Mercè Picornell: “Volem acostar la possibilitat de crear a persones que ho veuen inaccessible”

Palma‘La forma dels somnis’ és un projecte jove, engrescador, plural i col·laboratiu. De naturalesa interdisciplinària, la iniciativa fa de la creació literària i artística una plataforma per parlar de somnis, pors, inquietuds i monstres amb persones de diferents col·lectius, especialment alumnes de Llengua i Literatura Catalanes de la UIB i usuaris de serveis de salut mental. El projecte posa en tensió el cànon literari amb la utilitat de les paraules, de l’expressió (escrita i oral). Va sorgir a iniciativa de la doctora Mercè Picornell, professora titular d’Universitat del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, i de dos psicòlegs d’entitats de serveis per a persones amb trastorns de salut mental: Vicente Galaso, president de La Nostra Veu, i Xavier Delgado, psicòleg de l’àrea de Salut de Tramuntana. Fa poc més d’un any es va publicar el volum Quimeres: somnis, literatura i salut mental, el primer resultat físic de la iniciativa. Aviat, tot i que ja s’han fet activitats teatrals al respecte, veurà la llum el segon volum: Mostrar monstres: una investigació creativa sobre la por.

‘La forma dels somnis’ acaba de ser reconegut amb una menció especial als premis ARA Balears.

— Rebem aquest reconeixement amb molta d’alegria. Sabem que som un projecte jove i difícil d’encaixar entre categories perquè treballam diferents àmbits: l’educatiu, el de la salut mental i el social. Creim que aquesta menció significarà un impuls enorme per a la gent que hi ha estat participant.

Difondre la salut mental, eliminar estigmes i aconseguir que els graduats en Llengua i Literatura Catalana tinguin eines per establir ponts entre diferents àmbits són alguns dels objectius. Per si mateix, però, el projecte té un ampli ventall de beneficis. En podeu destacar alguns?

— Entre els que no es veuen, destacaria el de posar la literatura a l’abast de persones que per ventura mai havien pensat que hi podien tenir accés, acostar la idea de creació literària i text literari i la possibilitat de crear a persones que ho veuen inaccessible, ja sigui per la seva alfabetització o pels camins per on els ha duit la vida, que veien la literatura com una cosa de grans autors. A més, també s’ha donat la creació de textos teatrals: persones que no pensaven mai que pujarien a un escenari ara ho veuen més normal i els entusiasma.

A més d’involucrar tres col·lectius, la iniciativa s’escampa per altres àmbits com l’aigua: heu fet formacions teòriques sobre els temes principals de cada volum/projecte, representacions teatrals, sessions fotogràfiques, l’edició del llibre final...

— Sí. Els que dirigim el projecte a vegades reim perquè la iniciativa té vida pròpia: té monstres que funcionen com independentment de la nostra voluntat. Per als estudiants, elaborar i publicar un llibre és una activitat enriquidora, i aquesta tasca no la veuen la resta de col·lectius que hi participen. En canvi, pujar a l’escenari i dir els textos està sent molt accessible per a les persones que tenen més dificultat d’expressió escrita. Els textos escrits són breus i a vegades no tenen elaboració formal literària, però a l’escenari, dits en primera persona, tenen molta força. Diria que el projecte té una dimensió plàstica que arriba a col·lectius molt diferents. A mi em fa aprendre: estic constantment aprenent a adequar el que volem fer a grups de gent molt diversos.

No és la part rellevant del projecte, però des d’una perspectiva formal i literària, quina valoració en feis, dels textos?

— Això ha estat tema interessant per estudiar a classe. Els estudiants de Llengua i Literatura tenen molt clars els nivells de qualitat, el que són els textos amb qualitat estètica, del cànon, els que estudien a casa. Publicar textos que formalment són precaris sempre és una frontera que hem de traspassar. Quan el llibre es publica, en conjunt, tots els textos tenen una dimensió interessant. En el llibre de Quimeres hi van participar escriptors reconeguts i hi havia aquest acompanyament; el dels Monstres, crec que és un volum que funciona molt bé en conjunt, perquè hi ha molts lligams entre els textos; individualment, les peces no tenen rellevància, però en conjunt, sí. El projecte posa en tensió els límits de la literatura i els prejudicis sobre la qualitat literària.

En alguna ocasió heu deixat clar que el projecte no vol ser una teràpia.

— No som qui per dir si per a algú, això, té una funció terapèutica. El que oferim és un espai de creació literària i artística. No té més. És un espai col·laboratiu en què ens ajuntam persones com jo mateixa per crear conjuntament amb un objectiu. Entenem que els productes que cream són diferents que els que circulen pel món literari sense voler que tinguin una funció terapèutica, sinó creativa. Ara bé, en diferents contextos, a estudiants, professionals i usuaris de centres de salut mental ens ha permès posar en comú pors, somnis, vulnerabilitats... I, òbviament, això té una funció terapèutica per a tots.