"El meu grup em dona ales i a la vegada em fa tocar amb els peus a terra"

PalmaDe petita va començar a estudiar flauta travessera, però ho va deixar perquè el que de veritat volia era cantar. I això és el que ara fa Aina Tramullas Cerdà. Filla d’un informàtic de Son Sardina i d’una protèsica dental de Palma, va néixer a Puigpunyent el 2001. Vol sentir el caliu del públic quan trepitja escenaris grans o petits. I sembla que se’n desfà com un pern de ventura. Per votació popular, ha obtingut el Premi Enderrock 2022 a Millor Artista Revelació.

Pensívola i exposada. Al videoclip del tema Pausa, inclòs al seu EP Per poder-te cantar (Blau, 2022), la cantautora apareix pensívola en una sèrie d’accions domèstiques: aixecar-se del llit, seure en la tassa d’un vàter en un bany amb rajoles de color rosa, prendre el cafè amb llet, rentar-se les dents... És aquesta una actitud ben diferent de quan actua en un escenari, perquè “ser intèrpret musical és una cosa més exposada”. Tant li agrada cantar per a pocs com per a molts, però si ho fa en locals petits, com ho ha fet al Jazz Voyeur Club de Palma, l’antic Barcelona del carrer dels Apuntadors, vol “sentir el públic a prop, i veure quina cara fan les persones”.

Pare sonador. L’afició musical li ve d’avior, perquè son pare era un dels sonadors del grup de ball de bot Herbes Dolces. “Mon pare hi tocava la guitarra, el guitarró i el llaüt, però també li va bé sonar les xeremies, el tamborino i el flabiol. Al seu estudi, el meu germà i jo hi hem passat hores”.

Projecte grupal i personal. Aina Tramullas és un projecte personal que integra cinc persones més i, com a tot grup, cadascun dels integrants té un rol determinat. “Jaume Blazquez és molt eficient i es cuida del so; Sílvia Rechac és l’espontaneïtat; Josep Servera és el més pràctic, perquè, si té poc temps, sap prendre decisions de manera molt ràpida; Masé Jara és tendra i creativa, i Miquel Tramullas, que és el meu germà, representa l’estabilitat”. “Amb aquest grup volam plegats i a la vegada em fan tocar amb els peus a terra. De vegades, tots cinc donen ales a les meves idees, i no sempre són bones idees”. Del seu germà, qui estudia Física a la UIB, Aina en diu que no vol cap altre guitarrista que no sigui ell, “perquè ens entenem, hem fet moltes de revetles junts i ara la relació ha tornat molt més madura”.

Mestra a Puigpunyent. Fa anys que Aina fa classes a joves i adults a l’Escola Municipal de Música de Puigpunyent. “Quan varen saber que era candidata als Premis Enderrock, totes les famílies estaven molt pendents de mi i volien que jo guanyàs. Per això, a les votacions populars em donaren molt de suport i entraven sempre seguit a la pàgina”. “No sé si el premi ha fet que tingués més bolos, però ara ja en tenc dos de tancats: amb el grup presentarem Per poder-te cantar a S’Escat de Manacor, dia 10 de desembre. I amb Sílvia Rechac, dia 8 de gener, actuarem a duo a la Casa del Poble d’Esporles”. “Els matins d’un dia d’actuació, quan m’aixec, estic molt tranquil·la. Actuar em fa sentir molt bé i not com se’m carreguen les piles”. “Jo ara sent que faig la música que volia fer, perquè la formació musical clàssica no em cridava l’atenció. Per això estudii jazz, que ja forma part del meu caràcter”.