Cesc Busquets: "A les escoles s'hauria de fer molta més pedagogia de la Guerra Civil de la que es fa"

PalmaCesc Busquets va néixer a Olot l'any 1969 i es va llicenciar en arqueologia l'any 1992 i des d'aquell moment ha dedicat la seva vida a fer feina gairebé a totes les branques que es podien tocar. A més de treballar amb projectes de qualsevol època, Busquets ha fet arqueologia subaquàtica i durant els darrers anys, "gairebé per motius socials", segons l'arqueòleg, ha estat treballant amb projectes relacionats amb la memòria històrica. En aquests moments és el coordinador del segon pla de fosses del Govern de les Illes Balears, a més de ser coordinador d'ATICS.

Com va començar el vostre interès per l'arqueologia?

D'adolescent la història sempre m'havia agradat, perquè els meus padrins m'explicaven moltes històries i des de petit em va pegar el cuquet per saber més coses. Quan anava a l'institut, ja tenia clar que em volia dedicar a l'arqueologia; va ser un amor a primera vista amb l'arqueologia i durant molts d'anys m'hi he dedicat.

Hi ha alguna història que visqués la vostra família durant la Guerra Civil que us hagi duit a treballar en la recuperació de la memòria?

La meva família no va viure cap situació de repressió directa, però sí que, per exemple, la meva padrina, que vivia a la Garrotxa, va ajudar a passar gent per la frontera. El meu padrí, que era antibèl·lic, també m'explicava que quan el van cridar per anar a files al front republicà es va tirar a un riu congelat dels Pirineus per agafar una pneumònia i així estar de baixa i no poder anar-hi. Aquestes històries sempre m'han marcat una mica i crec que tot el que sigui explicar el que va passar durant aquella època és un deure de la societat.

Parlau d'un deute amb la societat... Per què és tan important explicar tot el que va passar?

La famosa frase d'aprendre del passat per no tornar-ho a repetir és del tot necessària. Es tracta de posar llum a aquest passat recent i no negar res del que va passar. Aquests dies a Son Coletes ho deia: la nostra feina és passar de la immaterialitat dels testimonis orals, que alguna gent podia creure o no, a fets materials concrets quan es troben sitges plenes de cadàvers assassinats.

Crec que una de les nostres tasques és donar llum a la cruesa que va ser la Guerra Civil i la repressió que va patir la gent que va ser abandonada. És important tenir clar que hi va haver una guerra, una guerra entre veïns i germans. Hem de recuperar aquesta memòria amb coses materials perquè la gent ho pugui veure i tancar una etapa de rumors amb fets concrets. Quan obrim una fossa, penso que reparem i objectivem aquesta memòria.

Creis que la societat té consciència de la importància que tenen les tasques que s'estan fent arran de la Llei de memòria històrica?

Un dels objectius que hi ha amb aquesta llei és precisament que la societat agafi aquesta consciència. Recordem que Espanya és el país amb més fosses comunes del món després de Cambodja, i això és molt fort, una dada demolidora. S'ha d'anar fent consciència i pedagogia; per això, el que s'ha fet a Son Coletes és tan important, ja que de mica en mica redescobrim una història i, el més important, es fa justícia a les víctimes que han estat enterrades i silenciades. Hi ha hagut moltes famílies que han hagut de passar el seu dol en silenci i com a societat els devem trobar els seus familiars.

Record que quan anava a l'escola a història ens explicaven més coses de la Segona Guerra Mundial i del que va passar a Alemanya que del que va passar durant la Guerra Civil...

Ha costat molt que la Guerra Civil s'introduís com un tema d'història i encara està molt polititzat, i amb l'obertura de les fosses passa una mica el mateix. Els polítics haurien de treballar tots a l'una en una memòria democràtica. Siguis de dretes o d'esquerres el que no podem fer és amagar un fet.

ARANWS20200828_0112La justícia espanyola, ¿un mur insalvable per a les víctimes del franquisme?

Per què s'han trobat els ossos...

