"Il·lustrar Antònia Font ha estat molt natural: respiram el mateix aire"

PalmaNomés un any després d’acabar els estudis de Belles Arts i Il·lustració, Petra Pericàs va rebre un encàrrec “molt especial i de molta importància”, diu ella. Antònia Font va posar en les seves mans la imatge de la tornada a l’escena musical: el grup li va confiar tant la portada del seu darrer disc, Un minut estroboscòpica, com les il·lustracions del videoclip del single que dona nom a l’àlbum. I, vist el resultat, tot fa pensar que estaven fets l’un per l’altre. La fantasia és el denominador comú que comparteixen la il·lustradora amb els seus dibuixos i el grup amb les seves cançons.

Realisme màgic, així descriu el seu estil la jove, nascuda a Mancor de la Vall el 1997. “És oníric: intent pintar situacions reals, però jugant amb els elements fora de joc”, manté. Dins l’univers pictòric de Pericàs tot és possible:des d’una mar que crema fins a peixos gegants. Per això, explica ella, es va entendre tan bé amb Antònia Font. “Jo agaf moltes referències de colors de Mallorca per a la paleta, i al final tots vivim a Mallorca i respiram el mateix aire”, assenyala. A això, s’hi afegeixen les influències que ha rebut del mateix grup, un dels seus “preferits”, confessa, i amb el qual ha crescut. Tot plegat, la proposta va ser com si li “hagués tocat la loteria”.

Il·lustració científica. Aquest és el sector en el qual Pericàs s’intenta fer un lloc. “M’agrada molt la il·lustració naturalista o científica, de manera que intent enviar bastants portafolis a empreses d’educació ambiental o tallers d’ocells i altres animals”, conta ella, que no se sent afectada pel tòpic de la manca de sortides laborals de la seva carrera. “A Belles Arts no és tant que no t’obrin la porta, sinó truar a la porta que toca”, puntualitza ella, que està convençuda que va triar el camí correcte. “Podria haver fet una altra carrera i ser bona en aquella feina, però no em sentiria tan plena”, afirma.

Llibretera és l’altra feina de la jove ara. “Altern la il·lustració amb feines de cara al públic. Ara se m’acaba el contracte i no sé si continuaré a la llibreria”, comenta la jove, que s’acaba d’iniciar en el món de l’autònom. “És difícil, has de tenir experiència i conèixer el mercat”, lamenta ella. Sigui com sigui, no deixa de rebre encàrrecs, de particulars i empreses.

Món audiovisual. Quan li demanen per les seves referències o influències, el primer que li ve al cap és el món audiovisual i del cinema, però sobretot la fotografia, una altra de les seves passions. “Em fix molt en les composicions, els jocs de llum, les paletes de color...”, detalla. Ara bé, té clar que la inspiració es pot trobar a qualsevol lloc. “Ser artista és una manera de viure, en el sentit de com entrenam el cervell per absorbir amb els cinc sentits tot el que veim cada dia. En aquest sentit, som una persona molt contemplativa”, confessa.

Entre Mallorca i Catalunya. La il·lustradora té un peu a cada banda. Tot i que ara no viu a l’illa, ser mallorquina per a ella és una altra senya d’identitat de la seva obra. “Es veu en la temàtica i els colors que utilitz. És una cosa molt important per a mi”, insisteix.