PalmaTé 25 anys i la seva òpera prima xerra de l'agredolç pas del temps. Josep Alorda és un escriptor i director mallorquí que va estudiar comunicació audiovisual a les Balears. Fa un temps, juntament amb un grup d'amics, va crear Born Films, una productora audiovisual que els ha duit a il·lustrar les idees d'entitats de renom a les Illes. Ara, el seu pròxim projecte reflexiona sobre la identitat del protagonista... i tal vegada també la seva.
La vostra òpera prima és Primavera esvaïda. D'on sorgeix aquesta història?
— Tot va començar perquè estava preparant el meu treball de fi de grau. Vaig pensar que hauria de dedicar-hi moltes hores, per la qual cosa seria millor si triava un projecte al qual podia donar continuïtat, així que vaig decidir escriure i produir un curt.
Com vàreu donar forma a aquesta idea?
— Tenia al cap la història d'una dona mallorquina amb demència senil. Volia explicar-ho d'una manera potent, però particular, sense fer drama, i vaig pensar que el millor seria fer-ho amb el llenguatge del director de cinema japonès Yasujirō Ozu.
De qui parla el curt?
— És un homenatge a la meva família, però especialment a la meva padrina, perquè a Primavera esvaïda passen coses que jo he viscut. Crec que les històries que tenen realitat són les que surten millor.
I per què vàreu triar Yasujirō Ozu com a referent en aquesta història?
— Perquè a la universitat no havíem vist gaire cosa de cinema japonès, volia aprendre del cinema no tan occidental, i em vaig agafar aquest projecte per aprendre al màxim possible.
La major part de Primavera esvaïda succeeix a Santa Eugènia, per què aquí?
— Si la història no s'hagués gravat a Santa Eugènia, el curt seria molt diferent; a mesura que l'anava escrivint, m'adonava que la trama havia de passar aquí sí o sí. A Santa Eugènia hi ha molta cultura i, d'alguna manera, jo vaig beure molt d'això. Jo potser no estaria fent el que faig ara si no hagués viscut a Santa Eugènia, havia de donar visibilitat al poble.
Com és el vostre procés creatiu?
— Sempre he estat molt universitari, m'agrada escriure, llegir, observar... Per posar en marxa qualsevol projecte, abans d'escriure o començar a pensar massa, m'ompl del màxim d'inspiracions possibles. Per exemple, quan estava amb Primavera esvaïda, em vaig llegir tots els escrits de Yasujirō Ozu i vaig mirar molts dels documentals que conten la seva vida, per poder entendre molt bé quina era la seva manera de treballar. Volia fer el mateix que ell, que al final no és copiar, sinó adaptar el seu llenguatge a la meva història.
Com definiríeu l'estètica de les seves obres?
— Crec que Yasujirō Ozu i jo coincidim bastant. Té una manera de fer cinema que fa que totes les seves obres tinguin alguna cosa en comú: remarca molt que el pas del temps és una mica agredolç, que al final el temps passarà, per bé o per mal. El pas del temps i la mort són dues coses que sempre he tingut molt presents. De fet, el meu pròxim curt, Guaret, remarca bastant això.
Parlant d'això, què conta Guaret?
— Va ser l'editorial que va fer Damià Huguet, personatge superimportant en aquesta obra, per vendre els seus llibres. Conta la història de Pedro Mas, un home que se sent mallorquí de segona, que se sent frustrat perquè no domina l'idioma tant com altres. Per millorar i aprendre més sobre el català, decideix començar a llegir Damià Huguet. El curt reflexiona sobre la identitat del protagonista, la seva cultura i la seva llengua.
Ja n'heu començat la producció?
— Sí, perquè ja tenc clar el discurs, però encara no he començat la fase de rodatge i muntatge. És difícil, perquè el format ajuntarà la veu en off amb imatges dels protagonistes.
Tenen alguna finalitat particular aquestes obres?
— Hi ha gent que diu que fa pel·lícules perquè té una finalitat i altres que ho fan per cercar una finalitat en si. De vegades feim coses per entendre per què les feim, i jo crec que som una mica més d'aquest equip. Primavera esvaïda era un treball de la universitat, però el vaig fer com una cosa terapèutica. Guaret potser és una mica més, es basa en la cerca d'una identitat pròpia, potser perquè m'estic intentant definir a mi mateix, que encara no ho sé, ho sabré més tard. De moment, el que sí que sé és que el propòsit de Guaret és fer alguna cosa que valgui la pena en l'àmbit local, per a la gent d'aquí, que deixi marca.