Meret Wirz Burger: "Abans s'anava molt més preparat als rodatges"

PalmaMeret Wirz Burger va néixer a Alemanya, però la professió d'actor del seu pare la va dur per diferents països. Quan els seus pares es varen separar, la mare la va agafar i amb la seva Volkswagen varen anar cap a Formentera. Anys després, quan Meret tenia nou anys, va arribar a l'Alqueria Blanca. Ella mateixa diu que va ser una de les primeres estrangeres a arribar al poble. Va començar a estudiar Dret i volia ser política, però la realitat d'aquests sectors va fer que es dedicàs només a la producció.

Com va ser la vostra infància?

El meu pare era actor i director i durant els primers cinc anys de la meva vida anàvem d'una ciutat a l'altra per la seva feina. Quan els meus pares es varen separar, la meva mare va fer el que varen fer molts de hippies en aquella època, va agafar la seva Volkswagen i se'n va anar amb mi a Formentera. Vàrem passar un any allà i després vaig tornar a Hamburg i vaig anar a l'escola un parell d'anys. Quan vaig complir nou anys, la meva mare va decidir que vindríem a viure a Mallorca, a l'Alqueria Blanca, on passàvem els estius.

Com varen ser els primers anys per l'illa?

Imagina't, era molt estrany veure en aquell temps estrangers al poble, i més una dona tota sola amb la seva filla. Vivíem en una finca que no tenia electricitat ni aigua corrent, la gent no ho acabava d'entendre.

Sempre vàreu saber que us dedicaríeu a la producció audiovisual?

Realment, no. Només feia els treballs de producció a l'estiu per guanyar dinars. Coneixia el món i com funcionava i per a mi era fàcil. El que realment volia fer era estudiar Dret i ser política. De ben petita jo volia estudiar Dret i ficar-me en política per, amb 29 anys, ser la parlamentària més jove. Però amb el temps em vaig adonar que la política no era per a mi. La veritat és que els partits em varen decebre.

Què va passar amb la carrera de Dret?

Quan jo estudiava hi va haver un canvi en el dret penal, en el qual s'incloïa que hi podia haver una violació dins el matrimoni. Va ser un canvi molt gran i record una discussió que vàrem tenir amb un professor del campus molt jove d'assistència. Ell no estava d'acord amb aquesta modificació i vàrem tenir una discussió tan forta que vaig veure que aquell no era el meu món. Va ser en aquell moment que vaig decidir el que volia fer. La producció em feia feliç i vaig agafar aquest camí i amb 21 anys vaig anar a Suïssa a començar la meva carrera de manera més professional.

Heu fet diferents produccions arreu del món. De quin projecte us sentiu més orgullosa?

Un dels projectes va ser 'Mein Name ist Eugen', una pel·lícula infantil que conta la història de quatre joves que s'escapen per viure una aventura per Suïssa. Vaig ser la productora de direcció i de campanya de publicitat. Varen ser tres anys fantàstics i vaig coincidir amb grans professionals del sector. Quan va sortir la pel·lícula l'any 2005 va ser la segona pel·lícula amb més audiència del cinema suís.

També vàreu treballar a la pel·lícula de la 'La dona amb un dragó tatuat'...

Si, va ser la producció que va venir a jo. Va arribar l'oportunitat de formar part de l'equip i va ser una experiència professional espectacular. Després d'aquesta producció va arribar una producció sud-americana, una telenovela anomenada 'Enemic íntim'. Va ser molt divertit fer aquest treball.

Heu tingut algú que us hagi ajudat en aquest món?

A una producció alemanya de Bavaria Film a Barcelona on vaig fer la coordinació entre els alemanys i els catalans, vaig conèixer la dona que més m'ha ajudat a través de la seva experiència, Sandra Sánchez. És una gran dama del càsting i de producció que em va ensenyar com sobreviure com a dona jove entre tots els homes que hi havia. Els primers deu anys varen ser molt pesats en aquest sentit i em va ajudar molt en les meves metes. Li estic molt agraïda.

Com ha evolucionat el món de la producció audiovisual?

El canvi més gros ha estat passar de l'analògic al digital. Això realment ho ha transformat tot, ara tens molt de marge per equivocar-te i per aconseguir més efectes als projectes. Aquest canvi té els seus avantatges però també desavantatges. Abans s'anava molt més preparat al rodatge, ja que cada metro que gastaves de cinta et costava molts doblers. Ho pensaves molt abans de fer res i el pla de rodatge era el que es feia. En canvi, avui dia no sempre es fa així, es fan moltíssimes preses i tens més marge d'equivocació.

Com a persona interessada en la política, creis que es pot comparar el sistema de Suïssa amb l'espanyol?

No. A Suïssa no tot és perfecte, però tenen un sistema democràtic en què la despesa pública es fa de manera molt més proporcional i té molt més sentit. A Espanya hi ha molts de polítics, més dels que es necessiten.