Marina Ribas: "Sent l'obligació d'ensenyar quina és l'autèntica Eivissa"

PalmaProfessionalment es dedica a fer cursos de cuina i xerrades sobre alimentació saludable, però també crea continguts sobre salut, estil de vida i dissenya receptes per a marques. "Em consider comunicadora, per dir-ho d'alguna manera", comenta, perquè aquesta eivissenca va fer magisteri i quasi ha acabat els estudis de dietètica. A través del seu perfil d'Instagram, on ja té 11.500 seguidors, explica la seva experiència com a mare, i dona a conèixer el món rural: "No podria entendre l'alimentació i la vida saludable allunyada d'aquesta realitat que m'envolta", assegura. També permet veure l'Eivissa hivernal allunyada dels tòpics estiuencs. I si no sabeu què menjar, els seus consells us poden ser d'utilitat.

Com us vàreu introduir en el món de la salut i què us va fer fer la passa endavant per explicar-ho a través de les xarxes socials?

Des de ben joveneta havia tingut problemes digestius i em deien que era a causa de l'estrès i que poca cosa s'hi podia fer. No em sentia gens identificada amb el perfil d'una persona estressada i sabia que havia d'haver-hi altres causes que explicassin el meu malestar. Vaig començar a investigar pel meu compte sobre qüestions relacionades amb la microbiota, la permeabilitat intestinal i la fisiopatologia en general i vaig descobrir tot un món! A més, paral·lelament, varen diagnosticar una malaltia autoimmunitària al meu home i, a partir d'aquí, varen començar els canvis en la nostra alimentació i també en el nostre estil de vida. Com sempre m'havien agradat les noves tecnologies, vaig decidir començar a explicar tot el que jo havia après a través del meu blog i les xarxes socials.

Són una eina imprescindible per difondre les vostres receptes i experiències, però durant alguns períodes heu desconnectat completament. Com aconseguiu equilibrar la privacitat i alhora exposar la vostra vida?

Tenc una relació d'amor-odi amb les xarxes socials. M'encanta establir diàlegs amb els meus seguidors i aprendre de les persones que seguesc, però també és important posar un límit a les coses que compartesc i que consumesc. Arriba un punt que tot va tan de pressa que sents que perds el carro constantment i això pot arribar a provocar frustració. Fer desconnexions de tant en tant em permet posar de nou els peus a terra i valorar tot el que tenc. El món digital pot ser molt absorbent i mai hem de perdre el contacte amb la vida real.

De fet, les vostres publicacions relacionen els aliments locals amb el paisatge eivissenc. Què tractau de transmetre als vostres seguidors?

El respecte i l'amor que tenc per la meva terra. Som una enamorada de la meva illa i no podria entendre l'alimentació i la vida saludable allunyada d'aquesta realitat que m'envolta. També és cert que la imatge que es projecta d'Eivissa arreu del món dista molt de la que pot tenir una illenca com jo i em sent amb l'obligació d'ensenyar quina és l'autèntica Eivissa.

Quins projectes d'agricultura ecològica de l'illa destacaríeu i per què.

Actualment hi ha moltíssimes persones que treballen la terra i tornen a la vida molts camps que fins fa quatre dies eren terra seca i pedres. És emocionant veure com gent jove i molt valenta decideix abandonar les comoditats de la vida moderna i dedicar-se a l'agricultura, perquè realment és una feina dura. Destac molt la feina de la cooperativa Ecofeixes, que reuneix diversos productors d'Eivissa que venen els seus aliments de manera conjunta i que estan recuperant varietats locals que gairebé havien caigut en l'oblit.

L'hort de casa és molt present en les vostres publicacions. Què recomanaríeu a algú que no tingui accés a aquest aliment primari però que sí que vol menjar bé?

Que visiti els mercats i les botigues del seu barri, que parli amb els venedors i que s'interessi per conèixer quins són els productors que porten els aliments als diferents establiments. Hem d'establir llaços i connexions amb les persones que ens proporcionen aliment, i això només ho podem aconseguir amb un model de consum basat en el famós quilòmetre zero.

En el vostre perfil reflectiu una Eivissa allunyada dels estereotips comercials. Continuen existint llocs de l'illa que siguin habitables per als residents? Què creis que s'hauria de canviar per millorar la societat eivissenca?