A mi ningú em pot negar que hem trobat cossos amb restes de bala en el crani i amb ferides, i unes dones amb restes de calç viva. A mi això no m'ho pot negar ningú perquè és un fet objectivable. No és un judici, no és dir si això està bé o malament, però sí que hem de saber explicar que va passar això i hem de donar-li la llum perquè ningú ens pugui dir que és una mentida. No em poden negar que durant tres setmanes Manacor va ser un lloc d'extermini i de gent que va patir. Per això a les escoles i als instituts s'hauria de fer molta més pedagogia de la Guerra Civil de la que es fa.

Heu remarcat l'actitud dels polítics envers la memòria històrica. Què falta políticament per poder fer més feina?

El problema és que vam tancar uns 40 anys de dictadura en fals. Hi va haver un pacte de silenci per no remoure el passat i aquesta és encara l'excusa de molta gent per no cercar la veritat. Els polítics s'han de creure que no podem continuar tenint fosses amagades i víctimes silenciades. En ple segle XXI cap demòcrata hauria de posar en dubte això.

Quina sensació es té quan s'estan fent les excavacions d'una fossa?

A Son Coletes la sensació ha estat molt intensa perquè hem viscut tres setmanes molt intenses. Tots els que treballem allà venim de l'arqueologia. Quan estàs excavant una tomba romana o trobes ossos d'un neandertal, que és molt important en l'àmbit arqueològic, no poses rostre a aquelles restes. Hi ha una distància emocional molt bèstia, però quan treballes a les fosses tractes amb víctimes assassinades i encara hi ha familiars que volen tenir respostes. Personalment és molt intens i gratificant perquè crec que estic aportant el meu granet de sorra per posar una mica de llum a aquest caos de societat.

Els familiars han estat una part fonamental en aquesta recuperació. Com se senten?

Hem de remarcar que hem arribat aquí gràcies a les famílies. No hi ha ningú més que hagi pitjat tant com ells a les Balears, a la Península o on sigui. Sense la seva lluita de voler sortir de la foscor no existiria tot això. Per això, quan obrim una fossa, els familiars venen a donar les gràcies i ploren amb nosaltres. Estic segur que, encara que no arribem a localitzar el cos concret, quedaran satisfetes perquè quedarà el consol que han fet tot el possible per intentar entendre què va passar amb aquestes famílies. Les obertures de fosses es fan per les famílies i després per la societat.

Heu viscut alguna experiència personal amb algun familiar durant aquests dies?

A Son Coletes hi ha hagut moments molt especials. Per mi el més emotiu és quan fem les entrevistes amb els familiars per poder relacionar-los amb els ossos. Demanem tots els seus records i és un moment molt heavy i que expliquen coses que no han contat mai i que han deixat en secret molt temps. Anem tard en l'obertura de fosses i hem de fer feina ràpid per poder tenir els seus testimonis.

Hi ha hagut visites guiades a Son Coletes durant les darreres setmanes. Com han anat?

A mi m'ha agradat molt que a les visites guiades hi hagués molta gent jove perquè aquesta gent sabrà què va significar Son Coletes. Una noia ha vingut molts dies però no perquè tingués algun familiar allà, sinó perquè el seu padrí mai s'havia volgut apropar a Son Coletes, ja que li tenia por. Ella només venia per retre homenatge al seu padrí. Emocionalment és molt fort. Per això, quan acabem la feina de camp, necessitem uns dies per desconnectar i baixar per tornar a agafar forces per continuar.

A Son Coletes s'ha trobat més del que esperàveu trobar?

Sí, i tot gràcies a la insistència dels familiars i de les entitats memorialístiques. Molta gent deia que allà no hi trobaríem res, que ho van destruir tot als anys 50, i al final hi hem trobat 18 cossos i ara sabem que si continuem cercant trobarem més ossos. Com que ningú acabava de creure que a Son Coletes hi pogués haver restes, no sabíem si hi trobaríem res, però ara sabem que si la segona és positiva, n'hi podria haver una tercera. L'èxit de Son Coletes és de totes les víctimes i entitats que van insistir en el fet que allà s'havia de treballar.