Juanpe Rivas: "Hi ha molta gent darrere del futbol femení, però manquen recursos i ajudes"

PalmaJuanpe Rivas és l'entrenador del Collera femení de Segona Divisió. Apassionat d'aquest esport, aquest jove reconeix que el futbol és, més que una passió, el seu estil de vida. Enguany afronta la seva primera temporada al capdavant d'un equip femení i, tot i que els resultats no estan sent del tot bons, reconeix que està gaudint de poder dirigir les seves jugadores, per les quals afirma que sent una gran admiració.

Quina valoració feis de la vostra primera temporada al capdavant de l'equip de futbol del Collera femení?

Molt positiva. Independentment dels resultats, que no estan sent els esperats, és una temporada d'un aprenentatge enorme. Com a cos tècnic, hem hagut de reinventar-nos i cercar solucions a problemes que fins ara no havíem tingut. Això fa que el nostre creixement com a entrenadors sigui exponencial. A més, hem aconseguit crear un grup molt fort amb totes les jugadores. Gaudim del dia a dia amb elles i de les experiències que ens permet viure la categoria en la qual jugam, com jugar en ciutats esportives de clubs de Primera Divisió.

És la primera vegada que dirigiu un equip femení. Quina és la major diferència que us heu trobat respecte del futbol masculí?

Bé, l'any passat ja vaig tenir un primer contacte amb el futbol femení, perquè estava dins del cos tècnic que va aconseguir l'ascens, però és veritat que el meu rol en el grup no té res a veure amb el que assumesc enguany. Respecte de les diferències, consider que no n'hi ha gaires. Tal vegada destacaria l'aspecte físic. Crec que el futbol femení és un futbol en què hi ha més ocasions de gol i es tendeix més a atacar que a defensar.

Com valorau la situació del futbol femení a les Balears?

Té molt marge de millora. Crec que s'hi podria fer una aposta més ferma. Hi ha molta gent darrere del futbol femení, molts clubs que treballen de manera desinteressada, però manquen recursos i ajudes. Tenim un equip a Segona Divisió i la importància que se li dona en molts aspectes no té res a veure amb la que es dona al futbol masculí. Jo sempre pos el mateix exemple: seria inimaginable que el Mallorca l'any passat, que jugava a Segona Divisió, pogués jugar al camp del Collera, amb unes instal·lacions que no estan adequades a la categoria en la qual competim.

Què és el que més valorau de les vostres jugadores?

La seva entrega i passió diàries. Són futbolistes que amb prou feines cobren i no cobreixen les seves despeses. Tot i això, entrenen el que faci falta, fan viatges de tot el cap de setmana amb hores d'avió i autocar i ho fan sempre deixant-se el màxim al camp. Tenen un afany de superació digne d'admirar i s'han guanyat el meu respecte i esper que el de molta més gent.

Com us definiríeu com a entrenador?

Un entrenador formatiu amb mi mateix i amb el grup que dirigesc. M'agrada estar en contínua formació, som curiós i m'agrada saber el perquè de les coses. El meu cos tècnic té la meva total confiança i llibertat absoluta per treballar i transmetre les seves pròpies idees, estic molt ben envoltat i seria un neci si no aprofitàs això. Vull saber constantment què passa pel cap de les meves jugadores; per a mi, és informació molt important, i la informació és poder. Jo sempre he dit que en el futbol no hi ha un pla bo o dolent, n'hi ha un en el qual es creu o no, i quan un grup s'uneix i creu en alguna cosa, és capaç d'aconseguir coses meravelloses.

Què significa per a vós el futbol?

És la meva vida. Des que tenc records, estic amb una pilota i sempre he tingut claríssim que em volia dedicar a això d'una manera o una altra. El sacrifici ha estat gran, però ho he aconseguit. Ara puc dir que visc el meu somni dia a dia.

A més de ser entrenador, també dirigiu una empresa de tecnificació per a joves futbolistes? En què consisteix la vostra feina?

L'empresa que dirigesc, al costat del meu soci Christian Caló, consisteix a gestionar una escola de tecnificació que cada dia va creixent. Els objectius són que els nins millorin tècnicament, que aprenguin a recollir informació del camp, que sàpiguen rebre la pilota amb una bona orientació del cos, i molts altres aspectes tècnics i tàctics. El fet de ser una escola i no competir ens permet treballar molt la confiança en ells mateixos. Treballam individualment les possibles frustracions que els sorgeixen en el dia a dia en els seus equips.

Quins objectius professionals us marcau per al futur?

No em marc cap objectiu. Crec que fixar-me un objectiu en concret seria marcar un camí i menysprear la resta. Tenc clar que vull continuar creixent i aprenent, però no tanc portes a res. El temps i la meva feina marcaran les oportunitats que puguin venir i ja veurem com estam en uns anys. El que és segur és que sempre hi haurà una pilota de futbol a prop meu.

Què és el millor que us ha donat el futbol?

És el meu estil de vida i això m'encanta. He conegut moltes persones increïbles, he viscut moments apassionants amb ascensos i lligues, però el dia a dia, els entrenaments, les anàlisis dels rivals, preparar un partit... això és amb el que em qued.

I el pitjor?

He hagut d'invertir molt de temps per arribar fins aquí, i això té conseqüències. Però no ho veig com una cosa dolenta del tot. Al final les experiències bones i dolentes són les que han fet que ara sigui on som.