Lucía Cortés: "Menjar vegà no sempre vol dir menjar sa"

PalmaLucía Cortés va tenir clar que volia dedicar-se a fer feliç a la gent a través del menjar, principalment les postres. Després d'estudiar cuina a l'Escola d'Hoteleria de les Illes Balears (EHIB) i de començar a treballar en el món de l'hostaleria, va fer un canvi en la seva pròpia alimentació i va començar a eliminar tots els ingredients d'origen animal fins a fer-se vegana. Com no podia ser d'una altra manera, va fer el mateix amb el menjar que ella mateixa cuinava i ho va posar a prova als fogons del mític restaurant vegà de Palma Bon Lloc. Colpejat per la pandèmia, el seu propietari, Juanjo Ramírez, va haver de tancar el negoci a principis del 2021, i ara els sus fills estan a punt d'obrir-ne un de nou, La Mujer de Verde, en el qual Lucía Cortés també participa.

On us vàreu formar i com us vàreu especialitzar en rebosteria vegana?

— Em vaig formar en cuina a l'Escola d'Hoteleria de les Illes Balears. Poc més tard em vaig proposar especialitzar en rebosteria vegana i cuina vegana quan vaig decidir que la meva alimentació podia ser 100% vegetal i que hi havia altres alternatives.

Existeixen els perjudicis pel fet de ser vegana?

— És cert que cada vegada hi ha menys prejudicis cap als vegans, però encara en queden. Hem de sentir certs perjudicis perquè la gent encara pensa que sense l'ou i la carn no anam enlloc. Hi ha molt de desconeixement sobre el tema nutricional i el que ens aporten els aliments. Per exemple, diuen que si no menges carn estaràs més dèbil, però la realitat és que ens aporta la mateixa proteïna que un plat de llenties.

Quines complicacions afegides comporta el menjar vegà?

— Les complicacions per fer menjar vegà realment les posa la mateixa persona. Hi ha gent que diu que és molt car, per exemple, però no fa falta menjar hamburgueses de seitan o heura encara que siguin proteïnes veganes, atès que tots els cereals i llegums ens aporten les vitamines que necessitam.

I amb les postres?

— Les postres són un tema complicat, però ara trobam qualsevol substitut que vulguem en el món de la rebosteria. Per exemple, hi ha margarina vegetal que substitueix la mantega, nata vegetal basada amb llet de soja o fins i tot xocolata blanca. També hi ha la farina de ciurons, que si la mesclam amb aigua és sinònim d'ou. I res d'això conté ingredients d'origen animal. Realment no crec que faci falta cap substitut.

Menjar vegà és necessàriament menjar sa?

— Menjar vegà no sempre vol dir menjar sa. Ara que hi ha moltes opcions de carn vegana, si miram l'etiqueta d'aquests productes, podrem veure que alguns estan massa processats. O, si més no, les patates fregides són veganes, però no en podem sopar cada dia.

S'ha posat de moda el menjar vegà?

— Sí, ara està de moda el menjar sa i el menjar vegà, encara que no ho siguis en teu dia a dia. Actualment, gairebé qualsevol restaurant té opció de menjar vegà. Si un s'especialitza i ho fa bé, pot fer-se un lloc en sector hostaler. Esperem que no sigui una moda i que comenci a ser un estil de vida més sostenible per a tots.

Heu percebut un augment en la demanda d'aquest tipus de menjar?

— És cert que ha augmentat la demanda de menjar vegà en els darrers anys, però sobretot de les persones que tenen certa curiositat i que realment no són veganes. Alhora, ha crescut també la demanda dels productes sense gluten i tot el tema dels al·lèrgens.

Això ha permès, en part, engegar un nou projecte. En què consisteix?

— El nou projecte es tracta d'un restaurant vegà i vegetarià ubicat al barri de Santa Catalina: La Mujer de Verde. El propietari del restaurant Bon Lloc, Juanjo Ramírez, va haver de tancar les portes i els seus fills han volgut obrir un nou negoci. Jo m'hi he posat amb ells, i Juanjo n'és assessor i ens ajuda en tot el que sap per posar-ho en marxa de la millor manera.

Quina oferta tindrà?

— Volem començar fent berenars i dinars i tot d'una que puguem, obrir els vespres també amb una cuina un poc més sofisticada. Volem aprofitar com ha quedat de meravellós el local. A més, tenim pensat fer exposicions, xerrades, presentacions de llibres... I utilitzar el local com a galeria d'art.