“La gent vol el telèfon més bo, el cotxe que brilla més, i a mi això m’és ben igual”

PalmaPerquè vagin sortint, li han d’anar estirant les paraules. És poc xerrador. No li sap greu passar-se “la major part del dia tot sol”, a l’hort. Dimas Llabrés (1991, Maó) gaudeix de fer feina al camp, amb els seus pensaments i les hortalisses que ven com a petit productor a una vintena de clients. “Després de dinar faig el cafè, o en fer fosca vaig a fer una cervesa al bar, i veig algú”, explica:“A vegades ve un amic per ajudar-me un parell d’hores, li faig un arròs i s’ha acabat”. No ho duu malament:“També el contrari arriba a embafar”.

Rutina. Les hortalisses de temporada que cultiva –lletugues, cols, espinacs, cebes, tomàtigues, albergínies...– qualque vegada “escolten” les cançons de heavy que surten del seu hivernacle, decorat amb pòsters de grups i equipat amb cuina i un aparell de música: “Hi ha gent que els en posa de clàssica”, ironitza. Un dia normal passa per preparar les comandes, revisar els cultius perquè res no es perdi, sembrar, fer planter, passar el motocultor, comprar el pa, posar benzina... “M’agrada ser al camp, no a una oficina”, justifica: “La ciutat em sembla un embull, una angoixa de semàfors pertot”. Per això va triar aquesta feina després d’estudiar una FP de guarda forestal: va començar amb la cooperativa Coanegra i després va passar a ser autònom. “Basta per viure? Bastant just”, lamenta.

Ecològic. Encara que no va poder participar en les protestes dels agricultors de dilluns passat, quan varen baixar amb els tractors fins a Palma, hi simpatitza: “S’hauria de potenciar el producte d’aquí i donar facilitats, en lloc de posar complicacions a la gent que intenta viure d’això”. Així i tot, insisteix que com a petit productor no ha patit les dificultats d’haver de competir amb grans empreses: “Intent guiar-me pels preus que hi ha i afegir-hi uns cèntims perquè és ecològic, sense que sigui un abús”. La seva finca a Santa Maria, assegura, té un certificat d’agricultura ecològica des de 2011. “Intent fer jo tots els planters que puc ”, descriu:“També faig petites sembres i vaig rotant cultius”. Té un parell d’animals a l’hort, que són per a consum propi i per tenir fems per a les plantes.

La mar. Amb el permís de les pel·lícules de l’Oest o de la II Guerra Mundial, la major part dels seus hobbies també són a l’aire lliure. “Fa anys feia ciclisme de descens, pegava bots amb la bicicleta”, explica:“També m’agrada anar a pescar per desconnectar, veure la mar, que la veig molt poc”. Així com anar a concerts en directe:“M’agraden des del heavy més extrem fins al rock, el blues i el heavy dels 80”.

Dues cerveses. “M’agrada veure com va l’hort, que el que he fet avança i en trec un profit”, diu Llabrés, amb orgull. N’ha adornat les voreres amb un parell de plantes de jardí. Reivindica, a més, el seu estil de vida, que admet que és poc comú a la seva quinta. “La gent va sempre a tenir el millor telèfon, els millors calçons i com més nets millor, el cotxe més brillant, i a mi això m’és ben igual”, expressa. Quina és la seva definició de benestar? “Poder fer un dinar o sopar amb un parell d’amics, anar a fer dues cerveses i que ningú em molesti, ni estar estressat”, reflexiona:“Poder viure”.