“Vaig començar a ser intèrpret per amor i pot ser que ho deixi pels doblers”

PalmaMagdalena Provensal (Pollença, 1989) és una persona forta, forjada en l’empatia i en la reivindicació de la justícia com a part de l’equilibri que sosté la humanitat. Ambdues són qualitats necessàries per ser intèrpret en llengua de signes, la professió que tantes alegries (i alguna tristesa) li ha donat. Una idea impulsa la seva activitat: “Al final del dia, mai ets la mateixa persona que s’ha despertat al matí”. I és que cada intervenció és diferent i les persones que atén li aporten sentiments, experiències i sensacions noves i enriquidores. Així ho sent.

Amor. El seu primer contacte amb el món de la interpretació va ser per atzar. “El meu al·lot d’aquell moment va partir a Barcelona i per estar amb ell vaig cercar estudis que no es fessin a Mallorca”, explica. És en aquest punt quan va trucar a la porta de la llengua de signes, una porta que s’obrí i que encara no s’ha tancat. “Me’n vaig enamorar, en veure i estudiar les possibilitats comunicatives que permet”, recorda. Com descriu, la llengua de signes “és la bellesa que hi ha darrere de cada pensament que crea una llengua gestovisual”. Ella, sobretot, gaudeix de poder ser un pont per a la gent que la necessita per estar connectada amb el món.

Plaer. Fer feina amb les persones sordes li aporta la “satisfacció personal i professional de ser útil per a un col·lectiu que requereix tota l’atenció possible”. Centra la seva actuació en l’àmbit escolar, on la intervenció és encara més necessària per poder ser el nexe entre els alumnes sords i el coneixement, i evitar així que es produeixi una situació de greuge comparatiu amb els companys. D’aquesta manera, amb la seva activitat, sap que contribueix a la igualtat d’oportunitats i que cap nin amb problemes auditius quedi enrere.

Entre illes. Diu que ser intèrpret és una feina molt agraïda, però que també li dona certs maldecaps. Resulta que el canvi d’empresa licitadora del servei de llengua de signes a les aules de les Balears ha derivat en una realitat insostenible per a la seva conciliació personal. “Ara tenc assignades 25 hores lectives en un centre escolar de Mallorca i 13,5 a Eivissa”, diu. Actualment està de baixa, però quan ha estat en actiu el cost dels desplaçaments entre illes li ha suposat un vertader trasbals econòmic. És així perquè el sou dels intèrprets de llengua de signes és mileurista. Ella ho resumeix de manera molt clara: “Vaig començar a ser intèrpret per amor, però pot ser que ho hagi de deixar pels doblers, perquè dedicar-m’hi em resulti insostenible”.

Lluita constant. “He arribat a sentir la incomprensió que pateixen les persones sordes”, confessa. És així perquè la seva feina també implica contribuir a la conscienciació de la societat i a donar visibilitat “a una discapacitat invisibilitzada”. “És absurd que se’ns ensenyin anglès, francès, alemany... però no una llengua que necessitam per comunicar-nos amb gent que viu a la nostra comunitat”, lamenta. A partir d’aquí, assegura que continuarà en la seva lluita per la igualtat d’oportunitats de les persones sordes i la dignificació de la feina dels intèrprets. “L’Administració s’ha de posar les piles. Basta de licitar el servei i precaritzar-nos. Tots som persones”, reivindica.