“Vaig néixer al taller on ma mare i la padrina dissenyaven els siurells”

PalmaColoma Cañellas (sa Cabaneta, 1971) es dedica a fer siurells des que pràcticament va aprendre a agafar objectes amb les mans, i és per això que no recorda quin va ser el primer que va fer. “Vaig néixer al taller on ma mare i la meva padrina feien feina”, explica. Actualment, ella produeix a la mateixa casa on ho varen fer les seves antecessores, per mantenir fermes les arrels del negoci. “Ara, però, on la meva padrina tenia el taller, jo hi tenc només el forn”, assenyala.

Dedicació. La jornada laboral de Cañellas al capdavant de Siurells Ca Madò Bet és extensa. “M’hi dedic 12 hores cada dia, perquè per tenir un sou digne sent autònoma és el que hi ha”, explica. A l’estiu, el volum de feina augmenta i la temperatura alta no ajuda l’art siureller. “A 40°C el fang s’asseca molt de pressa i és difícil de manipular. A més, amb el forn a 1.000°C... imagina’t”, exposa. Cañellas fa feina principalment per a empreses que venen producte mallorquí a turistes. Una altra part de la seva activitat se centra en l’elaboració de siurells com a premis dels ajuntaments en concursos o tornejos. “També faig records de batejos de fills d’amics o fills dels nebots, però de manera esporàdica”, diu.

Artesania. La manera de treballar els siurells ha variat al llarg dels anys per adaptar-se als nous procediments de fabricació. “El meu padrí feia manualment la mescla per obtenir el fang blanc, mentre que jo utilitz fang industrial. Ells pintaven amb calç i jo, amb pintura acrílica”, explica Cañellas. Ara bé, el resulta és el mateix, “un producte artesanal i mallorquí”. Quant a la fabricació, explica un fet curiós. “Malgrat que el disseny de siurells ha estat lligat sempre a les dones, abans només els homes eren els que podien fabricar els xiulets”, diu. Però ara tot ha canviat. Les quatre siurelleries que hi ha a Mallorca estan comandades per dones, que fan el procés “sense que els homes siguin necessaris”.

Joan Miró i Robert Graves. Ells dos varen ser dues de les persones conegudes que es varen deixar encisar pels siurells de la padrina de Coloma Cañellas. “Ella venia les figures a la romeria de la Bonanova i va ser allà que Miró es va interessar pels dissenys, fins al punt que va visitar el nostre taller i es va inspirar en els siurells per a algunes de les seves obres”, exposa. Per la seva banda, l’escriptor Robert Graves també va quedar impressionat per la tècnica siurellera de la padrina. “Al llibre La deessa blanca parla dels siurells que ella feia”, assenyala.

Frida Kahlo. Més enllà del siurell tradicional, Cañellas s’esforça per fer un gir artístic als seus dissenys i fer-los atractius per als més joves. És així com ha decidit inspirar-se en els personatges de la princesa Leia de Star Wars, Darth Vader o Frida Kahlo. Però també ha viatjat segles enrere. “Fa poc, vàrem anar de viatge a París i vaig fer un siurell de la reina Maria Antonieta, decapitada”, recorda. Aquest, però, va ser un disseny puntual “per fer la gràcia de passejar-nos per la ciutat amb una figura d’un dels seus personatges més famosos”, explica. D’ara endavant, Cañellas continuarà amb la seva vocació, amb l’esperança que la professió siurellera aconsegueixi tenir un relleu generacional.