Joan Roig: "Fer feina al camp és una manera de mantenir viu el record i el llegat que mon pare em va deixar"
PalmaJoan Roig (1997) és bioquímic de formació, docent de professió, pagès de sentiment i creador de productes culturals locals per passió. Creador de la revista S'Altra Música i el Mobofest compagina el seu dia a dia entre la docència, el camp i la cultura. Tot i que actualment reconeix que la gran majoria dels seus projectes encara estan en un procés de creació i consolidació, el seu objectiu és continuar lluitant per allò que realment l'apassiona i no deixar de banda cap dels elements que formen part de la seva vida, de la seva història i d'allò que el defineix com a persona: tradició familiar, amor per la música i passió per la docència.
Us considerau un jove empresari?
— Sí i no. Realment el que em consider és un projecte d'empresari que ja veurem si ho serà o no. Per una banda, sí que ho som i no puc negar-ho, perquè tenc molts de projectes oberts amb intenció de convertir-los en empresa, però la realitat és que encara no hi ha res tancat ni cap projecte que pugui considerar una empresa com a tal. La veritat és que la meva idea és continuar avançant en certs aspectes i a la llarga compaginar la docència amb aquests projectes empresarials; trobar un equilibri entre els meus projectes professionals i mantenir la meva vocació, ser professor.
I un pagès?
— M'hi consider a temps parcial o, millor dit, de manera estacional. Realment des de molt petit he fet feina al camp durant els estius i cada any he assumit més responsabilitats i hi dedic més temps. La veritat és que no puc dir que sigui un pagès, perquè durant l'hivern no faig quasi mai feina al camp, només és durant l'estiu. Podria dir que som un complement dins l'empresa de fruites i cereals Son Burixó. També és cert que ara estam vivint un canvi generacional dins l'empresa i el més probable és que arribi el moment en què hauré de decidir si deixar de ser un complement i dedicar-me al camp o mantenir un paper més esporàdic dins les tasques que exigeix la pagesia.
Quines són les vostres funcions dins l'empresa?
— He anat fent diferents papers dins l'empresa i, com ja he comentat, cada any he assumit noves responsabilitats i tasques. Actualment ajud amb el que puc i amb el que necessitin. Tenc un paper de multifuncions dins l'empresa familiar: tant puc conduir la recol·lectora com recollir els melicotons, repartir o ajudar en temes de comptabilitat o promoció de la marca i vendes. Depèn del moment i de les necessitats.
A part de ser un projecte professional i empresarial, teniu algun lligam emocional que us uneixi a la terra i al projecte?
— Sí. És una tradició familiar. La nostra història ha estat sempre lligada al camp des de fa moltes generacions. Quan va morir mon pare, vaig decidir fer una passa endavant en la meva implicació amb el camp i amb l'empresa familiar. Fer feina al camp, continuar amb la tasca que mon pare va fer és també una manera de mantenir-ne viu el record i el llegat. Per mi, la pagesia i l'empresa familiar són un lligam a tot el que mon pare em va deixar.
Pensau que la gent jove valora el producte local?
— El problema principal és el preu. Molts de joves no tenen l'estabilitat i la seguretat econòmica per comprar sempre producte local i de qualitat perquè és més car. Tot i que és cert que en els darrers anys sí que ha crescut el nombre de joves que aposten per aquests productes, actualment la gran majoria dels clients dels productes de qualitat elaborats a Mallorca són de mitjana i avançada edat.
Com és això de compaginar la feina docent amb les tasques agrícoles?
— L'horari de feina com a docent et permet compaginar les dues coses. Quan ets de professor, fas feina, principalment, els matins, i si t'organitzes bé, els horabaixes pots destinar temps a les teves tasques i funcions agrícoles. A més, la temporada d'estiu és quan més feina tenim, que és quan estam de vacances i és quan la feina al camp m'exigeix més hores i més responsabilitats. Crec que ser professor és una de les poques feines que et permet això, que pots dedicar-te a les dues coses.
Ara feis un màster en alimentació. Quina és la vostra idea de futur?
— La meva idea és crear o apostar per productes amb el melicotó com a protagonista amb l'objectiu d'evitar que any rere any haguem de tirar tantes peces d'aquesta fruita. Encara és un projecte en brut, he d'estudiar-ne la viabilitat i veure cap on em duu el futur.
El melicotó és una fruita d'estiu, però pareix que queda eclipsat per la síndria i el meló. Creis que no se'l valora suficient?
— El producte local i de qualitat sempre es valora. Crec que cada fruita té el seu moment i el seu espai.
A més de la docència i el sector primari, estau relacionat amb diferents projectes culturals a Mallorca, com la revista S'Altra Música i la Mobofest. Creis que el producte cultural local illenc viu un bon moment?
— Crec que en els darrers anys la cultura local ha crescut molt a Mallorca. De fet, la creació i la nostra aposta per projectes com S'Altra Música i la Mobofest són resultats d'aquesta explosió tant de la qualitat i l'oferta com de la demanda de producte cultural local.
Sou un dels creadors de la revista S'Altra Música, que ara fa un any. Com heu viscut aquests primers quatre números?
— Estam molt contents. Nosaltres mai hem entès aquest projecte com una obsessió d'èxit immediat; la creació i consagració de la revista és una carrera de fons. Hem dedicat moltíssims esforços per poder fer aquest projecte una realitat, però encara hem de potenciar la part més comercial i empresarial. Ara estam centrats a assentar el projecte des del punt de vista burocràtic, logístic... i, un cop ja ho tinguem tot tancat, començarem a fer feina en els altres àmbits. Tot i això, la revista ha tingut una gran rebuda i estam sorpresos davant la quantitat de subscriptors que hem aconseguit.
Quines expectatives de futur teniu?
— El gran objectiu és continuar creixent.
A més, sou un dels organitzadors de la Mobofest. Com serà l'edició de l'any que ve?
Enguany el festival pinta bastant bé. Hem de continuar fent feina i enguany pot ser un any important per consolidar el projecte. Continuarem apostant pel mateix format, tindrem algun grup internacional, un parell de nacionals i, principalment, artistes mallorquins, perquè no hem d'oblidar d'on venim i que volem apostar pel producte cultural illenc.