“És necessari compartir la nostra feina per sentir que formam part de la cultura”

PalmaAmb la càmera a la mà i trescant per Ciutat, així podríem identificar Marc Bergas (Palma, 2001). La seva passió pel vídeo neix del món de l’skate, que segueix des de l’adolescència. Aquesta afició l’empenyia a baixar a la plaça del Tub o a la Feixina a gravar els primers vídeos d’aquest esport amb el mòbil i un objectiu ull de peix “més que auster”. Més endavant, quan va tenir els doblers, va comprar la primera càmera, una handycam de cinta importada del Japó, que va marcar l’estètica que volia seguir en els seus projectes. Enguany ha creat una revista digital, Chunky Magazine (@chunky_mag), on fa difusió de la cultura local illenca. Amb aquest projecte, que utilitza com a mostrador de tota mena d’expressió artística, Marc ha emprès una nova etapa en la seva carrera en el món audiovisual.

Ciència o art? Tot i que al Batxillerat, que va cursar a l’IES Josep Maria Llompart, va escollir la modalitat artística perquè des de petit li havia interessat, els prejudicis i les influències externes varen fer que aquesta decisió canviàs. Això el va dur a decantar-se per la branca científica i cursar Edificació a la UIB. “L’exigència d’aquesta modalitat em va obligar a abandonar a poc a poc el vessant artístic”, confessa. Anys més tard, però, ha reprès el contacte amb la que realment és la seva passió i en aquests moments cursa el Grau de Realització a l’Escola d’Arts Audiovisuals CEF.

En un moment d’incertesa i desmotivació li va passar una cosa que li va canviar la vida. “Un dia vaig gravar l’entrada de la botiga Piel de Gallina. Els propietaris, Pedro i Javi, varen veure el vídeo i alguna feina meva i varen decidir que els podria ajudar en la gravació de vídeos promocionals per a les xarxes”, conta. Va començar a assistir a l’estudi i li varen ensenyar el que era una sessió de shooting. “Em varen deixar projectar les meves idees de filmació i edició amb completa llibertat. La seva marca em va servir d’altaveu i vaig començar a tenir un entorn relacionat amb la meva feina, fent-me sentir que potser sí que valia per això”. Avui dia, Marc continua col·laborant amb la botiga.

Inspirar els altres. Aquesta és una màxima per a Marc quan fa referència al seu projecte. “Mentre anava deixant de banda els estudis a la universitat i em centrava en els vídeos, vaig anar entrant en un entorn totalment cultural”, recorda. Aquest fet li va permetre conèixer molta gent que emprenia projectes per compte propi: “Són treballs de molta qualitat, que potser no tenien gaire visibilització. Això, combinat amb la meva aposta per compartir i mostrar l’obra de cadascú, a fi de nodrir i inspirar els altres, em va donar la idea de crear la plataforma”.

Professionalització. A poc a poc, s’ha anat centrant de manera total en l’audiovisual i en l’organització d’esdeveniments, dues eines que considera que són “les adequades per mostrar al món la feina dels artistes locals”. “És necessari compartir la nostra feina per fer-nos sentir que formam part del conjunt de la cultura”, diu. Per això, vol donar veu “a aquells que a través de l’art critiquen la falta d’ajuda a l’hora de produir”. I apunta sense dubtar-ho: “Per fer-ho no hauria de ser necessari sortir de ca nostra”.