“Vaig decidir ser vegana per millorar la meva salut, no sols pel bé dels animals”

PalmaNieves Pérez (Palma, 1972) és una persona entusiasta, amb una veu que transmet pau, dolçor i empatia. És psicòloga i nutricionista, dues professions que combina i per a les quals aquestes qualitats són essencials. “Som inquieta i m’he passat la vida cercant respostes i cercant-me a mi mateixa. Durant aquest procés he trobat la meva missió a la vida, que és ajudar els altres”, diu. Per ella, una de les claus del dia a dia és ser conscient de la sort que és estar vius. “Sempre intent connectar amb les persones a través de la sensibilitat”, assegura. A més, té una condició que la diferencia de part dels seus companys de professió: és nutricionista, sí, però també vegana des de fa 30 anys.

Del cel a la terra. La seva primera experiència professional va ser lluny de l’àmbit de la nutrició i la psicologia. De fet, va ser en un dels entorns on probablement es menja pitjor: “Durant molts anys vaig ser hostessa de vol, una feina que vaig combinar amb investigacions sobre l’alimentació i sobre els beneficis de deixar de consumir determinats productes”. Un dia va veure clar que era el moment de transformar la seva vida. “Me’n vaig anar a Barcelona per cursar Nutrició i vaig fer un any de Medicina”, recorda amb nostàlgia. “En tornar a Mallorca, vaig cursar Psicologia”, afegeix.

Per salut. Quan fa 30 anys va començar a reduir el consum de productes d’origen animal no va ser per militància amb el seu benestar, com també ho és ara. “En un moment de la meva vida sentia dolor, me n’anava a dormir amb mal i em costava dur una vida normalitzada, una situació que em va provocar un canvi de xip”, explica. “Vaig decidir ser vegana per millorar la meva salut, no només pel bé dels animals”, afegeix. Segons diu, li va sorgir la necessitat de cuidar el seu organisme i millorar la qualitat de vida, un fet que ha aconseguit. “Pas molt de gust de viure i intent ajudar els altres, perquè hi ha una realitat que he detectat al llarg dels anys: moltes persones amb problemes d’alimentació també pateixen conflictes emocionals diversos”, confessa.

Camí d’espines. Actualment ser vegetarià i vegà està a l’ordre del dia, a poc a poc s’ha normalitzat i és factible trobar aliments adequats i botigues on els venguin. Fa trenta anys aquest món era un desert en el qual els que hi vivien tenien dificultats per subsistir. “Em costava molt trobar on comprar el que necessitava i quan quedava amb amics, jo era l’estranya”, explica. Una anècdota que rememora entre rialles és d’un dia en què una amiga li va dir: “Tu formes part d’una secta, veritat?”.

Realitzada. Nieves Pérez ha aconseguit progressivament els objectius vitals que s’havia fixat. Però amb la vista posada al futur allò que pretén és arribar a més gent per poder-la ajudar a fer una transformació vital. “Sempre és important continuar aprenent. Ara per ara, tenc dades científiques que donen suport als meus arguments nutricionals, documentats al llarg de 30 anys de recerca i que vull compartir amb més gent”, exposa. Mentre lluita per aconseguir-ho, gestionarà el seu dia a dia sota una premissa bàsica: “Som aquí per ajudar tothom a ser feliç”, sentencia.