Avui coneixem...

"Per fer balancins m'inspir en com fa feina Nadal, però no vull que em coneguin"

Avui coneixem el fuster Pep Gelabert Caldentey

PalmaFa gairebé quatre anys que Pep Gelabert (Manacor, 1984) va agafar el negoci de son pare, una fusteria especialitzada a fer balancins. Escoltant ràdio musical, passa moltes d’hores al taller, mentre compta el temps que queda per anar a entrenament de wing tsun, una art marcial que l’apassiona i que practica des de fa anys.

D’ençà de petit Pep va aprendre l’ofici mentre creixia, perquè la fusteria de son pare estava just als baixos de l’habitatge familiar. “De nin, baixava al taller i jugava amb els tascons i pilons dels sobrants de la fusta que mon pare tallava”, explica el fabricant de balancins, que assegura que està “molt avesat a fer feina manual”. “Quan tenc un balancí a les mans, n’estic molt orgullós, de veure el que he fet. M’agrada que cada peça surti bé i que sigui de qualitat. Per cada balancí, almanco hi ha un dia de feina”.

Cargando
No hay anuncios

L’ajuda dels pares Entre les 13.00 i les 14.30 és l’hora d’aturar a la fusteria i pujar a cals seus pares per dinar i descansar. “Ho tenc molt bé, perquè tenc ma mare damunt i em fa el dinar cada dia. En haver dinat, em solc estirar una estona per becar. Em va molt bé per tornar-me a posar a fer feina fins a les 19.00”, comenta el jove, de 38 anys. “Mon pare, encara que està jubilat, molts de dies baixa al taller a culejar i sempre em dona consells. Ma mare era l’entapissadora dels balancins, però d’ençà que està jubilada hi baixa poc, a la fusteria”, diu Pep, que cada dia fa el trajecte entre s’Illot, on viu, i Manacor, en cotxe, mentre escolta l’Informatiu Matí a IB3 Ràdio. “De prest, m’agrada saber què passa pel món, sobretot a Mallorca. A mitjan dematí, mentre faig feina, m’estim més escoltar música. Per això sempre tenc Kiss FM posada”. Durant els anys de la crisi que va començar el 2008, la fusteria no bastava per mantenir dues persones i Pep va fer feina a l’hostaleria, a Cala Mendia. “No estava malament, allò, però m’agrada més fer feina per a mi mateix”.

Animaler Tot i que Pep viu tot sol, té la companyia d’una moixeta. “L’estim molt, na Dolça, per així com em va arribar. Un dia, al foravila d’un amic meu, la trobàrem plena de puces i amb el coll mig tort. Just devia tenir un parell de setmanes. Un animal així sol ser esquiu, però aquesta moixeta de bon començament va ser molt ximple. Jo crec que no li va quedar més remei que fer-me cas, perquè es veia la mort a prop. Em va dir que pareixia que qualcú li havia intentat tòrcer el coll. Aquesta persona no devia voler més moixets”, comenta Pep, que es considera molt animaler.

Cargando
No hay anuncios

Esport i feina Dos dies a la setmana, aquest fuster va a entrenament de wing tsun, una art marcial que fa anys que practica i que combina amb sessions al gimnàs de la Rafa Nadal Academy. “Em va molt bé, fer esport de manera habitual”. “A mi m’agrada fer una feina fina, que estigui ben feta i que el client en quedi satisfet. Dir que som el Rafel Nadal dels balancins és exagerat, però aquesta manera de fer és la que m’inspira. Ara bé, a diferència del que passa a Rafel Nadal, jo no vull que ningú em conegui. Jo vull que la gent conegui els Balancins Gelabert. Pens que l’anomimat és allò que tothom cerca. Estic convençut que Rafel Nadal s’estimaria més anar a qualsevol banda i que no el coneguessin”, assegura Pep.