Llorenç Sáez: "Els briòfits són plantes que poden estar aparentment mortes durant anys i reviure en minuts"

Es poden veure en molts indrets de la serra de Tramuntana, però passen desapercebuts per a la gran majoria d'excursionistes. Són petits i no gaire coneguts entre les persones poc aficionades a la botànica. Els briòfits són plantes sense tija i flor com ara la molsa, probablement el grup més conegut d'aquestes espècies vegetals. El biòleg i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona Llorenç Sáez ha centrat la seva recerca científica i conservacionista a les Balears, i recentment ha publicat el Llibre vermell dels briòfits amenaçats de les Illes Balears.

Com explicaríeu què són els briòfits a una persona que no sap res de botànica?

— Són les plantes terrestres, en general de mida petita, que no tenen teixits que condueixin l’aigua i els minerals (o els nutrients). Es reprodueixen a través d'espores i, per tant, no tenen ni flors ni llavors. N'existeixen tres grans grups: les molses, que són el grup més conegut i amb un nombre més alt d’espècies a les Balears, les hepàtiques i les antocerotes.

Vists en detall, semblen microboscos dins del bosc. Per què, malgrat ser tan petits i poc visibles, tenen un paper cabdal en el funcionament dels ecosistemes?

— Els briòfits juguen un paper fonamental en el sòl perquè n'afavoreixen la formació, però també redueixen l'erosió i retenen l'aigua. També beneficien la presència de microfauna, algues i fongs. En alguns casos, encara que solen ser plantes petites i poc visibles, són els principals components de certs ecosistemes terrestres com ara les torberes, un hàbitat singular (no present a les Balears, però sí al continent europeu) en el qual els briòfits representen la major part de la biomassa.

Destaquen per tenir alguna qualitat respecte d'altres plantes?

— Els briòfits són plantes que poden estar aparentment mortes durant anys i reviure en minuts gràcies a la rehidratació. Poden sobreviure a la dessecació en una mena de criptobiosi, és a dir, un estat d'animació suspesa en resposta a condicions ambientals desfavorables que es manté fins que les condicions ambientals siguin adequades per reprendre la vida activa.

On es poden trobar aquestes plantes a les Illes?

— Són presents a tot l'Arxipèlag, encara que l'abundància i la diversitat són desiguals: en zones més seques, en general, hi ha menys diversitat, mentre que en zones muntanyoses i humides hi ha més diversitat d'espècies. De fet, a la serra de Tramuntana hi ha el 80% de les espècies de briòfits de les Balears.

El seu estat de conservació està relacionat amb la qualitat de l'aire i el medi?

— Bàsicament la conservació dels briòfits amenaçats està relacionada amb la qualitat del seu hàbitat, però fins i tot en zones poc freqüentades i de difícil accés hi ha pertorbacions a causa d'activitats esportives com ara el descens de barrancs, per exemple. La proliferació de les cabres introduïdes a molts llocs de les Illes, especialment a la Serra, és un greu problema per a la conservació d'aquestes plantes i d'altres, perquè les trepitgen i les pertorben.

Si en veim molts, vol dir que passejam per un ambient menys degradat?

— En principi pot ser un bon indici, però també hi ha briòfits adaptats a medis exposats a certes pertorbacions humanes. De fet, fins i tot algunes espècies colonitzen murs i teulades en zones urbanes.

L'estudi dels briòfits pot ajudar a entendre l'impacte que té el canvi climàtic?

— Sens dubte, i està documentada la desaparició de briòfits al límit meridional de la seva àrea de distribució a Europa. A la Serra hem constatat que algunes espècies han perdut poblacions al llarg de les dues darreres dècades, i això podria relacionar-se amb la pèrdua d'hàbitat a causa de períodes d'intensa sequera.

Quines són les principals conclusions del llibre que heu publicat?

— Les Balears tenen una diversitat destacable en nombre d'espècies de briòfits perquè n'hi ha 344 espècies, malgrat ser unes illes petites i amb un clima més aviat sec. Un 17,4% de les espècies de briòfits (60, en total) estan amenaçades en el conjunt de l'Arxipèlag. Tanmateix, hi ha 46 espècies més que es consideren quasi amenaçades i que, per tant, podrien ser considerades amenaçades en el futur.

Què es pot fer per evitar l'extinció de briòfits?

— Bàsicament, conservar els hàbitats on viuen i prendre mesures més específiques per a aquelles espècies en un risc d'extinció més alt en funció de l'ambient on es troben. No és el mateix preservar els briòfits que hi ha en una bassa temporal, en un torrent de muntanya, en un bosc, o els que només creixen damunt els troncs d'alguns arbres. L'Administració ha de posar en marxa accions per conservar aquestes plantes com han fet --i fan actualment-- altres països i comunitats autònomes de l'Estat. El Govern balear disposa ara mateix d'un document científic que permet identificar i establir prioritats i pautes bàsiques per la conservació dels briòfits amenaçats. Una primera passa que s'hauria de fer és incloure aquestes espècies en el Catàleg Balear d'Espècies Amenaçades.