Sebastià Moranta: "A Berlín hi ha restaurants on la 'sopa russa' ja es diu 'ucraïnesa'"

PalmaSebastià Moranta ha dedicat part de la seva trajectòria acadèmica a les llengües eslaves, sobretot el rus i el polonès. Investigador en estudis romànics i eslaus a les universitats de Kassel i Marburg (Alemanya), es considera “sentimentalment” unit a la llengua russa, i viu com “una tragèdia personal” el que succeeix a Ucraïna, i també a Rússia. Destaca que en la premsa alemanya, polonesa, txeca o romanesa s’està accentuant un discurs russòfob que ja hi era present, i en el país de Vladímir Putin els mitjans han anat construint la imatge d’un Occident hostil que vol “desmembrar i trossejar” el país.

Quina és la vostra relació amb el món eslau?

— Quan era adolescent ja tenia interès per Europa Central i Oriental, sobretot per Rússia, Polònia i altres països d’aquella zona. Em vaig llicenciar en filologia catalana amb una menció en filologia eslava a la Universitat de Barcelona, i alhora estudiava rus a l’Escola d’Idiomes Moderns del mateix centre. Vaig fer una estada d’estiu a Sant Petersburg el 1993, la primera, en una època molt interessant i complicada per a la societat russa, i el 1999 vaig cursar un semestre a Moscou, a l’Institut Puixkin de Llengua i Literatura. Després m’hi han convidat diverses vegades a fer conferències. I en la meva recerca he tractat qüestions relacionades amb la política lingüística soviètica i amb la traducció al rus d’escriptors hispànics. 

Per què el vostre interès en les llengües eslaves, i concretament en el rus?

— No és per raons ideològiques o polítiques. Diria que els primers contactes amb Rússia varen ser lingüístics, la llengua és el que més m’estira. M’interessen, és clar, la gent, el paisatge, la cultura i la història, però me n’adon que a la base de tot hi ha una fascinació per la llengua i les seves peculiaritats. Durant els anys vuitanta, a Mallorca el rus era molt exòtic. Vaig poder aconseguir alguns manuals, i l’alfabet ciríl·lic i el so de l’idioma em varen interessar. També hi varen influir molt les notícies que arribaven de l’altra banda del Teló d’Acer a partir dels primers temps de Gorbatxov. És una combinació molt particular d’exotisme i familiaritat.

A Alemanya, on residiu, s'està detectant russofòbia en els discursos?

— Don per fet que existeix, però no són actituds que et trobis fàcilment. Sí que és veritat que la premsa recull casos d’aquesta mena. Fa quinze dies, la premsa de Berlín informava que en una escola russo-alemanya del districte de Marzahn hi havia hagut un incendi, o que en una altra havien fet una pintada antirussa. Aleshores la policia de la capital havia registrat un centenar de casos d’hostilitat cap a gent d’origen rus. De manera més anecdòtica, a Berlín aquests dies trobes restaurants on la solianka, una sopa que s’identificava com a russa, ha passat a ser ucraïnesa. No sabem com pot evolucionar la situació bèl·lica, però el més lògic és que aquestes actituds es vagin diluint.

Històricament en el centre-nord d'Europa hi ha hagut aquest cert recel cap a Rússia, o ha sorgit ara?

— Hi ha països que per raons històriques de proximitat i conflictes diversos han desenvolupat sentiments antirussos: Alemanya, per descomptat, i més encara Polònia, Romania, Txèquia o els estats bàltics. Aquestes setmanes en la premsa veus com la invasió d’Ucraïna esperona aquest tipus de discursos. Són actituds que venen d’enrere, la por a l’imperi de l’est i el record de la política exterior de la Unió Soviètica, i que lògicament s’han accentuat per la situació actual.

Parlau de la premsa. Quin paper està tenint?

— A Alemanya, tant la que és de dretes com d'esquerres té un component antirús evident, que té a veure amb la derrota alemanya en la Segona Guerra Mundial, la partició del país, en la qual els soviètics tingueren la part important, la construcció del mur... Això pesa molt en la consciència de la gent. Des que estic a Alemanya, en certs ambients tocar temes de Rússia no és gaire habitual. Allà em moc en l'àmbit de la filologia romànica i la part eslavista del meu currículum, hi ha gent que la veu com una ocupació fora de lloc.

I la d'altres països com Polònia?

— A Polònia és més accentuat el sentiment antirús, des de fa dècades és molt clar. En els principals diaris i revistes es divulga la visió contra Rússia, contra les polítiques de Putin. A Espanya, el debat sobre si Putin és comunista o feixista és absurd. Putin i els seus fidels combinen molt les dues coses, i a Polònia pesa més la part soviètica, com si fos un nou Stalin versus un nou Hitler. A Txèquia hi ha un element addicional. Molts ciutadans russos a partir dels 90 hi han comprat cases. Russos rics -els oligarques, o capitalistes de tota la vida- i gent de classe mitjana han adquirit habitatges, i això ha creat en el temps recel contra els interessos russos en el país, i ara aquest recel ha augmentat molt.

