és. Tenim els tallers professionals, on treballadors i usuaris desenvolupen la capacitació necessària per donar nova vida al que en molts casos seria un residu. Sempre és una alegria veure que som capaços d’arreglar o posar a punt un electrodomèstic, i, a més, fer-ho donant feina a persones.

Una part important de la societat illenca, per dir-ho finament, no va molt de la segona mà.

— Cada vegada menys. És cert que ja des del principi, els estrangers residents han estat un públic molt agraït, perquè hi estan més acostumats. Voler aprofitar un aparell o un moble no et fa més pobre, sinó més ric i més intel·ligent. Però avui dia són centenars les persones que venen a comprar, i també que ens ofereixen allò que ja no fan servir. També és cert que hem millorat molt l’estètica de les botigues i ho feim més atractiu.

Què trobau, del premi rebut?

— L’entitat du des de 1983, jo no tant, però ja fa dècades que lluitam per unes illes millors, al servei de les persones. Es un reconeixement al nostre model i a la nostra proposta, i, a més, que vingui d’un mitjà de qualitat i amb molt de criteri com l’ARA Balears, és un honor.

Ara que es parla tant de model econòmic, quin és el vostre?

— És aquell que té en compte per damunt de tot les persones. No podem produir, ni fer economia, si les persones no són en el centre. Som competitius si integram tots aquells que no troben feina a la primera. Si no cream una societat dual, on uns tenen més oportunitats que altres. Per a nosaltres, la dignitat és essencial en l’economia. I la dignitat passa perquè hi hagi segones i terceres oportunitats per a tothom. Aquesta és l’economia que genera felicitat.

I una economia amb menys impactes ambientals.

— Per descomptat, i ho posam en pràctica. Treballam no ja per reciclar, sinó per reduir. Se’ns associa molt a reciclar, perquè històricament s’han fet moltes campanyes on semblava que reciclar ho era tot. Però és un mal sistema perquè vol dir que primer has tirat. Nosaltres proposam reduir. Com? Reutilitzant, arranjant i posant allò que faci falta a un moble o un electrodomèstic perquè es mantingui viu, i estalviant molts recursos naturals en noves produccions. Es parla d’economia circular, i és aquest concepte: reintroduir tot el que tenim dins la roda; com més, millor.