“Canamunt i Canavall ha fet que ‘llonguet’ ja no sigui un insult”

PalmaJaume Vich, il·lustrador de professió, va iniciar el 2013 el projecte professional Melicotó, juntament amb Robert Campillo i Javi Torrado, després de sofrir els efectes de la crisi econòmica del 2008. El que va començar com un hobbie, arran del seu èxit, s’ha convertit en un dels elements que contribueixen a difondre la cultura popular illenca. L’experiència amb Melicotó va portar Vich a interessar-se per fer el mateix amb entitats socials, cosa que va donar lloc a Orgull Llonguet el 2014 i, posteriorment, a la popular festa de Canamunt i Canavall.

Il·lustració. Des de petit, Vich tenia clar que la il·lustració seria el seu món. “Per mi ha estat una sort saber el que volia fer des de sempre”, afirma. La seva primera gran experiència professional va ser amb l’Obra Cultural Balear (OCB), a partir del tancament de l’emissora Som Ràdio el 2003 pel Govern de Jaume Matas. Ell es va oferir a l’entitat per “protestar” i va acabar treballant-hi al llarg de cinc anys com a dissenyador gràfic. És on Vich adquireix molts coneixements de la cultura, els moviments socials i la imatge, “molt més amplis del que tocava”.

Melicotó. La crisi econòmica del 2008 va tenir efectes i Vich i alguns dels seus amics varen quedar sense feina. Per aquest motiu, el 2013 iniciaren “un petit projecte, no gaire ambiciós”, inicialment a través de les xarxes socials, que explotàs les característiques de la cultura popular mallorquina: “Volíem fer populars molts conceptes locals”. “Amb el sector catalanoparlant de Mallorca no et folraràs, però era un nínxol de mercat molt poc explotat”, diu. De fet, recorda que la gent els demanava:“Per què no feis coses per als turistes?”. Amb l’eclosió de Melicotó, els tres socis varen haver de deixar les seves altres feines per dedicar-s’hi al 100%. “Si no, vèiem que no en sortíem”, rememora.

Orgull Llonguet. Els tres joves començaren a veure que l’estratègia seguida amb Melicotó funcionava i varen decidir transposar-ho al teixit associatiu. Inicialment, el 2014 crearen la plataforma de protesta Flipau amb Pere Garau i quasi al mateix temps llançaren Orgull Llonguet. “El panorama cultural era terrorífic a Palma. Ara és impensable, però en aquell moment sempre hi havia protestes per Sant Sebastià”, apunta. Per això, varen voler “omplir de valor cultural” el concepte de fer festa, però sempre amb la idea de “no estar fermat a l’Ajuntament, per fer el que vulguem”.

Palma com a poble. “Palma no deixa de ser un poble, a les festes sempre ens trobam els mateixos”, afirma. Amb aquest esperit, i després de l’èxit de Melicotó i Orgull Llonguet, Vich tenia clar que s’havia de fer una festa d’estiu a Palma, que donàs peu a l’arribada de gent de la Part Forana. Canamunt i Cavall va ser la solució, com a fet real que narra la història de Ciutat. A partir de tots aquests elements, Vich creu que ha aconseguit un dels seus grans objectius: “Canviar el concepte de llonguet. En part, gràcies a Canamunt i Canavall, ja no és un insult, és un concepte més ampli”. Així i tot, sobretot amb la difusió de la cultura popular, creu que es pot anar més enllà. Els dimonis i la seva popularitat “són una victòria”, i ho vol repetir amb la Jaia Corema i l’Home dels Nassos.