Parlàveu abans de Romania.

— És un cas particular. Té una identitat romànica que a partir de la segona meitat del segle XIX, per obrir-se camí, ha hagut de marcar distàncies amb els pobles eslaus. Això fa que en el discurs públic hi hagi els elements antirussos i recelosos del que sigui eslau. Hi ha, a més, el rerefons d'un contenciós de Romania amb Ucraïna, ja que l'URSS va ocupar la Bucovina del Nord, una regió ètnicament romanesa, que en la Segona Guerra Mundial es va dividir en dues parts: la part sud va quedar per a Romania i la nord per a l'URSS, a l'actual Ucraïna. Per aquest motiu, a Romania hi ha una premsa a la qual li costa posar-se clarament al costat d'Ucraïna, perquè encara té Bucovina del Nord. De tota manera, veig que el país acull refugiats ucraïnesos amb molta generositat.

Quin ressò es fa d'aquesta russofòbia a Moscou?

— Rússia, com a imperi històric, té una relació complicada amb Occident. Per una banda, hi ha un sentiment d'admiració, però també un recel molt gran. S'han de tenir en compte les invasions que han sofert els russos, sobretot les de 1812 de Napoleó i la que diuen 'Gran Guerra Patriòtica', la Segona Guerra Mundial, quan Hitler va voler envair-la. Per ells, l'OTAN els suggereix aquestes invasions. Darrerament, en els programes de televisió, parlen molt de la russofòbia, de "no ens estimen", "no ens volen", "ens maltracten".

El discurs que se'n diu victimista.

— De cada vegada es veu més. Putin és president des de fa 22 anys i aquests darrers temps es nota el discurs victimista. Fins i tot hi ha discursos molt més forts que diuen directament que el que vol Occident és desmembrar Rússia, trossejar-la, aniquilar-la, destruir-la.

Com es tracta la guerra a la premsa russa? Es parla de 'guerra' o 'invasió', o segueixen l'argument 'd'operació militar especial'?

— El terme oficial és "operació militar especial", és el que diu Putin en els discursos i els mitjans oficials. La gent sap que hi ha una guerra, però després hi ha el concepte d'invasió, que no veus en els mitjans oficials en cap cas. És una situació particular, ja que els mitjans russos més crítics moltes vegades són finançats per països externs a Rússia, i fa un temps Putin va treure una llei per la qual tots aquests mitjans, ONG i altres organitzacions són obligatòriament agents estrangers. És un lèxic de l'època soviètica, un agent estranger establert a Rússia.

Premsa russa considerada estrangera?

— Efectivament. Sorprèn que a diaris com Nóvaia Gazeta, que dirigeix Dmitri Muràtov (Premi Nobel de la Pau 2021) no l'hagin tancat, ja que dona una informació diferent del discurs oficial. Una amiga de Moscou em digué al principi de la guerra que aquest diari era una publicació traïdora, pagada amb diners nord-americans, i que no val la pena llegir-la perquè la llegeix el 3% de la població russa. I això que aquesta amiga hi havia treballat durant dos anys. Et fas una idea de fins a quin punt s'ha arribat a una psicosi.

Quina relació hi ha entre Rússia i Ucraïna?

— La relació entre Rússia i Ucraïna té una part de guerra civil important. Per molts russos, Ucraïna és independent, però les ciutats ucraïneses se les consideren seves, com Odessa, Khàrkiv i Kíiv. És part de la seva imatgeria, que s'hi parla rus, i que ara Rússia ho bombardegi és mal d'assumir i fa que les reaccions siguin molt diferents. N'hi ha que estan clarament a favor de Putin, de la idea que durant vuit anys els "nazis ucraïnesos" han matat els "nostres" russos del Donbas i, per tant, "el que feim és donar-los el que es mereixen". D'altres que estan en contra de Putin tenen vincles familiars amb Ucraïna o són pacifistes i s'hi posicionen en contra.

Des dels mitjans occidentals es veu la repressió de Putin a les manifestacions en contra de la guerra. Ha estat una cosa generalitzada? Quina és la vostra visió?

— Hi ha aquesta repressió que s'ha anat accentuant. En l'època de la Perestroika hi havia una efervescència mai vista, amb molta gent sortint al carrer i manifestant-se. La gent tenia moltes ganes d'expressar les idees, de votar. En els anys 2000 això s'ha anat apagant. Els anys del 'putinisme' han suposat cada cop més una tornada a la sensació d'embassament, on la gent intenta no manifestar-se i no expressar-se. Per mi tot això és una tragèdia personal, però hi ha milions de russos sense contacte amb Occident que veuen això de manera heroica.