PalmaDesprés d'estar 12 anys treballant a IB3 Esports, Albert Salas, nascut a Binissalem, va decidir canviar el seu rumb professional i va encarregar-se del repte de dur la comunicació del RCD Mallorca quan estava a Segona B. Després de quatre anys, Salas, juntament amb el seu equip, ha aconseguit reinventar la comunicació del club i manté l'expectativa tant dels seguidors de l'equip com dels mateixos jugadors, que estan a l'espera de quina serà la pròxima jugada del cap de comunicació. Precisament, Salas ha avançat a l'ARA Balears que estan preparant un documental sobre el final d'aquesta temporada.
Quan vàreu començar a sentir passió pel món de l'esport?
— La passió pel futbol va ser el que em va dur a voler dedicar-me a això, sobretot quan vaig saber que no tenia cap opció de ser esportista professional [riu]. A mesura que anava creixent, escoltava la ràdio i comprava els diaris cada dia, i vaig anar veient la part més comunicativa de l'esport i de tot el que hi havia al seu voltant. En devorava els continguts i al final no vaig dubtar. Vaig tenir molt clar que volia dedicar-me a aquest àmbit més periodístic de l'esport.
Vàreu passar de ser cap d'esports d'IB3 a dur la comunicació del Mallorca, que en aquell moment estava a Segona B... Com vàreu prendre aquesta decisió?
— Jo crec que de vegades un sent que ha de fer un canvi. En aquell moment em va saber molt de greu, perquè al final m'havia presentat a un càrrec i m'havien elegit, però vaig optar per seguir una intuïció que em deia que no era feliç allà on estava. L'oferta del Mallorca em va deixar clar que no era feliç i que necessitava un canvi després de 12 anys allà mateix. A més, vaig tenir una demostració que no podria canviar les coses que 'a priori' volia canviar i de vegades és millor apartar-se.
Vàreu tenir algun dubte?
— No ho vaig dubtar. És més, jo estava fent un especial sobre el descens de l'equip a Segona B per a IB3 i hi havia un ambient infernal en contra del club i de tots, però jo ja havia decidit internament que duria la comunicació del Mallorca.
Com han estat aquests quatre anys de feina?
— Ha estat una autèntica muntanya russa d'emocions en tots els aspectes. M'he tornat a sentir viu després de veure que el cervell també em servia per a altres coses i que em deixaven fer-les, que és el més important. N'he sortit guanyant, d'aquest bon cicle del Mallorca.
Fa uns anys el Mallorca era gairebé inexistent a les xarxes i vosaltres heu aconseguit fer un canvi radical...
— El club necessitava fer un reset en tots els àmbits, i més amb el panorama que hi havia en aquell moment. Hi va ajudar molt que tots els que entràvem érem gairebé nous i no teníem hipoteques de res. Jo entenc que, quan l'equip està en un cicle molt negatiu, dur les xarxes és molt difícil, però teníem tot el camp obert per provar coses noves i les xarxes varen ser la clau per enganxar l'afició de nou. El record d'aquell any de Segona B sempre és molt romàntic i sempre va anar acompanyat d'aquella idea d'acostar el club a la gent. També és cert que hi va contribuir molt tenir un equip que transmetia coses boníssimes i que funcionava tant dins com fora del camp.
Fitxatges, renovacions... Heu renunciat als comunicats de premsa tradicionals per informar de les novetats?
— Això és una hipoteca molt grossa, perquè has de pensar de manera ràpida. De vegades actuam amb vista al futur sense saber realment què passarà i som el primer que prefereix no saber res i que m'ho diguin quan està fet. Feim feina sobre possibles escenaris i anam pensant idees, però també és cert que el que penses en un començament molts pics acaba canviat, com va ser el cas de Salva Sevilla. Això sí, la hipoteca hi és, perquè ja tothom espera què farem i què més se'ns podrà ocórrer. Els mateixos jugadors de vegades ja pensen en què més els farem fer.
Sense afició, sense actes, sense jornades especials... Heu canviat la vostra manera de comunicar aquest darrer any amb el covid-19?
