Andrea Capó: “El part domiciliari i les cases de naixement haurien d’estar a l’abast de totes”

PalmaAndrea Capó és comare d'Atenció Primària. Durant la pandèmia fa feina a la central de rastreig covid-19 fent el seguiment de les dones embarassades o puerperals contagiades. En l'entrevista, explica com ha estat aquest acompanyament, reivindica la figura de la comare, l'acompanyament en els parts i recalca que les dones "haurien de parir allà on se senten segures".

En què consisteix el seguiment de la dona embarassada o puerperal contagiada?

— Quan n'arriba un cas positiu, m'ho comuniquen per correu electrònic i jo em pos en contacte amb ella. Faig una valoració de la simptomatologia, gestion les cites que pot tenir amb l'hospital i el centre de salut, don informació i resolc dubtes. En el postpart feim una visita domiciliària de control.

Imagín que, ara com ara, no hi ha gaires dones embarassades contagiades.

— No, la incidència de casos ha disminuït moltíssim i, per tant, també la de dones positives embarassades o amb nounats.

Quin ha estat el moment amb més casos?

— Durant la segona onada, a l'estiu. És quan vàrem veure la necessitat de fer un protocol específic i coordinar-nos amb l'Atenció Primària i els hospitals per fer un circuit de seguiment d'aquestes dones.

Quantes dones heu atès des de l'inici?

— Prop de 300 casos confirmats, però és vera que, sobretot al principi, molts de casos no ens varen arribar. La majoria són asimptomàtiques, i les que han tingut símptomes han estat lleus.

El protocol covid-19 va ser molt dur al principi per a parts de dones amb covid. S'indicava separar la mare del nadó i la lactància amb tirallets. Què en pensau?

— És cert, però a la nostra comunitat sempre hem intentat tenir en compte els drets de les dones. Varen ser una o dues setmanes, al començament, quan això va passar. Però és cert que les dones que ho han patit tenen conseqüències. En altres comunitats encara ara es continua separant la mare del nadó.

S'han recuperat els grups prepart i postpart presencials?

— Fa poques setmanes que s'ha recuperat la presencialitat amb aforament limitat. També donam l'opció en línia.

Per què són importants?

— Principalment, per crear tribu. En el postpart, significa ajuntar-te amb gent que està en la mateixa situació, compartir experiències. Senten que no estan soles i va molt bé psicològicament. Quant al prepart, la intenció és connectar les dones a aquesta part instintiva, perquè les dones ja estam preparades per parir, però hem perdut una mica aquest instint. Resolem dubtes, donam informació i així les ajudam a empoderar-se.

El 5 de maig va ser el Dia internacional de les comares. Ha canviat el rol de les professionals al llarg dels anys?

— Abans, la formació de les comares era molt medicalitzada, molt centrada en el punt de vista hospitalari. Ara estam retornant a aquesta part més fisiològica. Reivindicam que s'inverteixi en comares perquè l'evidència científica ho demostra: som les professionals més adequades per acompanyar un part, i fer-ho té molts de beneficis per a la salut maternoinfantil.

Tot i que encara són minoritàries, cada vegada hi ha més cases de naixements liderades per comares, fora de l'hospital. Què en pensau?

— L'hospital és per a persones malaltes, i les embarassades no ho estan. A més, és un entorn amb molt de llum, renou, gent que entra i surt. Tot això bloqueja la dona, la desconnecta del procés del part i fa que, de vegades, no evolucioni tant com ho faria en un entorn més favorable. Jo sempre recoman a les dones que facin un pla de part que digui si volen llum tènue, dur la seva música, aromateràpia... I és cert que als nostres hospitals no hi posam cap impediment, però tant les cases de naixements com el part a casa haurien d'estar a l'abast de totes, com ja passa en altres països d'Europa. La dona ha de parir allà on se senti segura.