“Com que imaginar és gratis jo imagín en gran i pens bogeries”

PalmaVa començar a pensar coreografies des de la piscina perquè Catín Luna era nedadora de competició. “Dels 8 anys als 16 feia de 10.000 metres diaris a 12.000, però a mi em faltava la creativitat”, explica. Veia com les companyes de natació sincronitzada entrenaven al costat i a setze anys va fer la passa i va canviar d’especialitat. Al principi era autodidacta i entrenava sola, sense preparador, i així va arribar a ser subcampiona d’Espanya.

Premis. La cosa no va acabar aquí, perquè es va fer càrrec de l’equip de sincronitzada del Club Natació Palma, i aconseguiren arribar a ser campiones d’Espanya l’any 1983 en solitari, en duet i en equip. “Teníem set nedadores nostres a l’equip espanyol, i a les Olimpíades de Los Angeles de 1984 també hi va anar una nedadora mallorquina”, afegeix. A més, en aquella competició, “l’actuació en solitari era muntada meva”, recorda Catín: “Si en aquell moment hi hagués anat un equip, més de la meitat hauria estat de Mallorca. La gent no sap com va arribar a ser la natació sincronitzada a l’illa”.

El ball. “El meu cap és ple de dibuixos”, explica, “quan els pas al paper és perquè ja tenc la coreografia clara”. Així li passava en la natació sincronitzada i també a l’Escola de Música i Danses de Palma, on ha continuat aplicant la seva creativitat. Ara dibuixa balladors que abans eren nedadores i ho fa, molt especialment, per a les nombroses actuacions de l’Escola a festivals internacionals. “Per anar als festivals has d’estar molt preparat, són espectacle pur”, adverteix. El sistema sempre és el mateix, relata: “El meu capet pensa i vaig dissenyant. Ho visualitz mentalment. Veig la coreografia com si estàs asseguda al teatre i també des de dalt”. Després ho acorda amb els responsables de música i de vestuari. “No et pots imaginar les hores que hi ha darrere cada coreografia”, exclama.

Innovar. Catín sempre intenta fer coses que no s’han fet. “De vegades és una bogeria”, riu, “però de la bogeria sempre en surt alguna cosa”. L’objectiu és sorprendre l’espectador, cercar sensacions, l’“ai!” del públic. Per a ella, el més difícil és trobar el fil conductor: “Quan el tens, va sortint tota la resta”, explica. I sempre mira atentament per detectar allò que va bé i allò que s’ha de millorar. “Com que imaginar és gratis, jo imagín en gran i, de vegades, coses que són senzilles veig que no ho són, que allò no ho pot ballar tothom. Però dins la meva imaginació tot és possible”. Té molt clar que perquè tot surti, es tracta de conèixer bé els balladors, aprofitar-ne les virtuts i provocar l’emoció del públic.

Balladora. Catín ha estat ballant molts anys amb l’Escola de Música i Danses, però fa un temps que ho va deixar. “Em vaig retirar de la natació, de la sincro i de balladora. No em va costar, trob que hi ha gent jove, cares noves damunt l’escenari i és el seu moment. Jo ho he fet, ho he viscut i ho he gaudit. Ara, jo ball a través d’ells, pas gust de veure’ls ballar. A més, tenim una generació que balla beníssim”, afirma mentre ens mostra els capgrossos que ja té preparats per a la coreografia que ha modificat amb “sorpreses”per al pregonet de Sant Sebastià. No deixa d’imaginar.