Clara Bernales: “El coronavirus és una dansa que no hem sabut ballar”

PalmaLa crisi del covid-19 arribà en un dels moments més feliços i il·lusionants de la carrera professional de Clara Bernales. Dos mesos després d'obrir l'Escola de Dansa Clara Bernales, la pandèmia l'obligà a tancar. Sense ajudes econòmiques dels governs i amb les despeses que continuaven creixent, Clara Bernales hagué de lluitar per mantenir obert el seu gran somni, la seva acadèmia de ball, el seu racó de felicitat, on gaudia de cada compàs de les cançons que sonaven dia rere dia. Titulada en Ballet Clàssic per la Royal Academy of Dance, en jazz per l'Imperial Society of Teachers of Dancing i amb formació en hip-hop, hip-house, funky i hip-hop llatí, a més del grau de magisteri a la UIB, la ballarina ha deixat enrere totes les seves pors i s'ha llançat al món de l'emprenedoria.

Sempre havíeu estat lligada a altres empreses, però enguany decidíreu provar sort en solitari. Va ser una decisió fàcil?

No, és un projecte que tenia pensat ja des de feia molt de temps. Fa molts anys que estic lligada al món de la dansa i els darrers anys havia somiat crear alguna cosa meva, pròpia, però fins enguany aquest projecte no s'ha fet realitat. Sempre m'imaginava com seria, però mai m'atrevia a fer la passa definitiva

I per què enguany sí? Què us va ajudar a fer la passa?

El primer i més important és que tenia l'ajuda i el suport de molta gent. Des del principi vaig sentir que la gent em feia molt de costat i em facilitava les coses. És cert, però, que l'empenta que necessitava per llançar-me en solitari me la va donar una mala notícia. Per motius que jo no podia controlar, al lloc on treballava les condicions varen canviar, no m'hi sentia còmoda i no podia fer feina a gust. Això em va donar la força que necessitava per fer aquesta passa, per lluitar pels meus somnis i continuar creixent.

Començàreu una nova aventura, per primera vegada en solitari. Com varen ser els primers mesos?

El principi no va ser fàcil. Vaig haver d'arreglar moltes coses abans de poder arrancar, i la inversió inicial va ser molt gran i passava pena que tot això quedàs en res i el negoci no funcionàs, però la il·lusió, les ganes i la motivació per aconseguir allò que anhelava varen vèncer els temors i vaig continuar lluitant. Per sort, la resposta de la gent va ser molt bona, des del principi molts dels meus antics alumnes varen apuntar-se a l'acadèmia, des del primer dia que vaig obrir tenia ja una gran cartera de clients. A més, tant el barri com la massa social de Son Sardina em varen acollir amb els braços oberts des del principi, em varen posar les coses molt fàcils i podria dir que, pràcticament, va ser l'inici somiat.

Poc després arriba el covid-19, el confinament, la crisi econòmica... Com us ha afectat la crisi?

Varen ser moments durs. Dos mesos després d'haver obert l'escola de dansa, em vaig veure obligada a tancar. No havia recuperat la inversió econòmica inicial i em vaig trobar completament desemparada. Només feia dos mesos que havia obert i no vaig tenir l'opció de rebre cap mena d'ajuda econòmica, i havia de continuar pagant el lloguer del local sense tenir cap ingrés. Varen ser moments molt difícils econòmicament i personalment, ja que vaig veure com el que era un somni fet realitat s'havia convertit en un maldecap. Vaig apostar per les classes en línia, però era tot molt fred, molt difícil, i no tenia gaires alumnes. El coronavirus és una dansa que no hem sabut ballar.

Quines mesures heu pres per garantir que es compleixin totes les mesures de seguretat?