— Després del covid-19 va sorgir el programa Venim a ca teva, que al final és una evolució del programa que feia el Reial Madrid. Tot està inventat, però nosaltres vàrem utilitzar el poder de les xarxes socials i vàrem invertir en continguts online i a fer streamings, i va ser possible gràcies a la directiva i a la propietat. Al final, és una manera més d'acostar els jugadors al públic i fugir d'aquesta fredor que alguns cops hi ha en el futbol professional i que el covid va generar. És cert que estam en mil fronts i ara feim feina en un documental del tram final de la temporada. Al final, el més important és fer les coses amb passió per mostrar a la gent que hi ha persones que ho viuen i que ho pateixen.
La darrera xarxa que heu decidit obrir ha estat Twitch. Què us aporta?
— Jo no sabia què era Twitch fins que va arribar el confinament, però un jugador nostre, en Pozo, jugava a la Play en directe i vàrem començar a gratar a veure què passava. El més bo del Mallorca és que no ens posen límits a les 'anades d'olla' i, després de contactar amb Farhan Ahmed, el cap de Partnerships de Twitch Europa, vàrem començar a emetre els partits amistosos.
I va funcionar?
— S'ha de tenir en compte que un Mallorca-Castelló a Twitch el varen arribar a veure 24.000 persones. A partir d'aquí, hem anat fent coses exclusives amb ells, com el tancament de fitxatges; va ser molt innovador que un club decidís obrir les portes un dia com aquell, bàsicament perquè no controles el que passa perquè estàs en directe.
Aquest ús de les xarxes ha fet que la gent més jove s'hi impliqui més?
— Notam una quantitat de gent jove espectacular que ha aparegut, sobretot després de l'ascens de Segona B a Segona. Així com he sentit comentaris que la gent jove està abandonant el futbol, en el cas del Mallorca s'ha aconseguit reenganxar la massa social i molts joves varen començar a venir a veure els partits. També he de dir que molta gent gran va descobrir què era Twitch el dia dels fitxatges perquè volien saber què passaria i només es podia veure a través del canal.
Teniu alguna cosa grossa muntada si aconseguiu l'ascens a Primera?
— Encara ho estam pensant, perquè el que és bo de vegades es fa esperar. Realment encara no hi ha res pensat, però alguna cosa farem, però alguns pics el més fàcil és el més impactant. No s'han de fer grans produccions per impactar la gent. Tant de bo que es doni la situació i, encara que els càmeres em vulguin matar, alguna bogeria em sortirà en algun moment.
Si finalment es puja a Primera, creis que haureu de canviar d'estratègia de comunicació?
— Crec que les estratègies de comunicació, si són serioses i es mantenen en el temps, els que venen s'adapten al que hi ha i aquest és l'objectiu del club i de la part comunicativa. És important que la gent que vingui es vulgui adaptar a aquest sistema que dona proximitat. Fa dos anys, quan vàrem pujar de categoria, ens va venir tot molt de nou, però si ara ho tornam a aconseguir, serà molt diferent a causa de la post-pandèmia.
Heu fet una fusió entre el departament de màrqueting i el de comunicació?
— Sí, al final la situació de pandèmia ha demostrat que moltes marques aposten pel club, fins i tot quan tenen problemes. Arran del de Martín, en què vàrem utilitzar Laccao com a producte local, estam intentant incorporar coses que ens acompanyen. Per exemple, el que vàrem fer amb Russo i Heura ens donava un ressò i una base per entrar en un món més healthy i que és real per als jugadors. Això ens ajuda a donar una altra imatge del futbolista i del mateix esport i s'allunya una mica del més tradicional.
Per poder fer tot això necessitau tenir una bona relació tant amb els jugadors com amb el cos tècnic...
— Sí, és clau tenir aquesta empatia amb ells, i això és possible en un club com el Mallorca, que no fa una divisió entre les diferents parts que el formen. La filosofia que vàrem iniciar l'any de Segona B ha ajudat en moltes coses i, encara que fos una desgràcia, vàrem aprofitar les oportunitats que donava estar en aquella situació i vàrem aconseguir crear un concepte de família.
Què podrem veure els pròxims dies, amb l'oportunitat de pujar a Primera?
— Intentarem fer molt de directe per si passa el que esperam. Volem acostar més l'aficionat a tot el que pugui passar els pròxims dies.