Alejandro Forcades Pujol: "Les curses ajuden a mantenir la muntanya"
Entrevista amb el corredor mallorquí que no deixa d'acumular èxits en el món del 'trail running'
PalmaLa trajectòria del mallorquí Alejandro Forcades Pujol com a corredor de muntanya parla per si sola: subcampió d'Espanya el 2017, dotzè en el campionat del món del 2019, cinquè en la Zegama-Aizkorri competint amb el català Kilian Jornet i cinquena posició amb la selecció espanyola en el campionat d'Europa de l'any passat. Una setmana abans del confinament va sumar un altre èxit: tercer en el campionat d'Espanya de quilòmetre vertical a Jaén. Un cúmul de triomfs en una disciplina, el trail running, que qualifica de "minoritària", com diu, però que té molt a oferir, a més de competició. Forcades reivindica aquest esport com una "possibilitat" per gestionar els boscos abandonats de Mallorca i crear consciència ambiental.
D'on surt aquesta passió?
Sempre he estat molt excursionista perquè amb la família hi anàvem quasi cada cap de setmana. La muntanya és un entorn molt natural per a mi. A més, en paral·lel sempre feia futbol i després triatló. Quan vaig començar a córrer per muntanya ho vaig fer de la mà del meu oncle, Joan Forcades. Crec que entrenar amb ell ha estat la clau dels meus èxits.
Vàreu quedar cinquè a la Zegama-Aizkorri del 2019, al País Basc, en què també participava Kilian Jornet. Les expectatives són molt altes, creis que les podreu superar?
Veig difícil millorar el resultat, però sempre es pot superar. L'objectiu és que en la pròxima edició pugui baixar de les quatre hores. La posició que vaig aconseguir té més valor perquè corria Kilian. A més, és una cursa molt mediàtica.
Corredors com ara el català Kilian Jornet, el mallorquí Tòfol Castanyer o els escaladors Eneko i Iker Pou estan experimentant més enllà de la competició. Us veis fent un repte similar?
No m'obsessiona gaire, m'estim més entrenar amb gent. Però tot el que sigui innovar i plantejar nous reptes em sembla bé i si algun dia em surt una idea, la faré.
Com entrenau cada setmana?
Faig quatre sessions sortint a córrer i la resta em dedic a entrenar al gimnàs per guanyar força. També faig un o dos dies de natació i bicicleta.
Ser triatleta us ha servit per aconseguir millors resultats?
La majoria dels corredors amb els quals he competit venen de l'esquí i l'esquí de fons, però també de l'atletisme pur. Haver fet triatló em suposa un afegit perquè em dona molta resistència, però els atletes també tenen una base molt potent. Els que venen de l'esquí solen pujar molt bé, però en una copa del món no tindràs cap problema tècnic ni de desnivell pel fet de ser de Mallorca. L'altura, en canvi, sí que es nota molt.
Què té Mallorca que no tinguin altres indrets per córrer a la muntanya?
Si no fos per l'altura, seria perfecte. Qualsevol dia de l'any pots anar a entrenar, mentre que als Pirineus no pots sortir a l'hivern i acabes fent altres coses, com ara esquiar. Ho tenim tot menys grans cims, però crec que les característiques de l'illa ho compensen. A més, en poc temps pots estar a qualsevol lloc de Mallorca amb un alt nivell tècnic.
Quina és la vostra ruta preferida per córrer a Mallorca?
Pujar l'Esclop o el Galatzó, perquè són muntanyes altes i a la vegada molt exigents. El puig Tomir també m'agrada molt.
Creis que hi ha d'haver un límit per evitar la massificació d'un medi tan fràgil com la muntanya?
Mallorca té un dels reglaments ambientals més restrictius que he vist a tot Europa a l'hora de permetre organitzar curses. Els bastons, per exemple, han de tenir una punta que no sigui metàl·lica per evitar erosionar els camins i l'envoltori del menjar ha de dur el teu dorsal perquè després es pugui saber de qui és. A més, el nombre de participants està limitat. Tot això està bé, no ho veig un problema. En canvi, al Massanella, un diumenge, hi pot anar molta gent i no hi ha cap restricció, però quan es fa una cursa es mira tot amb lupa.
Però considerau que cal potenciar el sector.
Una vegada tens una normativa ambiental com l'actual, es podrien potenciar les curses perquè ajuden a mantenir i gestionar la muntanya, que a Mallorca està abandonada. Aquests esdeveniments, que en molts casos organitzen els clubs de muntanya locals, obliguen a fer nets els camins. A més, cada any s'intenten cercar recorreguts diferents de manera que es mantenen oberts molts camins i això també és bo per a tothom. Es faria una gestió forestal gratuïta, però no s'està incentivant gens.
Creus que l'esport professional que no està tan vinculat amb entorns naturals com ara el triatló –que es pot fer en zones urbanes– pot ajudar a prendre una consciència ambiental?
El fet d'haver de nedar sí que et fa prendre consciència perquè cada vegada es veuen més plàstics i brutor. Gaudeixes més nedant si les aigües són cristal·lines. A més, qui fa curses de muntanya estima l'entorn per on ha de córrer.