Laura Aguiló Payeras: “L’escola és una institució que ha de saber respondre a les demandes socials”

PalmaEra l’any 1986 quan el CEIP Norai va néixer com a centre d’integració, formant part de l’experiència pilot d’incloure infants amb necessitats educatives especials a les escoles ordinàries. A més, cercava alternatives a l’ensenyament tradicional. Enguany fa 37 anys que el Norai funciona, i el seu projecte educatiu, que s’ha mantingut en el temps adaptant-se als canvis imposats per la societat, mereix el premi Bartomeu Picornell d’Educació. En parlam amb la seva directora, Laura Aguiló Payeras.

Els premis ARA Balears han reconegut el projecte educatiu del CEIP Norai. Amb quina energia agafa aquest guardó la directora actual del centre?

— Recollim aquest premi amb molta il·lusió, sobretot perquè el CEIP Norai, des dels seus inicis, ha disposat d’un equip humà que hi ha dedicat moltes hores. I això ha estat una constant que no s’ha interromput mai, malgrat els canvis de l’equip directiu, mestres jubilats... En la trajectòria del centre, l’esforç, la il·lusió i les ganes de millorar han estat una tònica sempre.

La predisposició de l’equip humà deu ser indispensable en un projecte com aquest, que va apostar per un sistema educatiu poc tradicional a finals dels anys 80.

— Quan el projecte va començar el 1986 era agosarat, ja que ens trobàvem amb l’hegemonia del llibre de text. Ara, en canvi, és la moda, i si no innoves sembla que no ho fas bé. Al contrari del que passava abans, que una proposta educativa així semblava forassenyada. Amb tot, aquesta va ser una escola pionera i el mèrit ha estat sostenir els trets de base del projecte durant el temps. I no és fàcil, amb els canvis que hi ha.

Dèieu que educar amb sistemes no tradicionals és una moda. Com tot, té defensors i detractors. Què diríeu als detractors de l’ensenyament per projectes?

— Crec que ens hem de fixar en les evidències, en què diuen les investigacions de caràcter pedagògic, la neurociència i les didàctiques específiques. Hi ha evidències que diuen que segons quines pràctiques d’ensenyament funcionen, com és el cas de l’aprenentatge per projectes. Aquest sistema té molts avantatges en l’àmbit pedagògic que repercuteixen en l’alumnat i la comunitat educativa.

La Conselleria d’Educació ha viscut mesos molt intensos aquesta legislatura, especialment per l’aplicació de la LOMLOE. Com ho heu viscut, des del Norai?

— Pens que hi ha hagut altres legislatures més complicades, en què els mestres ens hem sentit molt menys escoltats. Sé que hi ha molta gent en contra de la LOMLOE, però a mi em sembla un plantejament encertat, almenys a Primària. És cert que a Secundària té més detractors, sobretot perquè els professors són molt especialistes de la seva àrea; a Primària, som generalistes. Val a dir que aplicar la LOMLOE, en aquest centre, no ens ha suposat un gran canvi. L’hem entès, sabem com funciona. Pens, i juraria que parl en nom de l’equip directiu, que és un canvi positiu, una manera de canviar la mirada cap a l’aprenentatge.

Quins canvis positius amb relació a l’aprenentatge destacaríeu, de la llei educativa?

— En termes pedagògics, valor en positiu que la LOMLOE ja no focalitza únicament l’atenció en els conceptes, sinó que se centra en les competències. Si ajudes l’alumnat a desenvolupar competències, en lloc d’acumular continguts conceptuals que no s’aprenen significativament, tindrà les eines per realitzar nous aprenentatges. Crec que això és un encert. S’han de treballar conceptes, però no només: també el saber fer, saber ser i saber conviure. Estam educant infants que probablement tindran professions que ni existeixen ni podem imaginar.

L’entorn de l’escola també és particular, amb una població lingüísticament molt diversa. Com es fa per empènyer el projecte lingüístic del centre, que aposta per l’ensenyament en català?

— El 85 % de l’alumnat d’aquest centre és castellanoparlant. Per tant, feim el que podem. A vegades no és fàcil, i encara menys des de fa uns anys, que hi ha un debat polític obert. El que volem és que els nostres alumnes tinguin el mateix nivell de català que de castellà quan acabin sisè. El projecte lingüístic de centre inclou el castellà i també l’anglès, que aquest curs hem pujat d’hores, però també tenim molt present que aquests infants necessiten moltes experiències en català. Però és innegable que el castellà té un component social molt fort.

Fa 14 anys que sou al centre. Heu vist com la rellevància social del castellà ha incrementat?

— El que he vist és que, amb el tema de la immersió lingüística, hi havia coses que estaven clares i superades i aquests darrers anys s’han obert ferides. Tothom tenia clar que s’havia d’aprendre el català. Ara, la LOMLOE canvia i no diu que s’hagi de fer immersió. Sobretot, no podem oblidar tots els anys que hi va haver José Ramón Bauzà al Govern i es va plantejar el TIL. Amb això es va obrir un debat quan part de la societat castellanoparlant tenia assumit que l’ensenyament era necessari que fos en català. Ara sembla que tot és qüestionable.