El meu fill menteix constantment
La mentida és habitual durant la infància, però s'han de disparar totes les alarmes quan es converteix en un patró de comportament
Pregunta de Tomàs R.
- El meu fill de sis anys menteix constantment, sobretot en mals de panxa, cap, cops... Ja no sé quan diu la veritat i quan no.
La mentida és un fenomen molt habitual durant la infància. Les criatures les utilitzen amb diferents finalitats, explica José Ramón Ubieto, psicòleg clínic i professor de la UOC i la UB.
Per què menteix un infant?
El primer motiu és per amagar alguna cosa que ha fet malament, evitar el càstig i, així, mantenir la “imatge de bon nen” davant dels pares. El segon, com a mètode de denúncia perquè considera que els pares són massa exigents o bé li presten poca atenció. “És una manera de denunciar les dues situacions”, apunta Ubieto. I el tercer, que és molt més minoritari, és perquè són infants faulatoris. “Són capaços d’inventar-se faules com que han fet 100 quilòmetres en bicicleta quan en realitat n’han fet 5. Segurament Donald Trump era així de petit”, exemplifica Ubieto.
Com se sap que una criatura menteix?
Tot i que no sempre és evident per als pares saber si les criatures diuen la veritat o no, hi ha alguns indicis que poden revelar que estan mentint, segons recull Faros, el portal de la salut per a les famílies de l’Hospital Sant Joan de Déu. El primer és l’expressió facial: un nen que diu la veritat es mostrarà tranquil i relaxat, mentre que si està mentint es comportarà de manera ansiosa i la seva expressió serà més tensa. L’altre indici és com s’expressa: si apareixen contradiccions en les explicacions, i aquestes són poc creïbles o inversemblants, o si diu frases que no tenen sentit ni coherència, és possible que no estigui dient la veritat. I, finalment, la manca d’espontaneïtat: si el que el nen explica sembla assajat i preparat i si se li fan preguntes no contesta d’una manera natural, sinó que ho fa de manera forçada.
Com han d’actuar els pares quan descobreixen que el seu fill menteix?
Primer han de ser conscients que darrere de mentides recurrents hi ha una veritat. “La veritat sol ser que l’infant està passant per una situació difícil o per una crisi”, apunta el professor de la UOC. Els motius poden molt ser molt diversos: des que sigui víctima d’assetjament escolar fins que senzillament es vegi maldestre en alguna cosa. El que s’acostuma a amagar més habitualment darrere de la mentida és un sentiment d’inseguretat, de por a ser renyat per alguna cosa o d’autoexigència. “Pot ser que un menor no suporti treure un 5 en una prova de l’escola quan sempre ha estat molt bon estudiant”, puntualitza Ubieto.
Quan cal demanar ajuda a un expert?
Segons el professor de la UOC i de la UB, quan les mentides són constants i es converteixen en un patró vol dir que l’infant amaga una “veritat molt insuportable per a ell”. En aquest punt és on potser els pares no sabran ajudar-lo i serà necessària la intervenció d’un psicòleg. En canvi, si són mentides puntuals no se li ha de donar massa importància, perquè tots en algun moment n'hem dit.