Neus Tur Bujosa: "L'extrema dreta té molt clar que el feminisme és un dels principals enemics"

Tot i la seva joventut, és difícil resumir la llarga trajectòria en matèria feminista de Neus Tur Bujosa (Palma, 1989). Ha fet del seu activisme innat la seva professió. Entre totes les seves tasques, es troba l'estudi de les violències masclistes i la formació d'institucions per desenvolupar polítiques feministes. Aquesta setmana viu el 25-N com un dia de reivindicació, visibilització i lluita amb companyes feministes i al carrer.

Tot i la vostra joventut, teniu un llarg recorregut en formació en matèria d'Igualtat i feminisme. Què us fa adquirir aquest nivell de conscienciació i interès?

— A casa nostra, el feminisme sempre hi ha estat present, d'una manera natural i intuïtiva. Ma mare va ser feminista i altres dones de la meva família també, sempre han participat en l'activisme. Ja m'havia implicat en la militància, però en els anys universitaris, durant la carrera de Ciències Polítiques i de l'Administració, em vaig adonar que no hi havia cap mena de formació que respongués algunes preguntes que ens plantejàvem. "Per què ens maten, a les dones?", em demanava. Jo no ho entenia. Per això, vaig decidir fer el màster interuniversitari en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania i va ser com un boom. Record sortir de les classes i anar a fer canyes amb els companys només per continuar debatent. Sempre intent tenir la part activista i la part teòrica.

Explicau que la vostra gran escola ha estat el grup de recerca de feminisme jurídic en el Grup de Recerca Antígona de la Universitat Autònoma de Barcelona. Per què i què us va mostrar?

— Hi vaig arribar fent pràctiques del màster i quan vaig acabar em varen oferir quedar-hi. Va ser una gran escola, perquè la carrera de polítiques és molt multidisciplinària i fins que no vaig arribar allà, no vaig entendre que el dret pot deixar de ser una eina androcentrista per ser una eina feminista. A més, vaig aprendre de referents del feminisme a l'Estat, com Encarna Bodelón i Noelia Igareda. Vaig poder fer feina en totes les disciplines, com filosofia del dret, i en totes les tipologies de violència masclista, prostitució, polítiques públiques i de gènere, drets sexuals de les dones i del col·lectiu LGTBIQ+...

Heu estat coordinadora i docent del primer curs de l'acabada de crear Aula Varela del Consell de Mallorca. Què és i a qui formau?

— L'Aula Varela va ser creada per la Direcció insular d'Igualtat i Diversitat, encapçalada per Rosa Cursach, amb la voluntat de crear un espai de formació de polítiques públiques feministes. Hi vàrem posar el nom de María José Varela perquè va ser la primera directora insular d'Igualtat i una feminista històrica que va morir el març del 2020. He estat docent del primer curs, anomenat 'Construint pobles feministes', que era una formació de mainstreaming de gènere i dissenyat des d'una òptica d'interseccionalitat. La majoria de l'alumnat eren regidors i regidores de municipis. Actualment, sé que l'Aula Varela té més projectes per engegar.

Mainstreaming de gènere, interseccionalitat... Ens hem d'habituar a aquest vocabulari o només es fa servir en l'àmbit professional?

— Mainstreaming de gènere és un concepte que surt de la IV Conferència Mundial de Dones de l'ONU (Beijing, 95). La paraula és en anglès perquè té una traducció difícil. Es podria traduir com la transversalització de la perspectiva de gènere en tota acció de govern, interna i externa, però no només això: és incorporar la perspectiva de gènere en tota acció de govern amb la voluntat de transformar el sistema patriarcal. Per altra banda, el concepte d'interseccionalitat va ser creat per Kimberlé Creenshaw l'any 1989. Era una jurista afroamericana que es va adonar que a les persones ens creuen diferents eixos (desigualtat, classe, edat, origen, color de pell, sexualitat). Per exemple, jo no estic discriminada pel meu origen. Les desigualtats no se sumen, sinó que en generen de noves. Crec que és un concepte que no ens quedarà més remei que assumir, perquè és un dels reptes del feminisme: incorporar tots els eixos de desigualtat i no només defensar els drets d'algunes, com és la qüestió de racialització, entre d'altres. Ens hem d'habituar a aquest tipus de vocabulari, sobretot a la paraula "transversalització". No ens hem de quedar amb les paraules, sinó amb les idees. Per exemple, entendre que el sistema de gènere patriarcal opera en qualsevol espai de socialització i, per tant, el sistema de gènere es troba en l'educació, l'economia, la cultura, etc. Hem d'entendre que per eliminar el sistema de desigualtat hem d'actuar en tots els àmbits.

Aquesta setmana s’ha presentat 'Zona de contacte', del Museu d’Art Contemporani Es Baluard de Palma. Formau part de l’equip docent i tindrà ponents tan importants com Judith Butler. Què hi podrem aprendre i escoltar?

— És un programa de formació i d'investigació, i el seu objectiu és convertir-se en una plataforma d'idees i pensament crític. Vol interrelacionar l'art i la cultura amb altres àmbits, com la política. En aquesta primera edició, volen treballar la complexitat de la contemporaneïtat i s'ha dividit el curs en cinc temes: Nova institucionalitat, Ecologismes, Treballs, Feminismes i Fronteres. Tots els mòduls tenen ponents de primer nivell i és una oportunitat per reflexionar.

Sembla que amb tot això que ens explicau s'estan fent moltes coses. Però què manca, en general, per fer?

— Et diria que ara ja podem xerrar d'una quarta onada feminista, a partir de l'any 2015, des de les mobilitzacions de les companyes argentines sota el lema "Ni una menos", que després s'allarga amb el "Me too", etc. Això posa el tema en l'agenda política i, per tant, de l'atenció mediàtica. Han nascut col·lectius feministes i ha incorporat noves feministes. Tot i això, a la vegada vivim una contraofensiva patriarcal; els discursos d'odi... l'extrema dreta té molt clar que el feminisme és un dels principals enemics. A més, continuen augmentant les dades estratosfèriques de violència, la feminització de la pobresa, la bretxa salarial. Per tant, què queda per fer? Tot.

Com es pot transmetre tota aquesta conscienciació a la societat?

— No hi ha una recepta màgica. Jo crec que s'ha de fer feina allà on es pugui, de la manera que es pugui.

En què s'han convertit les dates assenyalades com el 25-N i el 8-M? En una eina de màrqueting per a les institucions i empreses o bé en una oportunitat de conscienciació?

— Diria que, com en qualsevol espai de lluita, el capitalisme racista patriarcal intenta fer-se'l seu, com passa amb l'orgull LGTBIQ+, conegut com a "capitalisme rosa"; o amb les principals multinacionals, que mentre fan greenwashing són les principals responsables de l'emergènca climàtica. Doncs el mateix ocorre amb el feminisme. Tenim pinkwashing; això no vol dir que no hàgim de deixar d'emprar aquests dies com dies de reivindicació, visibilització i lluita.

Un missatge per recordar tot l'any?

— Entre totes, tot.

Teniu algun referent feminista?

— Sempre he reconegut la genealogia de dones que m'han precedit, perquè sense elles no seríem on som. Però si em demanes noms concrets, diré Silvia Federici i Judith Butler.