Flavia Flores: “A Balears la llana es tira als fems i es perden els oficis tradicionals que hi estan relacionats”
Flores és filadora i treballa amb llanes autòctones de Mallorca, per a la recuperació de les quals lluita des de fa vuit anys
PalmaFlavia Flores és filadora i està al capdavant de Natural Felt. Treballa la llana des que s'esquila fins que, després de diversos processos artesans, la transforma en calçat, catifes, roba... Ha lluitat durant vuit anys per recuperar la llana autòctona de les Balears.
Quin és el vostre treball?
Treball la llana des de l'esquilada. Vaig a les finques d'arreu de l'illa a cercar la llana acabada d'esquilar, de vegades me la regalen i de vegades la pag. A partir d'aquí, faig tot el procés de tractament de la llana fins al filat o feltre.
Com és aquest procés? Podeu descriure'l?
Rep la llana i en trec tota la brutícia, arrancant el tros de llana que té pipí, brossa o caca. Després l'obr i es treuen a mà les branques, llavors... Després es fa neta, es posa a assecar, i es torna a obrir per sacsejar-la perquè acabi de treure tota la brossa. I després es carda, que és pentinar-la, i així queden totes les fibres en el mateix sentit. A partir d'aquí pots filar o fer feltre.
Què és el feltre?
És un teixit no teixit. Es fa amassant amb aigua calenta i sabó. Com quan poses a la rentadora un jersei de llana i et surt tres talles més petit i endurit? Doncs jo ho faig a propòsit.
I quina és la tècnica que usau de filat?
La filosa. És com una roda de fusta en què pedaleges i va girant i va enroscant la llana. A partir d'aquí faig calçat, catifes, làmpades, tapissos, etc.
Feis tintures naturals?
Normalment treball amb la llana natural, perquè de per si les races autòctones tenen diferents matisos, des dels marrons fins a la llana d'Eivissa, que és gairebé negra. A mi m'agrada la llana natural, però si hi he de posar color, ho faig amb plantes. Per exemple, la roja tintòria dona color vermell; la sàlvia, verd; la cúrcuma, mostassa; la cotxinilla, púrpura; la pell de ceba, taronja...
On heu après l'ofici?
A la Patagònia argentina, i fa vuit anys que ho estic fent a Mallorca.
Com sabeu quina llana és bona?
En tens diferents qualitats, i dins de la mateixa ovella tens diferents sectors en què la llana et serveix per a filat o feltre. Tota la llana serveix, fins i tot la llana amb brutícia serveix per fer adob o llits entre la sembra, tot es reutilitza. Depèn de com està criada l'ovella tens diferents qualitats. I com aquí a Mallorca no es cria per a llana sinó per a carn, la llana no és d'una excel·lent qualitat.
Heu trobat gent gran que tingui l'ofici antigament?
Que hagin nascut aquí a Mallorca, no n'he trobat cap. I mira que fa vuit anys que faig fires i no hi he trobat amb cap dona que filàs. Allà em pos amb la filosa i soc com un recordatori d'històries. Llavors se m'apropa gent i em conta que li record la seva padrina, o la seva mare. Actualment, les dues úniques dones autòctones que conec que filen són d'Eivissa, i ja tenen més de 80 anys. Si moren elles a Eivissa no hi quedarà ningú que fili.
No s'ha seguit l'ofici.
No, la realitat a les Illes Balears és que es llença la llana i es perden els oficis tradicionals que hi estan relacionats. Una realitat trista. Et parl sempre de llanes autòctones.
Vós treballau tan sols llanes autòctones?
No, intent que la majoria siguin autòctones, però no totes ho són. Abans sí que tenia un projecte, que ara estic deixant, de recuperació de llanes autòctones de les Balears. Vam muntar una planta processadora, vam comprar una escarmenadora, una cardadora, vam fer una línia de neteja... Per què les varietats locals de llana recuperessin el seu valor i es posàs fi al paradigma que la llana és brossa.
I què va passar?
La veritat és que vam veure que no li interessava a ningú recuperar aquest patrimoni. I crec que em juga en contra que soc estrangera. Crec que la gent tenia la sensació que jo, com a immigrant, els volia treure alguna cosa, i lluitar contra això va ser molt difícil. Vàrem fer fins i tot una associació en defensa de la llana de les Illes Balears, però d'això en fa set anys i som tres persones. Ens hem mogut per les institucions públiques, però no hem rebut mai el suport necessari.
Teniu un segell distintiu?
No. De fet, nosaltres anam a Biocultura Madrid representant la llana de Mallorca i no tenim cap segell que avali que som de Mallorca.
Per què?
Jo vaig fer la presentació legal del projecte. El que passa és que aquí la llana ni tan sols està catalogada com a fibra, sinó com a residu. Per canviar això havia de fer un projecte de llei i ja era massa. També vaig estar dos anys intentant entrar a la presó per generar una microemprenedoria de filat per a les dones preses. La meva visió era que teníem mà d'obra de dones que tenen massa temps per pensar i que podrien fer d'aquest ofici una microemprenedoria local. No ho vaig aconseguir.
I ara treballau per a vós mateixa.
Sí. Tenc 58 anys, realment ja em queden pocs anys de treball actiu i, després de tota la lluita, m'estim més passar-los treballant per a mi.