“Acompanyar persones que s’estaven morint m’ha ensenyat a viure”

PalmaNadir Oliver (Lleida, 1976) és una metgessa especialitzada en Medicina de Família i Comunitària, i també Pal·liativa que, com ella mateixa diu, intenta “ser feliç”. És vitalista per naturalesa i la seva veu transmet una calidesa i una empatia que, ben segur, agraeixen els pacients que atén al Centre de Salut Son Serra-la Vileta, on és metgessa de Família. Li agrada molt gaudir de les petites coses: “Em fascina tota mena d’art, viatjar, aprendre d’altres cultures i de tot allò que em puguin aportar”, diu. És una apassionada de la seva feina i s’entrega als seus pacients, a qui mira als ulls de tu a tu i “sense paternalisme”.

Fortuna. Si és metgessa no és perquè fos la seva vocació de tota la vida, sinó perquè d’ençà que era ben nina ja es preguntava: “Per què em passen aquestes coses? Com funciona el meu cos?”, recorda. “Em volia conèixer i ajudar-me”, resumeix. Amb el temps va descobrir que gaudeix acompanyant les persones, “cosa que és el dia a dia dels metges”. Tot plegat, li va obrir les portes de la medicina, una professió que estima profundament: “M’aporta moltíssim. Aprenc de cada pacient, a viure i a tenir humilitat”, assegura.

De pal·liatius. Durant 15 anys ha exercit de metgessa de cures pal·liatives a domicili. “És una disciplina en què he pogut ajudar a donar sentit a la vida de persones que s’estaven morint”, explica. Contràriament al que es pensa, “els ajudam a viure, no a morir”, afegeix. La seva etapa a pal·liatius ha canviat la seva percepció de la vida i l’ha ajudat a prendre decisions importants “i a saber quan cal tancar una etapa i obrir-ne una altra”. D’aquesta època en conserva records que encara li posen la pell de gallina: “Vaig fer musicoteràpia amb músics de l’Orquestra Simfònica al domicili d’un pacient molt melòman, que s’endugué el record d’una interpretació del Nessun Dorma que jo tampoc no oblidaré”. El treball en cures pal·liatives també l’ha duita a aprendre: “Acompanyar persones que s’estaven morint m’ha ensenyat a viure”, confessa.

Atenció Primària. Malgrat la seva estima pels pal·liatius, el moment de la pandèmia també li va suposar un canvi de vida: “Vaig treure l’oposició i des de fa quatre anys tenc plaça al centre de salut”, recorda. Per a ella, Atenció Primària “és l’especialitat més completa i humanista que hi ha”. Més enllà d’això, a Primària s’acompanya el pacient durant tota la seva vida, “des de l’embaràs fins a la mort”. “El terme ‘metge de família’ és preciós. Som els que l’acompanyam i, si construeixes un bon vincle amb ella, aconsegueixes formar part del seu entorn màgic”, exposa.

Llengua. “El vincle amb el pacient és bàsic i, per això, has de parlar el seu idioma i conèixer què vol dir cada paraula per a ell”, opina Oliver, que forma part del moviment de Sanitaris per la Llengua i en llueix el pin identificatiu a la bata. “L’ús del distintiu ha fet que pacients s’hagin sentit còmodes de dirigir-se a mi en la seva llengua”, explica. En el seu dia a dia, Oliver continuarà emprant el català al mateix temps que s’esforça per brindar una atenció càlida i propera als pacients que tant estima. “Ells són els protagonistes i jo només els acompany en el seu cicle vital”, diu.

Descobreix la resta d'entrevistes de l'Avui coneixem a l'enllaç