Marina Llompart: "Fer feina en el món editorial és un acte d'amor i militància"

PalmaNascuda a Pollença, formada en Teoria de la literatura i Literatura comparada a la Universitat de Barcelona i amant de qualsevol cosa que tingui a veure amb la cultura i la literatura, Marina Llompart és sensible al que no es veu, una enamorada dels mons ficticis i també de les paraules que expliquen, sigui des de la bellesa o el cinisme, la realitat. El seu currículum l'avala com a activista literària: coordina, juntament amb Eugènia Broggi, L'Altra Tribu, el segell de literatura juvenil de L'Altra Editorial. Té un podcast en català, Tàndem, amb Guillem Fargas, en el qual parlen de literatura infantil, juvenil i mediació literària. I, a més a més, fa recomanacions i ressenyes breus de llibres i promoció de la lectura a través del seu Instagram: Lletraferits, una iniciativa que va començar l'any 2016 en format de blog.

Quan va començar el vostre idil·li amb la literatura i els llibres?

En realitat crec que des de sempre i com tothom, de petita amb l'hora del conte. I crec que tenia una cosa intrínseca en mi mateixa que em va acostar en certa manera a la literatura: una imaginació que sovint fregava la mentida. Supòs que estava condemnada al quixotisme. Vaig ser una adolescent lectora, però gens exigent, i Rodoreda em va canviar la vida. Vaig entrar amb ella al món dels adults i la literatura amb majúscules. Vaig començar una carrera de Treball Social, però vivia amb el nas enterrat en els llibres i vaig acabar partint a Barcelona per fer Estudis Literaris.

Quina és la vostra formació fins que arribau a L'Altra Editorial?

Realment ha estat un cúmul de casualitats. Després de fer un grau de Teoria Literària, sentia que necessitava baixar al món més pràctic dels llibres, i sempre havia sentit molta curiositat per la figura de l'editor, encara que mai no se sàpiga del tot què fa. Vaig fer un curs d'edició i un màster de Literatura infantil i juvenil, perquè sentia que era un món que em cridava i que ningú mai m'havia explicat. I jo cercava feina al mateix temps que Eugènia Broggi, l'editora de L'Altra Editorial, s'arriscava a apostar per una col·lecció de literatura per a joves, L'Altra Tribu. I entrar allà em va permetre complir un somni múltiple: aprendre en una editorial independent, en català i en un projecte que apostava per la literatura infantil i juvenil.

Cert misteri acompanya la figura de l'editor. En què consisteix la seva feina?

Bona pregunta. Les tasques en una editorial independent són una mica de tot, i això és el que m'agrada. Primer de tot, llegir, llegir molt i sentir que mai llegeixes prou. Però, al mateix temps, prendre moltes decisions (que per una persona tan indecisa com jo no és fàcil): decidir si t'encaixa el llibre a la col·lecció o no, com serà el llibre, qui el traduirà, qui en farà la coberta, com el promocionaràs... Per sort, jo estic aprenent d'una editora que admirava molt i que ara admir més encara.

Canalitzau la vostra passió amb dos projectes més, que sapiguem: el podcast Tàndem i el compte d'Instagram Lletraferits. El primer a arribar va ser Lletraferits. Per què vàreu pensar que era necessari parlar de literatura a Instagram, un espai ple, especialment, de continguts relacionats amb la moda, la imatge i la publicitat?

En realitat, l'Instagram era una manera de promocionar el blog que va néixer el 2016 de la necessitat de crear contingut sobre llibres. Estava en el darrer any de la carrera i em feia il·lusió crear un espai que fos com una mena de revista amb ressenyes, entrevistes, monogràfics d'autors que feia amb companys de la carrera... Però costa que la gent llegeixi i hi ha molta feina al darrere. Crec que mai ens guanyarem la vida xerrant de llibres a les xarxes socials, a tot estirar ens en regalaran algun. Crec que, els que ho feim, ho vivim com un diari de lectures i on trobar-te amb gent a qui li agrada llegir tant com a tu.

Heu arribat a crear una comunitat de lectors relacionada amb el seu contingut? La gent us demana recomanacions, sabeu si llegeix el que compartiu?

Aquesta és la meva gran pregunta: si serveix a algú o només estam generant renous individuals. Però després t'arriben missatges i coneixes gent que confia molt en les teves recomanacions i continues compartint per crear aquestes sinergies. A més a més, encara que a estones és un món on impera la superficialitat en els continguts, m'ha permès conèixer gent que ara aprecii molt.

