Marc Rios Vich: “Per cuidar el pacient de càncer també s’ha de cuidar el familiar”

PalmaMarc Rios és psicòleg expert en teràpia de família i de parella, i en els pròxims dies publicarà el seu primer llibre, Sala d’esferes: la petjada del càncer (Ed. Metamorfosis). La motivació ve, principalment, de la seva experiència personal. “Quan tenia 16 anys diagnosticaren càncer a la meva padrina. El seu procés va ser lent i la manera d’afrontar-lo, progressiva”, afirma. En canvi, a punt d’acabar la carrera, va succeir el mateix amb la seva mare. “Després de cercar una diagnosi durant molt de temps, li trobaren una metàstasi, i en qüestió de vuit mesos es va morir. Vaig finalitzar el grau amb tot el dol del món”, incideix.

La mort era una temàtica que sempre li havia cridat l’atenció, i va ser una de les causes per inclinar-se per la psicologia. “No es tracta molt en l’etapa escolar”, sosté. Va ser a partir de les seves experiències amb el càncer que decidí fer el Treball de Final de Grau enfocat a tractar la malaltia des del sistema familiar, i no des del pacient. Rios va obtenir el tercer lloc dels Premis Balears contra el Càncer, i la Reial Acadèmia de Medicina de les Balears el va publicar com un article científic. Amb la mort de la seva padrina, però, deixà aparcat el projecte un temps. “No em veia amb forces de tractar més aquest tema, però m’ho proposava com un repte personal”, afirma.

L’experiència. A partir de les seves vivències i hores passades a les sales d’espera de l’hospital, Rios vol donar un gir a la concepció que se’n té. “La incertesa que es viu en una sala d’espera és el més difícil de gestionar”, relata. El psicòleg recorre a la metàfora per convertir-la en una sala d’esferes. “Cada persona que tens al teu costat ha de deixar de ser un desconegut, i a partir de l’intercanvi d’experiències positives i negatives es constitueix una esfera més gran”, explica. Allà es vol tractar el càncer sense que sigui tabú, “que s’eduqui”, que hi hagi una gestió emocional, i on no existeixi un dol patològic per part de cap membre de la família.

La família. El psicòleg creu que la teràpia per als familiars de pacients amb càncer “està ben enfocada, però falten recursos humans”. Rios recorda que, com a professional, li xocava veure que, tenint molts recursos a l’abast, a les sales d’espera “no s’aplicaven”. “Quan ets major d’edat s’espera que siguis tu qui toqui a la porta d’un professional”, lamenta. “Al final, per cuidar el pacient també s’ha de cuidar el familiar, que pot ser qui més pateix, i no hi ha eines per gestionar-ho”, afegeix.

La poesia va ser la seva principal via d’escapament davant “la incertesa i el dol”. “Cercar una rima per expressar una emoció és fer una exploració personal increïble”, apunta. La lírica no va substituir la teràpia, sinó que va ser un recurs més per afrontar el procés oncològic tant de la seva padrina com de la mare. A banda d’això, el psicòleg assenyala que tant la narrativa com el dibuix o la música són altres camins per canalitzar les emocions. De fet, el músic mallorquí Amulet treballa per convertir un dels seus poemes en una cançó. “Volia oferir un regal a una persona que ja no hi és, i fer-ho amb un poema o una cançó era la millor manera de cuidar les meves arrels i la seva història”, rememora.