Adrià Sancho Oliver: "La marca De sa Roqueta és la meva filosofia de vida"

PalmaAdrià Sancho Oliver té 26 anys, és de Sant Llorenç des Cardassar i fa dos anys va trobar una màquina de cosir al carrer i va canviar la seva vida creant De sa Roqueta, una marca de moda feta només amb productes locals. Encara que algunes botigues i grans superfícies li han proposat vendre les seves motxilles i altres complements, ell no vol ni perdre el control de la seva marca ni la filosofia que l'acompanya.

La costura o la moda han format part de la vostra vida?

— Sempre m'ha agradat fer treballs manuals i, de fet, vaig fer el batxillerat artístic perquè anava encaminat a fer art. A ca meva sempre han cosit, tant ma mare com la meva padrina han fet feina molts d'anys, em pareixia interessant, però només com una cosa curiosa.

I com vàreu acabar cosint i obrint una botiga física?

— Tot va ser arran de moltes casualitats i de moments ben aprofitats. De trobar la màquina i realment seguir la meva filosofia d'anar més enllà de les coses òbvies.

Quan vàreu trobar la màquina de cosir?

— La vaig trobar fa dos anys, durant la quarantena. Era a Palma i venia del poble, i no tenc una explicació raonable, simplement la vaig agafar del carrer i la vaig dur a casa. En aquell moment teníem unes cortines damunt les quals el ca es posava i estaven fatal. Vaig decidir tallar-les i fer el doblec. I d'això vaig passar a uns calçons vells i a altres coses. A més, va coincidir que no feia feina perquè m'havien operat d'apendicitis i vaig començar a passar moltes hores amb la màquina, fins i tot un dia hi vaig estar gairebé 18 hores.

Com va ser la primera vegada que vàreu mostrar el que havíeu fet a altra gent?

— Un dia vaig enviar una foto de la primera motxilla que havia fet a un grup d'amics del poble. Em varen començar a dir que aprofitàs i que fes alguna cosa amb el que sabia fer i ma mare, que ha cosit tota la vida, també m'ho va dir.

Va ser en aquell moment en què vàreu decidir començar amb el projecte De sa Roqueta?

— Em cans ràpidament de les coses, necessit un poc de 'videta'. Ja havia fet la passa de partir del poble i vaig trobar feina en una botiga de moda. M'encantava, però arribava a casa i pensava que no era el que jo volia, perquè em volia sentir realitzat com a persona. I la màquina de cosir ho va canviar tot i vaig fer una passa més per crear De sa Roqueta. És molt satisfactori, perquè he anat a diferents parts d'Espanya i he trobat motxilles meves.

Com varen ser les primeres vendes?

— Jo estava a Palma i hi va començar a haver un moviment d'anar al petit comerç. Jo no sabia com dur un negoci i la primera vegada que una persona que no em coneixia de res em va demanar que li fes una motxilla, vaig quedar sorprès i va ser molt emocionant, perquè vaig pensar que confiava en el meu producte. Després un tuit es va fer viral i va començar tot a rodar i vaig començar a cosir tot el dia. Al principi ho combinava amb la feina a la botiga com a favor, però un dia em varen haver d'ingressar i vaig decidir apostar pel meu projecte. Òbviament ho he pogut fer gràcies a la meva família i al suport que m'han donat. Sense ells no hauria pogut obrir la meva botiga.

Quina és la filosofia de la vostra marca? Hi ha alguna norma respecte dels materials que utilitzau?

— Tenc molta demanda i de vegades han d'esperar un mes per poder tenir una motxilla, però no vull perdre el meu principi que és comprar-ho tot a Mallorca, tot és producte local o produït a Espanya. Això també fa que el marge de benefici que jo tenc no sigui gaire alt, però em dona per viure. Jo tenc feina per a dues persones o tres, però no puc contractar ningú i això és un estira-i-afluixa constant. M'encanta la meva feina, però de vegades és complicat ser emprenedor perquè, a més de tot el que has de pagar a l'Estat, els preus dels productes que jo utilitz és molt elevat comparat amb altres que estan fets a l'altra punta del món.

Hi ha hagut alguna botiga interessada en ell vostre producte?

— Sí i he dit que no a algunes perquè vull que el que jo faig estigui en un lloc on s'expliqui què és aquesta motxilla, com està feta i que tingui una identitat clara. Per exemple, El Corte Inglés m'ho va demanar i jo li vaig dir que no perquè no vull perdre el control de la meva empresa.

Creis que en aquests moments, en què hi ha pàgines i botigues de moda a molt baix cost, la gent valora el que està fet a mà?

— Crec que ens estam subdividint en dos tipus de societat, tot i que és cert que quan s'explica d'on ve el producte i com s'ha fet molta gent aposta per les coses fetes a mà i que no s'han fet de manera industrial. Després de la pandèmia, molta gent ha apostat pel petit comerç, perquè tots tenim dret a viure. Jo som el primer que he anat a grans superfícies i no està malament, però és cert que hi ha un punt que crec que ha canviat, perquè la gent ha agafat consciència i coneixement del que tenim devora.

Què esperau de De sa Roqueta?

— No n'esper res [riu]. Per situacions personals, preferesc esforçar-me en coses que puc controlar i el futur no ho és. Intentaré que vagi molt bé, però m'intent esforçar perquè demà sigui igual o millor que el dia anterior. Tot i això, el que m'agradaria és que es convertís en una marca reconeguda com de les poques que han intentat tenir un producte proper i que ho han aconseguit.