Després va arribar Tàndem, un podcast que compartiu amb Guillem Fargas. Allà xerrau de literatura infantil i juvenil, especialment. Què té d'especial aquesta literatura?

Jo crec que Tàndem és un acte d'amor i de militància, el mateix que fer feina en el món editorial. En Guillem és d'aquelles persones que ho fan tot molt fàcil i és el tipus de mestre de Primària enamorat dels llibres que necessitam. Ens vàrem conèixer en el màster i teníem clar que volíem fer alguna cosa plegats. Sempre hem trobat a faltar un espai digne per a aquesta literatura que no és de segona, però és tractada com a tal. I com que no trobàvem aquest espai en els mitjans oficials, el vàrem crear nosaltres. Hi parlam de llibres infantils i juvenils, de mediació literària i entrevistam gent que té molt a dir sobre el tema.

Els llibres infantils són aptes per a adults?

Si són bons, per descomptat. No m'agrada dir "els llibres no tenen edat" perquè sembla un tòpic desgastat, però és una mica així. En una societat completament adultocèntrica, la literatura infantil i juvenil ha estat totalment menystinguda i només interessa perquè fa diners, però no per la seva qualitat literària. I així ens estam perdent autèntiques joies que podríem gaudir grans i petits.

També vàreu ser llibretera. Ho enyorau? Què en vàreu aprendre, d'aquells temps?

Cada dia. La bibliotecària Teresa Rovira va dir una vegada: "He estat tan feliç fent de bibliotecària que em sembla que no té gens de mèrit", i sempre m'he sentit així fent aquesta feina. M'encantava recomanar lectures, veure què es publicava en tot moment, fer les taules d'exposició... Fins i tot les presses de Nadal i Sant Jordi! Però jo estava en una gran cadena i és molt precari i molt esclau. Sempre pens que m'encantaria muntar la meva llibreria. Vaig aprendre molt, a conèixer molts llibres, a afinar recomanacions i a deslliurar-me de prejudicis.

Com es promou la lectura entre els més petits?

En la promoció lectora és bàsica la simplicitat, la coherència i la constància. Els infants funcionen sobretot per imitació i per això els estudis demostren que tenir un entorn amb llibres o hàbits lectors a casa és fonamental per a la creació de lectors nous: comprar llibres o anar a la biblioteca, a la llibreria... I, sobretot, que vegin els adults llegint i parlar de llibres! A partir d'aquí, escoltar molt quins són els seus gustos i deixar-se assessorar pels llibreters i professionals de confiança.

En aquests darrers temps es critica molt algunes editorials que decideixen publicar llibres escrits per 'influencers' o gent coneguda per assegurar-se vendes. Què n'opinau, d'això?

Aquest és un terreny que s'escapa completament de la literatura i de l'art, com ha passat al cinema i a la música. I aquests productes són en el mercat perquè hi ha gent que els consumeix i tampoc cal negar-ho. Jo crec que està empobrint el sector i és conseqüència del moment editorial que vivim, amb dos grans grups que necessiten fer aquests llibres per mantenir la seva estructura titànica. Per sort, també tenim un mercat heterogeni d'editorials petites que aposten pels llibres en si i no pels seguidors que té la persona que el signa.

Ara que la situació pandèmica ens obliga a estar més temps a casa, quines lectures recomanau?

Les meves recomanacions són: Els nois de la Nickel, de Colson Whitehead (Edicions del Periscopi), un llibre duríssim sobre el racisme. També Les fures, de Llorenç Villalonga (Viena Edicions), un petit plaer autòcton. I de L'Altra Editorial, Els amants de Coney Island, de Billy O'Callaghan, sobre matrimonis i relacions imperfectes.

Podríeu dir quins són els vostres llibres i autors de capçalera? Han anat canviant amb els anys?

He arribat a la conclusió que Madame Bovary, de Flaubert, és la meva novel·la preferida. Em sembla absolutament monumental, i cada vegada que la llegesc em deixa més meravellada. Però les meves autores de referència -la majoria són dones, per això utilitz el femení genèric- no han canviat, però sí que han augmentat: Mercè Rodoreda, Natalia Ginzburg i Honoré de Balzac em fascinen. I també llibres de capçalera com La passió, de Jeanette Winterson; El despertar, de Kate Chopin; Creix un arbre a Brooklyn, de Betty Smith, i La casa de Mango Street, de Sandra Cisneros, que hem tingut la sort de publicar a L'Altra Editorial aquest any.