Margalida Galmés i Josep Garí: "Recuperar paraules i expressions implica recuperar tota una cultura passada"

Palma'Ser de collons closos', 'arribar a misses dites' o 'ser de can Verga'. Aquestes són algunes de les expressions que estan recollides a 'Tant és ara com abans', un compte d'Instagram que van crear dos joves de Vilafranca. Margalida Galmés i Josep Garí van néixer l'any 1999 i, encara que cap dels dos no ha estudiat filologia, sempre s'han interessat per la llengua, la cultura i les seves arrels. El nom del seu compte fa referència a la cançó Què té aquesta terra nostra i amb ell volen aconseguir animar la població local a utilitzar les paraules que publiquen perquè no es perdin.

Com va començar el projecte 'Tant és ara com abans'?

— Josep Garí: Tot va començar amb un recull de paraules i expressions que sentia, sobretot de les nostres padrines, i les anava apuntant al mòbil. Quan en vaig tenir moltes, vaig pensar que era el moment de fer-ne alguna cosa.

Com vàreu decidir començar aquest projecte junts?

— Josep Garí: Ens coneixem de tota la vida. Els dos som de Vilafranca, tenim la mateixa edat i sempre hem anat junts a classe. Quan vaig pensar de fer aquest projecte, vaig demanar a na Margalida si volia formar-ne part i em va dir que sí.

Encara que començàssiu arran de la pandèmia, el recull va començar abans?

— Josep Garí: Vam començar un 23 d'abril, el dia de Sant Jordi, perquè pensàvem que era el millor moment, però abans ja apuntàvem el que ens resultava més curiós.

Creis que començar durant la pandèmia us va donar més visibilitat?

— Margalida Galmés: Sí, era un poc el nostre objectiu a l'hora de treure-ho durant la pandèmia. Hi havia molta gent que estava a casa i que després de la feina potser estava un poc avorrida. Vam pensar que en aquell moment podíem arribar a més públic i enganxar-los per quan acabàs el confinament.

Què esperàveu quan vàreu començar amb el compte d'Instagram?

— Josep Garí: No esperàvem l'èxit que ha tingut. Esperàvem un parell de seguidors, els nostres amics o veïns, però no sabíem que arribaríem a tenir la veu que estam tenint, perquè hi ha molta competència a les xarxes en l'àmbit lingüístic. Però a la gent li interessa el nostre dialecte i això ha estat molt important per nosaltres.

— Margalida Galmés: Crec que feim una cosa que no fa gairebé ningú, que és recuperar les paraules i les expressions més nostres i el seu significat. Això diria que ha estat el que més ha agradat a la gent.

En els darrers anys han sortit molts comptes a les xarxes que reivindiquen la importància de la llengua pròpia. Per què creis que hi ha aquest moviment?

— Margalida Galmés: Ara hi ha molta més consciència. Hi ha molta més gent que reivindica el català perquè hi ha més consciència lingüística. Hem d'utilitzar i recuperar les expressions típiques que fan que la llengua sigui especial a cada regió.

— Josep Garí: Hi ha gent jove, com nosaltres, que tenim ganes de donar veu i de reivindicar la nostra llengua.

Fent aquest recull us heu trobat amb moltes dites o expressions que no coneixíeu?

— Josep Garí: Totalment. Ens ha passat des del principi i encara ara ens passa. Quan anam apuntant a la llista les paraules, de vegades les hem de cercar perquè no sabem què volen dir. Això forma part del mateix projecte, ja que també anam descobrint a poc a poc totes aquestes expressions.

Basten les paraules que sentiu o heu hagut de recórrer a cercar en el diccionari?

— Margalida Galmés: No feim cap recerca ni per internet ni en el diccionari per trobar-les. Amb el que sentim i llegim a les rondalles, per exemple, ens basta per ara. Si en algun moment quedam sense paraules, ho farem, però per ara continuam només amb fonts orals.

Alguna de les paraules o expressions que heu publicat ha duit polèmica entre els seguidors?

— Josep Garí: No crec que sigui polèmica, però sí que hi ha segons quines paraules que s'utilitzen o es diuen de diferents formes depenent del poble d'on siguis.

— Margalida Galmés: Pens, per exemple, en la paraula 'nito' o 'nita', que depenent del lloc es diu 'nyico' o 'nyica', és a dir, que estàs malsofrit.

Al final estam xerrant d'una llengua que és molt rica, no?

— Margalida Galmés: Sí. Cap dels dos som filòlegs, però sempre ens ha cridat l'atenció la llengua i sempre ens fixam en aquestes coses, com que a Vilafranca pronunciam el final de segons quins verbs de manera diferent.

Per què creis que és important recuperar el llenguatge dels padrins?

— Josep Garí: És important que no es perdi la base de la nostra llengua i donar-li força. A poc a poc, veim que estam aconseguint que hi hagi gent a qui li cridi l'atenció i, fins i tot, que les arribin a utilitzar.

— Margalida Galmés: Hi ha moltes d'aquestes paraules que ja no s'utilitzen perquè les feines o els objectes als quals fan referència ja no existeixen. Per això, recuperar paraules i expressions implica recuperar tota una cultura passada.

La gent està utilitzant més aquestes expressions?

— Margalida Galmés: Com a mínim el nostre grup d'amics sí [riu]. El nostre objectiu era que es tornassin a utilitzar aquestes paraules i, si no aconseguíem arribar arreu de l'illa, com a mínim volíem que els nostres familiars i amics sí que les utilitzassin.

— Josep Garí: Encara queda feina, però a poc a poc ho anam aconseguint. Tira-tira.

Vàreu començar amb imatges i ara ja publicau vídeos. Forma part de l'evolució del projecte?

— Margalida Galmés: Des de l'inici teníem clar que cada dia havíem de pujar una paraula o una expressió, perquè el compte no es tornàs monòton. Però ara hem anat fent vídeos més humorístics i en alguns també hi participa la gent de Vilafranca.

Quina és la paraula o expressió que més us agrada?

— Margalida Galmés: La meva expressió seria, ja que va ser l'inici de 'Tant és ara com abans', 'plagueta' (quadernet). La meva padrina sempre la deia i sempre m'ha fet gràcia; la utilitzava a l'escola.

— Josep Garí: La que a mi em resulta més curiosa és 'putatiu/putativa', que es considera com un pare o germà sense ser-ho.