Marta Binimelis: "Quan faig un sabó, sent com si estigués creant un bebè. És una cosa meva, que crei de zero"

PalmaMarta Binimelis és la creadora de Sabons Cotó, un projecte artesanal de cosmètica natural vegana. Animalista de naixement i implicada en associacions que es dediquen al rescat d'animals, fa un any i mig va engegar el taller de sabons per guanyar doblers per invertir en els animals. De manera inesperada, ha trobat la seva passió en aquest projecte.

Quan i com vàreu decidir començar a fer sabons?

— Tot va venir perquè jo som animalista des de sempre. A part de fer feina en un laboratori, em dedic a rescatar animals i a cuidar-los, i em vaig trobar que necessitava doblers per invertir en la seva cura, per pagar les despeses del veterinari, per exemple. Amb el meu sou no en tenia prou i vaig començar a cercar què podria fer per guanyar un extra. I vaig pensar a fer sabons. Aquesta va ser la idea inicial, però la veritat és que em va encantar. He trobat la meva passió.

No esperàveu que us agradàs tant?

— Pots pensar! Mira, he pogut ajuntar dues coses que m'agraden molt: per una banda, jo faig feina en un laboratori i m'agrada molt la química, la ciència. I per l'altra, m'agrada molt l'art. Fer sabons uneix les dues coses, perquè tu pots fer una fórmula química fantàstica i, a la vegada, fer una petita obra d'art amb un sabó, jugant amb els colors o la forma que li dones. M'adon que gaudesc molt amb aquest projecte.

Vós sou tècnic de laboratori de professió. Com us ha ajudat això a l'hora de desenvolupar aquest projecte?

— M'ha permès tenir una base en química i en laboratori molt gran, però és cert que jo no tenia formació en cosmètica, en anàlisi clínica. Posteriorment he fet cursos per formar-me en cosmètica, un tema que sempre m'havia cridat l'atenció, però que no m'havia plantejat mai tirar endavant. Cal dir que som una persona molt creativa; també m'agrada pintar.

Què sentiu quan creau una peça?

— Quan faig un sabó, em passa una mica com quan faig un quadre. Sent com si estigués creant un bebè, una cosa meva, quelcom que crees de zero.

De tots els sabons que heu creat, de quin us sentiu més orgullosa?

— De tots els que he fet des que vaig començar, crec que em qued amb un que he fet els darrers dies i que té forma de pastís de kiwi. És molt bonic. N'he fet d'altres amb forma de pastís; una vegada vaig fer-ne un de maduixes, utilitzant-ne les llavors. Però és una feinada: per fer una tanda de sabons, estic una hora i mitja, però després els he de deixar reposar durant quaranta dies. És com un formatge, ha de curar.

Us plantejau ampliar el volum de distribució dels productes?

— De moment els venc en petit comitè. Avui dia no em planteig res gaire seriós, ni gran i, de fet, ja m'està bé, perquè el que és artesà ha de ser a petita escala. Més endavant m'agradaria poder llogar un local on tenir el taller [ara el té a casa], però encara no m'ho puc permetre.

Considerau que la pandèmia ens ha fet valorar més els productes artesanals?

— Bé, jo no crec que sigui la pandèmia. Crec que ja venim d'uns anys en què s'ha començat a valorar molt més el comerç de proximitat. A més, ja fa temps que molta gent té molta més consciència ecològica, es preocupa més per temes com el canvi climàtic. Molta gent 'ha despertat' amb l'ús dels plàstics i, pel que fa a tot allò que és cosmètica sòlida, n'ha reduït molt l'ús.

Quins productes oferiu ara mateix?

— Faig xampú sòlid, productes per als cabells, condicionador, mascaretes i sabons de cos i de cara.