“He conegut molta gent només pel fet de passejar amb l’‘skate’ sota el braç”

PalmaUn veí li va deixar un monopatí quan tenia 11 anys i, de llavors ençà, Marcos Dietrich (Palma, 1993) no ha pogut separar-se del patinatge ni del món de l'skate, un vincle que ha augmentat amb els anys. De fet, ell és qui hi ha darrere de The Loot, un projecte que pretén ajuntar gent relacionada amb el món d’aquest esport i crear comunitat. “És com una excusa perquè els joves que venen darrere nostre puguin tenir allò que nosaltres teníem a la seva edat”, conta. A banda d’aquesta iniciativa, que titlla de transversal, fa feina en una botiga d’skate, Shine, al carrer dels Oms, a Palma. “Tenc la sort de poder viure d’aquest esport sense haver de patinar per obligació“, explica.

Comunitat. Apunta que un factor important en la pràctica de l'skate a Mallorca és el fet que, per ser una illa, “tothom es coneix”. “És una escena familiar, no com a Barcelona. Aquí es tracta de fer pinya, és un lloc petit”, assenyala. I destaca la importància de ser un grup: “Sempre es veuen els patinadors amb altres patinadors, poca gent patina sola”, diu.

The Loot és el projecte que creà el 2018 per “ajuntar tots els talents” que assegura que tenia en aquell moment al seu voltant. “El conformen els càmeres que ens fan els vídeos, dissenyadors i artistes. També organitzam competicions. Volem reflectir l’escena que hi ha a les Balears”, remarca. En aquest sentit, confessa que quan pensa un disseny de roba, ell és qui té les idees, tot i que mai no fa els dissenys. “Sempre els fan els meus amics”, admet. I afegeix que el projecte és “una motivació perquè hi hagi una altra referència a l'illa que no siguin les marques més conegudes”. El nom, explica, és contradictori, ja que, en anglès, loot és ‘botí’ i el darrer que cerca amb aquest projecte és lucrar-se, sinó que allò que vol és que hi hagi unió entre els patinadors i el fet de “passar-ho bé”.

Amistat. Aquest és el concepte que, per a ell, defineix el monopatí. “Per a mi, és això. És el que més he tret d'aquest esport. He conegut molta gent només pel fet de passejar amb l’skate sota el braç, gent que sé que m'ajudarà, que si estic en una ciutat que no és la meva em dirà on anar, on és l'skatepark o on es menja bé“, expressa. Ha comprovat que, tot i que molta gent ho deixa, “continua l’amistat”. Sap que la majoria “són persones que no hauria pogut conèixer si no hagués patinat”. Això no obstant, reconeix que cadascú enfoca aquest esport de manera diferent. “Quan comences a patinar de petit, la il·lusió és pensar que podràs arribar a viure d'allò, però, quan superes aquesta idea, simplement et dediques a gaudir-ne i ja està“, remarca.

L’espai. Apunta que el problema a Mallorca no són els espais habilitats per practicar aquest esport. “Vas a un poble i hi ha un skatepark“, diu, “però estan fets per empreses no especialitzades en skate“. Això fa que “no es mantinguin al llarg del temps, com sí que es fa amb altres instal·lacions esportives”, explica. “Més que espais nous, fan falta millors espais”, opina. Es refereix a la Feixina com un espai emblemàtic del monopatí a l’illa. “És un lloc on la Policia et deixa patinar per la tradició que hi ha i la fama que té”, explica. De fet, afirma que tot i que s’ha considerat un esport “marginal”, el fet que ara sigui un esport olímpic (d’ençà de Tòquio 2020) ha influït en el fet que la gent estigui “més oberta” cap al món del monopatí.