Arena Petit: “Ara és un bon moment per mirar cap endins i per repensar-nos com a comunitat”

PalmaArena Petit va néixer a Barcelona. La varen dur a Mallorca sa mare i son pare quan només tenia un mes per fer la criança en un entorn rural. Ha estudiat Humanitats, ha format part del moviment agroecològic i s’ha format en facilitació de grups. Des de fa uns anys, amb la cooperativa Bauma, comparteix el que ha après amb associacions, organitzacions i entitats de les Balears. Aquest cap de setmana ha fet un curs orientat al moment post-covid-19 “Analitzant un procés de canvi”, per acompanyar les persones i els grups a trobar la seva pròpia manera de surfejar el canvi.

Què és i d’on ve la facilitació de grups?

Als anys 70, després d’uns anys 60 de molta efervescència social i política a molts indrets del món, es va a començar a estudiar, des de la pràctica i des de diferents disciplines, com funcionam els humans en la nostra versió grupal. Quins patrons es repeteixen, quines qüestions hi influeixen, com es pot millorar l’experiència? Varen sorgir diverses escoles amb propostes teòriques i metodològiques que podem fer servir per entendre’ns més com a grup i cuidar la seva salut.

Quins són els aspectes amb els quals es fa feina?

La facilitació cuida tres aspectes. Primer, que els grups puguin assolir millor els objectius que es proposen. Segon, que, mentrestant, l’experiència de les persones del grup sigui satisfactòria. I en tercer lloc, que els mètodes que el grup fa servir estiguin alienats amb els seus principis i valors. Que els processos siguin conscients i cuidats, és a dir, que les eines de les quals ens servim per assolir els objectius que ens hem marcat estiguin alineades. Que el mètode de presa de decisió estigui d’acord amb els nostres valors, com el tipus de lideratge.

De la formació actual que incorpora l'impacte del covid-19, què en destacaríeu?

Quan hi ha un factor extern que amenaça la vida dels cossos, com un virus, és molt fàcil que la nostra psicologia se senti víctima de la situació. Això pot traslladar-se a altres aspectes de la nostra vida més enllà de la salut, i que començam a sentir que tenim menys control sobre la nostra vida, menys forces per cuidar, fer feina o cercar una feina o continuar en general. Per això, ara és especialment important recordar-nos la nostra capacitat d’incidir i de prendre decisions i potenciar-la.

Què podem decidir?

Amb qui ens relacionam i de quina manera. Potser és un moment per revisar els vincles i generar noves relacions basades en la confiança. Podem revisar els principis i valors que ens moue. En l’àmbit laboral també podem revisar els temps de dedicació, el sou que obtenim. Revisar l’economia de casa i veure què és imprescindible i què no tant... Pots decidir quin tipus de feina cercar o oferir. Amb el consum, igual, puc pensar com ho vull fer, a qui estic comprant, puc decidir que estigui més o menys a prop, això també crea un teixit. L’economia i les relacions estan ara en el centre.

Què podem treure en positiu del distanciament social?

A vegades quan estam en grup oblidam la dimensió individual. Per avançar col·lectivament són molt importants tots aquest canvis que fan les persones individualment. Ara és un bon moment per mirar cap endins i repensar-nos com a comunitat. A vegades, mirar-nos a nosaltres ens fa pànic perquè no sabem com relacionar-nos amb els nostres pensaments, emocions. Actualment, també la bimbolla que genera el fet de no tenir contacte ens pot ser útil per mirar com ens estam organitzant a socialment o comunitàriament. Podem aprofitar el moment per repensar com hem estat funcionat fins ara i quines tensions genera.

I d’on ha de partir aquesta reflexió?

Cada vegada que ens atracam a un panorama de crisi econòmica d'accedir als recursos bàsics, la pregunta de com fer-ho a l'hora de guiar les teves decisions és molt important: pots anar per una via més competitiva o pots apostar per la col·laboració. I ara entenem millor l'ètica de si guanyes tu, jo guany, que és, sense dubte, més sostenible.

Les persones estan preparades per al que pot venir?

Ens agafa molt pocs organitzats. Hi ha qui té propostes concretes per tenir vides més sostenibles, però, per com és el repte de gran, ja que parlam d'un canvi de paradigma, ens agafa molt desorganitzats. No n'hi ha prou amb les responsabilitats individuals.

Què pensau que caldria introduir?

Socialment som molt diversos, però on es prenen les decisions que marquen la vida de la gent no s'inclou la necessitat de tothom. Cal veure qui té més capacitat d'impacte i qui no, per poder fer més equitatius els processos. La nostra herència en tipus de lideratge ve directa de la història repressiva del nostre país. Ens consta molt sortir de lideratges entesos de manera autoritària. És imprescindible introduir la mirada de la facilitació de grup perquè necessitam formats i metodologies que donin cabuda a totes les persones. També fan falta fórmules creatives. Si cercam altres vies, sortides i solucions amb els mateixos ingredients, difícilment les trobarem. Introduir metodologies que moguin i descol·loquin l'automatisme és molt necessari.