“M’agrada pensar que transmet Krav Magà a les persones que m’envolten”

PalmaQuan poses el focus en ella, s’avergonyeix. Diu que parlar de les seves coses la posa “nerviosa”, però això no l’atura a l’hora de respondre a les preguntes de l’entrevista. Laura Carriquí (Sóller, 1998) és treballadora social i assegura que, amb aquesta professió, ha descobert una de les seves passions: “Poder acompanyar les persones i conèixer les seves històries, que mostren la realitat social, és molt gratificant, encara que en la majoria dels casos també sigui un procés dur”. Aquesta faceta la combina amb moltes altres, com la de viatjar –tota sola i acompanyada– o practicar una art marcial prou desconeguda: el Krav Magà.

Nova Zelanda va ser el primer lloc on va viatjar tota sola: “No et diré mentides, anar a l’altra punta del món, amb només 20 anys, em feia molta por, però em vaig encoratjar i ha estat una de les millors experiències de la meva vida”. Aquest no va ser el darrer viatge: un temps més tard, decidí partir a Bolívia a fer un voluntariat. En aquesta ocasió, l’experiència no va ser del tot positiva, tornà abans del previst perquè no se sentia bé, però, com diu ella, en va treure un aprenentatge: “Cada cosa té el seu moment, i crec que és imprescindible cuidar la salut mental”.

Teràpia és sinònim d’estimar-se, des del seu punt de vista, i ho considera una feina obligada: “Tant la nostra generació com les anteriors no hem tingut una educació emocional des de ben petits, i aprendre a gestionar el que ens passa i sentim ha de ser una feina per a tothom”. La soledat és una de les seves grans pors, i precisament per això reconeix que “saber passar temps amb un mateix i gaudir-ne és molt important”. Comparteix pis amb dues amigues amb qui ha après què és la incondicionalitat: “Són un dels meus pilars, juntament amb la meva família”.

El Krav Magà, una art marcial israeliana de defensa personal, és un altre aliat que l’ha ajudada tant en l’àmbit físic com l’emocional: “Disciplina, seguretat, autoestima, control de la por, concentració, constància serien alguns dels molts valors que m’ha ensenyat, i per això, des que la practic, la meva vida ha fet un gir de 180 graus”. Durant la seva infància i adolescència va fer tota classe d’activitats extraescolars, però cap no l’enganxava prou. Amb el Krav Magà, que més que un passatemps és un estil de vida, ha trobat el seu lloc. “Mai no havia sentit que encaixàs a cap banda i l’escola Bukan m’ha donat l’oportunitat de sentir que pertany a aquesta família”, confessa. S’entrena cada setmana amb els companys i també es dedica a impartir classes a infants. Ara per ara, ocupa bona part del seu dia a dia tant en l’àmbit personal com laboral, encara que no descarta en un futur dedicar-se al que ha estudiat.

Treballadora social de professió, gaudeix d’acompanyar persones en el seu camí. Va fer pràctiques en un centre socioeducatiu de menors, on, a més de gaudir, va descobrir que allò que més l’apassionava era la implicació directa amb els usuaris. Si no hagués estudiat Treball Social, no hauria triat una carrera gaire diferent: “Potser escolliria Educació Social, que té més marge en el sentit d’aprofundir en la intervenció”, sentencia.u