Maria Avellà: “Consumir ecològic és una inversió en tu mateix i en l’economia local”
Es Forn Vell de Calvià fa un any que està en funcionament; conversam amb la seva impulsora sobre productes de quilòmetre zero i la situació del municipi
CalviàMaria Avellà, arqueòloga de formació, fa un any que està al capdavant d'Es Forn Vell, ubicat al poble de Calvià. La seva aposta és evident, productes ecològics i de proximitat en una zona on el turisme ha engolit qualsevol altra alternativa vinculada al camp. Fins ara, el grup de consum impulsat per la botiga aplega una vintena de persones residents als dos pobles de l'interior del municipi. Aquesta iniciativa pretén dirigir-se tant a la gent que hi viu com a les persones que visiten aquest racó de Mallorca durant l'hivern o l'estiu. Conversam sobre productes de quilòmetre zero i la situació del municipi.
Per què aquesta aposta pels productes 'eco'?
Consumir ecològic és una inversió en tu mateix i en l’economia local del municipi. Si consumeixes productes d’aquí permets que les persones que cuiden el paisatge visquin de l’agricultura i la ramaderia. A més, és aquesta cura del territori la que atreu les persones interessades en la gastronomia i la història de l’illa.
Com decidiu tirar endavant aquesta idea?
Ara fa un any que a força de reunir-nos en aquest local amb diverses associacions per al·legar contra el Pla General d'Ordenació Urbanística vàrem decidir obrir la botiga. El local ens va triar. A més, fa molt de temps que som consumidora de producte ecològic i fins ara a Calvià no es podia trobar res, per aquesta raó també hem volgut fer això. No és fàcil, però som optimistes i estam contents.
Quins són els vostres clients?
Volem arribar moltíssim al públic local, però també que els visitants vegin que aquí tenim bons productes. La majoria de la gent estrangera que ve, sobretot del nord d'Europa, demana aliments ecològics i locals. Intentam arribar a un equilibri entre qui visita l'illa i qui hi viu.
Com funciona el grup de consum que heu impulsat?
La força resideix en una vintena de persones residents a la vila i al Capdellà que es poden permetre consumir aquests productes setmanalment o quinzenalment. Tot i això, nosaltres donam la flexibilitat de no haver de comprar cada setmana o que el client hagi d'endur-se molta quantitat de productes de cop. Una persona encomana el que necessita quan ho necessita, i això ens permet tenir una rotació d'aliments ecològics i frescos cada setmana a la botiga. Està funcionant molt bé gràcies al boca-orella.
D’on venen els productes que veneu?
La immensa majoria provenen de Mallorca, prop d'un noranta per cent, i tots els productes sempre tenen el certificat d'ecològic. El problema que tenim a l'hora de vendre un gènere exclusivament ecològic i local és que els pagesos no els solen distribuir, i molt menys a Calvià. Així i tot, l'oli i el bessó que tenim sí que són productes de quilòmetre zero, concretament venen de les finques properes de Can Ros i el Coll Gomar, però ens duen altres aliments com lletuga, bleda vermella i carxofa blanca, entre d'altres. També tenim un contracte amb Pane Nostro, l'empresa palmesana que fa i distribueix pans fets amb farines autòctones. La resta d'aliments arriben de Porreres, Muro, Petra i Capdepera.
A Mallorca estam molt limitats i hi ha molts de productes bàsics que no es poden aconseguir aquí. Hi ha arrossos que no són mallorquins i els duim del llevant de la Península, perquè el consumidor ens ho demana. A més, que jo sàpiga, a Calvià només es produeix me ecològic i embotits; si hi ha alguna cosa més, ho desconec, però estam oberts a fer feina amb qualsevol altre projecte.
Què oferiu que no tinguin altres botigues del municipi?
Quasi puc assegurar que tenim vins, cervesa i un producte que no es poden trobar en qualsevol altre indret, i parlam d'un municipi molt gran. Donam la possibilitat de comprar llavors, farines i sucres a granel, perquè molta gent està cansada del plàstic. També tenim senalles fetes a mà d'Artà, i no són fàcils de trobar al ponent de Mallorca.
A més de botiga, organitzau esdeveniments culturals.
Som culs inquiets i va en el nostre tarannà. Ens havíem proposat fer una activitat mensualment i ara tenim gent que ens proposa idees. Fins ara hem organitzat tasts de vi i d'oli, un taller de cosmètica i la cuinera Maria Salinas ens va donar nocions culinàries. També vàrem fer un contacontes amb una biòloga que ens parlà de les plantes que surten a les històries per als menuts. Aquest mateix dijous 21 en farem un sobre els ocells a les rondalles mallorquines i al cançoner, en col·laboració amb el GOB i l'OCB. Ve un tipus de gent amb la qual tenim molt bona relació, ara tenc més vida social que abans, també amb persones que no coneixia.
Quina és la situació del sector al municipi?
No té gens de suport de les institucions. Fa més de vint anys que els polítics locals parlen de donar una empenta i d'apostar pel turisme d'hivern a Calvià, però només queda en paraules. Actualment, els dos pobles estan incomunicats pel que fa al transport públic i hi ha molts de camins públics tancats, dos factors que ajudarien a afavorir l'arribada d'un turisme de qualitat que vol gaudir d'aquest paisatge. Aquest municipi forma part de la serra de Tramuntana, i s'ha de potenciar en tots els sentits.
A més, els hotels rurals de la zona podrien obrir durant més mesos, tot i que també seria interessant que els mateixos establiments hotelers tinguessin horts que poguessin donar feina per al seu manteniment i, a la vegada, poguessin alimentar els seus visitants.
Com veis el futur del poble?
Quan tenia vint anys i volia comprar a Calvià, ja era impossible. Ara que tinc quaranta anys, quasi no puc ni pagar el lloguer. Amb tot el respecte cap als estrangers que es poden permetre aquests preus, la gentrificació també ha arribat al poble. Ningú no s’ha interessat pels nostres interessos, ni tan sols nosaltres mateixos.