A Eivissa som cada vegada menys els que tenim la sort de poder considerar-nos residents. Som l'illa del glamur de maig a setembre i de la precarietat la resta de l'any. L'accés a l'habitatge és un problema molt greu fins i tot per als que hem nascut aquí. Fa anys que replantejam el model turístic i intentam desestacionalitzar l'economia, però no devem estar fent bé alguna cosa. Jo mostr una Eivissa que no té res a veure amb la imatge que tenen la majoria de turistes sobre l'illa, però és que aquesta és la 'meva' Eivissa.

Deis que vivim en un ambient "obesogènic". Què volíeu dir en aquell comentari i què recomanau fer per evitar la seva influència?

El terme fa referència al fet que vivim en un entorn que ens està transmetent constantment impulsos perquè comprem determinats productes alimentaris. Les tanques publicitàries, les prestatgeries a l'altura dels ulls, els premis en forma de llaminadura, els esportistes promocionant aliments ultraprocessats... És pràcticament impossible fugir d'una indústria que es fa visible a qualsevol racó del nostre entorn. Per això és important tenir eines per aprendre a escapar de les urpes de la indústria alimentària i, principalment, estar ben informats per fer millors eleccions. I això no és fàcil, perquè hi ha molta informació contradictòria i la gent ja no sap a qui creure.

Vàreu tenir el vostre primer fill no fa gaire. Què pensau de la importància de la lactància materna?

És de vital importància informar les mares dels avantatges que té la lactància materna, tant per als seus fills com per a elles mateixes. La llet materna són les primeres defenses que reben els nadons i va molt més enllà d'una qüestió nutricional. Donar el pit és alimentar, però també significa establir un vincle, donar amor i protecció. A més, la lactància perllongada protegeix les dones de patir alguns càncers hormonodependents com el de mama. El que no té gens de sentit és que els permisos de maternitat no facilitin a les mares fer una lactància exclusiva fins als sis mesos tal com recomana l'Organització Mundial de la Salut. És absurd que allarguem els permisos dels pares quan les dones fa temps que reclamam aquests sis mesos per poder complir amb els mínims recomanats. S'estan carregant moltes lactàncies.

Què és i quina és la vostra experiència amb el Baby Led Waning

Aquest terme defineix l'alimentació complementària dels nadons que passen del pit de la mare o del biberó directament als trossos sense alimentar-se amb les famoses farinetes. Amb el BLW deixam que els infants s'iniciïn en l'alimentació sòlida d'una manera més natural i respectuosa amb els seus ritmes. S'han de prendre algunes precaucions i tenir en compte el nivell evolutiu de cada infant, però en el meu cas ha estat una experiència fantàstica veure el meu fill seure a taula i menjar amb nosaltres. És un bon mètode perquè estableixin una relació saludable amb el menjar i també desenvolupin les seves habilitats psicomotrius.

Organitzau els menjars que preparareu cada dia de la setmana. Per què és tan important aquest mètode per dur una dieta saludable?

L'organització és clau per menjar bé. I això sempre ho explic als participants dels meus cursos. No podem anar a fer la compra sense saber què menjarem durant la setmana. Primer de tot, hem d'elaborar un menú basat, principalment, en els productes de temporada. Un cop tenim el menú i calculam més o menys els ingredients que necessitam, ja podem anar a fer la compra. I un cop tenim tots els ingredients a casa, podem dedicar un dia a la setmana a deixar alguns aliments bàsics preparats per estalviar-nos temps entre el dilluns i el divendres, que és quan solem anar de bòlit amb la feina, els infants i altres obligacions. Per exemple, podem deixar dues o tres salses a la nevera o congelades, un estofat de carn o unes llenties cuites i una mica d'arròs bullit o verdures saltades per acompanyar. Així estalviam temps, sous i caure en temptacions o en compres innecessàries. De fet, un dels cursos que faig i que més èxit té és el de batch cooking, que consisteix, precisament, a aprendre a cuinar i envasar diferents plats en diumenge per tenir la major part de la feina feta entre setmana. És un mètode ideal per a famílies.

Com definiríeu la vostra feina?

Molt enriquidora. M'obliga a estar sempre aprenent, llegint estudis i cercant informació. Tant escrivint articles a la web com a les xerrades i tallers, sempre cerc la manera de compartir les darreres novetats relacionades amb l'alimentació i un estil de vida saludables. Crec que és important gaudir amb el que fas i això es nota molt quan coneixes algú a qui li agrada la seva feina, perquè ho transmet amb la manera com en parla.