Aina Losange: "M'agrada dir que som n'Aina i que vull dedicar-me a això, a ser el més jo possible"

PalmaAina Losange transforma en color, música i formes tot allò que l'envolta. "Crear és com vomitar un recull gegant d'informació que vaig recopilant cada dia les 24 hores", diu ella. Per això, la paraula 'creadora' és la que millor la defineix, tot i que ella prefereix fer-ho amb una altra: Aina, el seu nom. "Vull dedicar-me a això, a ser el més jo possible", confessa. Fruit d'aquest esperit va crear durant la pandèmia la marca Losange Concept, on agrupa totes les seves facetes: estilista, dissenyadora, directora artística i DJ.

A les vostres xarxes se us veu com una persona molt polifacètica. A què diríeu que us dedicau professionalment?

— A mi m'agrada dir que som n'Aina i que vull dedicar-me a això, a ser el més jo possible.

Entre altres coses, sou DJ. Com vàreu començar en aquest món?

— La música va dins meu i sempre he tingut la sensació que el món m'hi empeny cap. Jo he estudiat perruqueria, makeup i disseny de moda, cercar música era una cosa orgànica per a mi, punxar sempre havia estat quelcom que feia únicament per gaudir. M'agrada ballar, la gent, la música i la festa: el pack perfecte.

És fàcil fer-se un forat dins aquest àmbit a Mallorca? És un sector masculinitzat? Us ha afectat de cap manera, això?

— Hi ha més homes que dones, és una realitat. Ara bé, tenc moltes companyes i amigues que també punxen. És fàcil entrar-hi, allò difícil és fer-se respectar econòmicament parlant, però qualsevol reconeixement duu feina.

Què diríeu que és el que caracteritza les vostres sessions? Quina música us agrada punxar?

— Vaig posar-me davant una taula de mescles per primer cop fa 15 anys per punxar exclusivament indie. Al llarg dels anys he tocat molts d'estils: house, reggaeton, pop, dubstep, trap, 90's trash... Avui dia no tenc prejudicis, em dedic a la moda, m'encanten els hits i que la gent es torni boja.

Una altra senya d'identitat és la vostra pròpia imatge a les sessions, com ara anar tota pintada d'un color o amb una trena gegant als cabells. D'on sorgeix la idea?

— Fluint. Som molt presumida. La roba, els cabells, el makeup són el que em fa moure a la vida. Gaudesc de vestir, vestir-me, pentinar, que em pentinin... La resta són oportunitats ben aprofitades. Ningú m'ha demanat que ho faci, ho faig perquè em mola.

Intentau escollir els llocs on punxar segons el vostre estil?

— Per ara no trii on punx. M'agrada pensar que el lloc on vaig confia en el meu criteri com a artista i negocii el preu depenent de si em fa sentir més a gust o menys. Em costa dir que no, a la vida en general, a mi m'encanta que passin coses diferents cada dia.

A més, sou dissenyadora i estilista. Des de quan us dedicau a la moda?

— Vaig començar la carrera tard, perquè prèviament vaig dedicar-me a la perruqueria més de deu anys. Al mateix temps que feia feina, estudiava i vaig anar fent-me un lloc als rodatges. Primer com a perruquera i després com a estilista, directora o directora artística.

Teniu la vostra pròpia marca. Com ha estat el camí fins aquí?

— La marca va sorgir a la pandèmia. Vaig quedar soltera, sense feina i sense pis, vaig tornar a ca ma mare després de 17 anys i vaig pensar que era una oportunitat per arrancar de zero. Vaig dissenyar un biquini, vaig pujar una foto a xarxes amb la peça posada i se'n varen vendre més de 60. Va ser heavy. L'estiu del 2020 vaig viure de fer biquinis gràcies al suport dels meus pares, de ma mare sobretot.

Per altra banda, com va començar la vostra carrera com a estilista?

— Com a estilista he fet coses que m'han fet sentir molt viva, sempre fent feina amb altres artistes que avui dia són amics. Vaig començar vestint na Mary Paxanga, i gràcies a un videoclip que vaig dirigir per a ella, Xavibo i Marc Seguí varen voler treballar amb mi. Pau i Oscar de Phoskifilms són 'els culpables' en aquest sentit. Jo he arribat on he arribat gràcies a una quantitat enorme d'amics artistes que sempre han confiat en el meu talent, sense ells res no seria possible.

Pel que es veu a xarxes, hi ha artistes que ja llueixen les vostres creacions.

— La darrera, Belén Aguilera! Per a uns premis de Cosmopolitan i Pandora, increïble, m'encanta vestir artistes de la música. Tant de bo que sorgeixin més oportunitats així.

Tot això conflueix en @losange_concept. Com descriuríeu el vostre concepte? Quines influències rep?

— Crec que Losange és una actitud davant la vida, Losange és fer el que et dona la gana, quan et dona la gana, costi el que costi, ser tu mateix o mateixa, gaudir d'estar vius. A mi m'influeix tot, som PAS (Personal Altament Sensible)! Tot el que ocorre al meu voltant es transforma en un color, una música, una forma... Faig el que sent, per a mi crear és com vomitar un recull gegant d'informació que vaig recopilant cada dia les 24 hores.

Una de les claus de la vostre marca són els aires 2000. En què us inspirau per crear en general?

— M'encanta que es pugui percebre així, que bonic. Òbviament hi ha influències dels 2000, en aquell moment jo era adolescent i és un moment fort que m'agrada recalcar. Els adolescents són passionals, dramàtics, intensitat, foc! Tot el que tingui un gran impacte, sigui emocional, visual o sensitiu m'apassiona. M'inspira tot el que fa sentir coses a les persones, però, sobretot, les persones.