Els alumnes tenen marcada la seva zona on ballar, separades per dos metres de distància. A més, entre classe i classe sempre desinfect tot el local i jo duc sempre la mascareta. Quan els alumnes arriben, els desinfect les mans i les sabates i també he marcat unes zones per evitar aglomeracions a l’entrada. A banda d'això, els pares i totes aquelles persones que no són alumnes de l'escola no poden entrar en el local.

Quan creis que tardareu a recuperar la normalitat?

Com a mínim, un any.

Us heu plantejat tancar i abandonar l'emprenedoria?

No. He lluitat molt per tenir la meva pròpia empresa i no em rendiré així com així. L'únic que em pot fer tombar el coll és que la nova normalitat no em permeti fer les classes com les hem fetes sempre.

Creis que és necessària més ajuda per als emprenedors i petits comerços?

Sí. Els governs no han pensat en les petites empreses que acabaven de néixer, com la meva. Jo acabava de néixer empresarialment, no tenia accés a les ajudes que han rebut els autònoms, ni les empreses. No he tingut cap ajuda, jo vaig fer una gran inversió, vaig apostar per l'emprenedoria i les respostes econòmiques a aquesta crisi m'han ignorat per complet. Són molts mesos sense tenir cap ingrés.

Què creis que aporta la dansa als més petits?

Personalment crec que ajuda molt a expressar les emocions. Les persones mostren els seus sentiments a través dels moviments. Físicament, a més de l'activitat esportiva, es treballa la lateralitat, la coordinació, la motricitat, l'autoconsciència corporal. També es fomenta el treball en grup, la pertinença a un equip, l'autoestima, el respecte mutu, el compromís i la lleialtat.

Quin paper tenen els complexos en el món de la dansa?

La dansa intenta lluitar contra els complexos. El físic no fa una persona millor o pitjor. He trobat molts casos d'alumnes que no estaven còmodes amb el seu cos i quan ballen s'obliden de tot això, deixen de costat les seves pors i complexos i gaudeixen. També és cert que hi ha altres casos de gent que deixa la dansa pel simple fet que s'avergonyeix i sent que quan balla exposa tot allò que vol amagar. És una situació molt trista, quan els complexos guanyen la passió per la dansa, per això és molt important lluitar per erradicar els complexos, per tenir una societat sana i eliminar estereotips i tot allò que provoca sentiments negatius als ballarins.

Creis que l'homofòbia envolta el món del ball?

Sí. Els estereotips i els prejudicis fan molt de mal al món de la dansa. Molta gent pensa que si un nin balla és perquè és homosexual, igual que es pensa que perquè una nina jugui a futbol també ho és. S'ha de lluitar contra això, s'han d'eliminar tots aquests estereotips i no jutjar la gent per les seves passions, perquè, tristament, hi ha casos de nins que deixen de ballar per la pressió social.

Què aporta l'Escola de Dansa Clara Bernales als seus clients?

Confiança, familiaritat, diversió, passió, disciplina... A l'Escola de Dansa Clara Bernales no fomentam la competitivitat, lluitam per aconseguir un ambient sa, basat en el respecte, la responsabilitat, evitam rivalitats entre alumnes. Per a nosaltres, el grup és el més important, la relació entre els alumnes. L'Escola de Dansa Clara Bernales és una acadèmia on aprendre a ballar i a sentir la música gaudint, volem eliminar totes les pressions, tensions i exigències als alumnes perquè gaudeixin cada compàs de la cançó.

Quin és el vostre objectiu a curt termini? I a llarg termini?

A curt termini, l'objectiu és clar: poder seguir amb l'acadèmia oberta. Poder continuar fent classes i gaudint amb els alumnes. Recuperar tot allò que tenia abans que arribàs la crisi sanitària. A llarg termini, m'agradaria tenir un local més ample on poder rebre més alumnes, ampliar el negoci i poder oferir més productes als clients. A més, sempre, a curt i llarg termini, el meu gran objectiu és continuar aprenent, créixer com a persona i com a ballarina, i continuar fent gaudir a tots els meus alumnes.