Caterina Melià: "L'escola és i hi és per als infants, on hem de vetlar pels seus drets i interessos"

PalmaCaterina Melià és mestra d'Educació Infantil al CEIP Es Pont de Son Gotleu. Aquest curs ha estat el seu primer any com a docent. Afirma que la seva tasca és pura vocació i reivindica la importància d'un ensenyament de qualitat. Defensa un model educatiu que posi l'alumne al centre, que es preocupi pels interessos dels infants i estimuli les seves capacitats d'atenció. Aquesta jove mallorquina també parla de la seva experiència en una 'escola bosc', de com ha viscut aquests mesos complicats per la pandèmia i de com afronta el retorn a les classes.

Quina valoració feis del vostre primer any com a mestra d'Educació Infantil?

Ha estat intens. Un curs entusiasmador i estrany alhora. El clima alegre i de suport mutu que es respira a l'escola Es Pont em va facilitar moltíssim l'entrada i l'estada. M'hi sent molt a gust, tant al centre com a la barriada. Em sent identificada amb el treball per la convivència que es fa i amb el compromís envers l'educació.

Un curs marcat per la pandèmia del covid-19. Com heu viscut aquests mesos tan complicats?

Els mesos en els quals l'escola va estar tancada, ens vàrem bolcar per acompanyar les famílies i els infants des de la distància, fent-los sentir que hi som per ells. Quan es va permetre el retorn dels infants a les aules, tot el claustre de mestres va fer un gran esforç perquè així fos. La tornada es va fer a poc a poc, en grups reduïts i de manera voluntària. Parlant-ho amb els meus companys, la valoració que en feim, d'aquests encontres, és positiva. Enmig d'una situació tan atípica, vàrem tenir l'oportunitat de tornar-nos a mirar als ulls després de tantes setmanes, de parlar amb els infants i les famílies i d'acompanyar-los ja des de la presència. El debat, el diàleg i la reflexió conjunta de l'equip docent m'han ajudat a transitar per aquesta situació sense precedents. Sorgeixen dubtes i pors que cal enfrontar amb un mateix i, alhora, en comunitat. Convertir el que sembla un 'problema' en una oportunitat de creixement i transformació.

L'escola en la qual treballau està situada en una zona socialment fràgil, un dels barris més pobres d'Espanya.

És una barriada on resideix població amb una situació vulnerable i, a la vegada, amb una gran capacitat resilient. Des de l'escola som conscients d'on estam situats i tenim cura de com i des d'on acollim els infants i les famílies, a través d'una mirada sensible, que reconeix i no jutja. També s'ha de destacar que al barri està en marxa un treball en xarxa d'entitats molt important i moltes iniciatives que s'hi duen a terme són desconegudes. A més, existeix la creença que als barris amb menys recursos no van tan alerta pel que fa a les mesures de protecció i higiene, però des de la meva vivència puc dir que hi ha una gran consciència social respecte de la situació actual.

Està previst que el setembre tornin a obrir les escoles. Com afrontau aquest retorn a les aules?

L'afront amb serenitat, però no oblidem que l'escola és un lloc on s'aprèn amb els altres. Com diu Elisabet Abeyà, mestra i psicòloga, l'escola no existeix si no hi ha un "amb". L'escola és i hi és per als infants, on hem de vetlar pels seus interessos i els seus drets.

L'estiu passat vàreu fer un voluntariat a Londres en una 'escola bosc'. Com valorau aquesta experiència?

La família amb qui residia em va oferir passar un matí a l'escola bosc on anava la seva filla de

El model educatiu de l'escola bosc defensa un aprenentatge a l'aire lliure i el contacte constant de l'alumne amb la natura.

L'aprenentatge a l'aire lliure, defensat per diversos mestres, pedagogs, neurocientífics i investigacions, ofereix infinites accions que permeten als infants desenvolupar-se i créixer en un entorn tranquil; aprenen experimentant el risc i la vivència d'aventures, que els permeten estimular la seva atenció, la concentració i la curiositat. Conèixer el món a través de tots els sentits. Un moviment important que s'està gestant en moltes escoles és la transformació dels patis en espais de vida, espais on ressorgeix la naturalesa, espais per 'estar-hi'. Es transforma així el concepte de pati en un espai d'aprenentatge.

Els darrers anys s'ha fet extensiu dins el món educatiu el moviment slow

L'entorn de les escoles bosc convida inevitablement a la calma. Tant els organismes que formen part de la naturalesa com el nostre propi desenvolupament i aprenentatge són processos lents que no demanen velocitat, sinó tot el contrari. És important reflexionar sobre a què volem donar valor. Desaccelerar els ritmes requereix prioritzar. La diversitat és la realitat de la nostra societat, una societat amb una enorme versatilitat, la qual cosa ens fa més rics, ens obre la ment i el cor. Respectar i valorar la identitat de cada un és una tasca en la qual cal detenir-se.

I xerrant de models educatius, què canviaríeu de l'ensenyament actual de les Balears?

Podríem dedicar hores parlant-ne, ja que aquesta pregunta obre moltes altres qüestions... Així mateix, em deman fins a quin punt respectam la Convenció sobre els drets de l'infant. Per exemple, quin lloc es dona als infants en la crisi que vivim? Quantes vegades se'ls demana l'opinió en qüestions que els afecten directament? Quantes vegades aquesta opinió es té en compte veritablement? Els infants han de participar en la vida social perquè són éssers actius dins la nostra comunitat i perquè desenvolupin des de petits un pensament crític, una actitud cooperativa, una presa de decisions responsable i una escolta activa. Aquests valors, entre molts d'altres, s'adquireixen a través de la pràctica i des d'edats primerenques.