"La cultura catalana és present en una vintena d'universitats del Regne Unit i Irlanda"

PalmaManel Mula Ferrer és el responsable de l'oficina de Londres de l'Institut Ramon Llull, organisme que té per objectiu promoure la llengua i cultura catalanes a l'exterior. Després d'especialitzar-se en llengua i literatura catalanes a la Universitat de les Illes Balears i en estudis culturals a la Goldsmiths (Universitat de Londres), ha treballat en l'àmbit de les xarxes socials i ha col·laborat amb publicacions literàries com 'Asymptote', a la qual aportava literatura catalana.

Quin és el vostre dia a dia a Londres?

Londres pot ser una ciutat tan agraïda com difícil. Ara bé, l'oferta cultural és una meravella: teatre, cinema, museus... però també conferències, debats i activisme. És part de la meva feina estar al dia no només del que passa als territoris de parla catalana, sinó també aquí. I, per sort, la ciutat pot tenir un component global i divers, només has de saber on cercar-lo.

Quina és la vostra funció al capdavant de l'oficina de l'Institut Ramon Llull (IRL) al Regne Unit?

A les oficines a l'exterior de l'Institut Ramon Llull ens encarregam, sobretot, de la promoció de la llengua i la cultura dels territoris de parla catalana a les nostres àrees d'influència (en el meu cas, el Regne Unit i Irlanda). Això es tradueix en diverses accions, des de la prospecció en esdeveniments destacats de tots els àmbits culturals susceptibles d'esdevenir plataformes per a la internacionalització, fins a la difusió d'activitats que hi estiguin relacionades, a més de diverses tasques d'administració i representació de la institució.

Quin tipus de presència té la cultura catalana al Regne Unit?

El camp cultural britànic, que pot semblar prou hermètic, s'ha anat obrint a la diversitat gràcies a la feina que han fet generacions d'activistes i professionals de la cultura. En el cas que ens ocupa, la cultura catalana és present en una vintena d'universitats del Regne Unit i Irlanda, en totes les traduccions que s'han anat publicant (pens en l'alegria que m'ha causat veure a les seccions de destacats de les llibreries més importants de Londres traduccions de Rodoreda o d'Alicia Kopf!) i en totes les col·laboracions amb diversos equipaments artístics que feim.

Com viviu la situació del Brexit?

Em sembla una situació molt complexa a la qual estic ben atent. M'agrada pensar, però, que les cultures disposen de capacitat d'adaptació i de potencial per a l'acció. La situació de l'oficina dependrà de la situació dels països de què s'ocupa i dels interessos de la seu central. De moment, crec que necessitarem veure com es va desenvolupant el tema abans de poder prendre decisions.

Per què és necessària la presència d'una oficina de l'IRL a l'estranger?

El fet de tenir una presència en un territori determinat em sembla molt important per a qualsevol institució que vulgui realitzar-hi qualsevol tipus d'acció. És un equilibri delicat: cal estar atent a les sensibilitats culturals del lloc i veure quin tipus de producció artística genera i, a partir d'aquí, intentar sintonitzar-hi. M'agrada pensar que la meva tasca és com una bona traducció, que cerca punts en comú i, sobretot, facilita un diàleg.

Quina valoració feis de la situació actual de la llengua catalana a les Balears?

En aquest camp, mantenir un enfocament optimista però conscient és l'única posició que podrà facilitar qualsevol tipus d'acció. En aquest sentit, la responsabilitat és exclusivament dels ciutadans de les Illes: cal aprendre a fer de la llengua un instrument de comunicació, aprendre a sentir-nos còmodes amb el regal que és disposar de més d'una llengua per expressar-se, a la vegada que som conscients de la situació de cadascuna, però també del fet que ni la cultura ni la llengua són hermètiques (i que no passa res!). L'altre dia llegia un article que parlava de la possibilitat de considerar el multilingüisme com la norma i no l'excepció. Crec que és una passa important i una reflexió que s'ha d'estendre molt més enllà de la variació lingüística per tal d'assegurar la convivència.

Com a expert en xarxes socials, quin paper juguen en la difusió del català?

Compartesc el parer de la directora, Iolanda Batallé, quan afirma que cal "dibuixar un mapa que no és només geogràfic, sinó digital". Les xarxes són una eina que ens permet arribar a moltíssima gent de territoris diferents i que, a més, sovint solen ser més assequibles que altres mitjans. També són un fenomen extremadament complex, però, entre altres coses, faciliten una representació de cadascun de nosaltres.

Què se sent en ser el segon balear que ocupa un càrrec de responsabilitat de l'oficina de l'IRL a l'estranger?

Em sent, sobretot, agraït. L'Institut Ramon Llull és ple de professionals excel·lents que provenen de camps molt diversos; de fet, el que més m'agrada de la meva feina és quan tenc l'oportunitat de connectar entre ells aquestes experiències tan diverses. En el meu cas, vull que la meva procedència aporti unes determinades sensibilitats que puguin enriquir encara més el projecte.