Montserrat Santandreu: "Els docents no estam formats ni preparats per aplicar la nova llei educativa, és tot massa precipitat"

PalmaMontserrat Santandreu Ginard va ser el batle d'Artà durant vuit anys (1995-2003) i quan acabà aquesta etapa de la seva vida decidí abandonar la vida política per dedicar-se a l'educació i fer feina amb els més petits. En els darrers 19 anys, Santandreu ha fet feina a l'IES Pasqual Calbó de Maó, a l'IES Son Pax, a l'IES Puig de sa Font de Son Servera i actualment a l'IES Llorenç Garcías i Font d'Artà. Aquest dilluns comença un nou curs amb la il·lusió de cada any, però amb la incertesa i els dubtes per la nova llei educativa.

Com veis i afrontau aquest nou curs escolar?

— Amb la il·lusió de cada nou principi de curs, per una part, i amb la preocupació i la incertesa que provoca haver d'aplicar una llei educativa nova, que implica canvis metodològics importants, i amb la qual no ens hem pogut familiaritzar, atès que encara treballam amb esborranys i documents pendents de concretar. Implementar de manera eficaç i efectiva una teoria que tot just acabam de conèixer no serà fàcil, ni per al professorat, ni per a l'alumnat ni per a les famílies: s'imposen un reset i un canvi de xip que costaran d'assimilar.

Considerau que l'aplicació de la LOMLOE és massa precipitada?

— Sí. Els centres de Secundària, avesats a treballar coordinant-se amb els professors del seu departament, no estan preparats per fer una tasca de coordinació interdepartamental. A més, això de l'educació individualitzada i personalitzada, amb més de 35 alumnes a les aules de Batxillerat, és una utopia. La nova llei no arriba acompanyada de la dotació de personal i recursos que seria desitjable. Una vegada més, on acaba la lògica comença l'administració.

Considerau que controlau tots els paràmetres necessaris i canvis que s'implementen amb aquest nou curs o teniu certa sensació de descontrol i desconeixement?

— Tenim la sensació de no controlar la nova normativa. Els docents no estam formats ni preparats per aplicar la nova llei educativa, és tot massa precipitat. Aquesta implantació tan precipitada ens obligarà a aprendre sobre la marxa (la manera d'avaluar, per exemple, encara està pendent de concretar). Amb la nova llei, tots els aprenentatges han de contribuir a la consecució de vuit competències clau que s'han de treballar de manera transversal. De la mateixa manera, l'adquisició de cadascuna d'aquestes competències contribueix a l'adquisició de totes les altres en forma de descriptors, i aquests descriuen les capacitats i els coneixements que han d'assolir els alumnes en cada etapa. Ben mal de pair, amb tan poc temps. Sovint sembla que els que prenen aquestes decisions tenen molt poc respecte no ja per la nostra tasca docent, sinó pels alumnes que, no ho oblidem, són joves en formació, sobre els quals recauen les nostres accions, per bé i per mal.

Pensau que Educació ha fet tot el necessari per facilitar l'adaptació i aplicació dels canvis per part dels docents?

— Jo pens que no. No sé si per culpa de l'Administració autonòmica o de l'administració estatal, però és ben clar que aplicarem aquesta nova llei sense haver-la estudiada prou, sense temps per organitzar els centres de Secundària d'una manera diferent de com ho fèiem fins ara i amb els mateixos recursos, que ja eren insuficients. S'haurien d'haver organitzat cursos de formació per a claustres sencers, mastegar-ho amb més temps d'antelació, i això no s'ha fet.

Quins són els canvis que us pareixen més interessants d'aquesta nova llei? I els que menys?

— Plantejar l'adquisició i el desenvolupament de competències clau d'una manera oberta i transversal no està malament, com tampoc no ho està el foment del treball en equip i la interdisciplinarietat. La qüestió és formar bé els docents que han d'implementar aquesta nova manera de fer, dotar-los dels recursos necessaris i mantenir uns estàndards de coherència, rigor i exigència que van clarament a la baixa. Així mateix, és bàsic i imprescindible reduir les ràtios d'alumnes per aula.

Sempre s'ha dit que ser professor és una professió vocacional. Hi estau d'acord?

— Un mínim de vocació és necessària. La predisposició i entrega cap als alumnes i cap als teus companys és imprescindible perquè la feina que fas cada dia surti a llum. Educar, compartir coneixements i experiències amb els alumnes és un aprenentatge conjunt, un camí per recórrer plegats que ha de ser plaent i enriquidor per a totes dues parts. Si no tens vocació val més que et dediquis a una altra cosa. Ser conscient que treballes amb adolescents és imprescindible i t'obliga a mesurar les paraules i els fets. Els nostres alumnes són material molt fràgil, i els professors hauríem de ser referents respectuosos i implicats. De la mateixa manera, el conjunt de la societat ens hauria de respectar i valorar molt més.

Com us definiríeu com a docent? Què us defineix dins l'aula?

— Procur que els alumnes em vegin com una persona propera, a qui poden acudir quan tenen un problema. Això no vol dir convertir-me en amic seu: d'amics ja en tenen d'altres. Crec, també, que si els alumnes et veuen implicat i apassionat per allò que expliques és més fàcil engrescar-los i despertar el seu interès.

Segons el vostre parer, quines són les virtuts que ha de tenir un docent?

— Bàsicament ha de tenir empatia amb els alumnes. I molta de paciència. Ha d'intentar posar-se a la pell de l'alumne coneixent la seva situació personal i familiar. Això facilita molt les coses i permet acostar-t'hi més, fer-li confiança, poder-li exigir i veure que progressa satisfactòriament gràcies a la feina i l'esforç. Sobretot, és important no tirar la tovallola amb cap alumne. Massa sovint i desgraciadament l'institut és l'únic lloc on determinats alumnes se senten escoltats i acompanyats.

Quins canvis heu notat en els alumnes després de la pandèmia?

— Està clar que allò que hem viscut en el període de pandèmia i confinament ens ha de fer replantejar moltes coses. Si bé és cert que l'alumnat donà una mostra de resiliència i adaptabilitat admirables, també ho és que els ha passat factura des del punt de vista acadèmic, sobretot en les competències lingüística i matemàtica. També ha quedat a la vista que la part emocional de l'alumne s'ha de treballar dins l'aula i que l'educació en valors, en moments difícils com aquells que patírem, té moltíssima importància. La pandèmia ha fet més evidents febleses emocionals que abans quedaven soterrades.