Antoni Mairata: "Si de nin no m'haguessin apuntat a violí tal vegada no hauria descobert mai el meu talent innat"

PalmaAntoni Mairata és un jove de Campanet nascut fa 27 anys. És compositor de música clàssica i de bandes sonores. La seva trajectòria es va iniciar quan només tenia set anys, escrivint una obra que li va suposar rebre el seu primer premi. Des de llavors, la llista de guardons i reconeixements s'ha fet molt llarga.

Ha estrenat una obra a l'Auditori Nacional de Madrid, va rebre l'única beca Fullbright concebuda a escal estatal dins l'àmbit de les arts per estudiar un màster de música de cinema a la University Of Southern Califòrnia (Los Angeles) i ara mateix es troba immers en la creació de la banda sonora de Tadeo Jones 3. Ara bé, així i tot, no es considera un 'nin prodigi'.

Des de ben jove vàreu començar a crear música a nivells professionals. Creis que la composició musical ha conduït la vostra vida?

— Jo diria que sí. El camí de la composició m'ha duit a viure a Madrid i a Los Angeles, experiències que han tingut un impacte transcendental en la meva vida. No seria la mateixa persona si no les hagués viscut.

Fent el que heu fet de tan jove, aconseguint els premis que heu aconseguit, us considerau un nin prodigi?

— No, de cap manera. Jo crec que la gran majoria de persones tenen un talent innat per a alguna cosa, ja sigui per les matemàtiques, oratòria, pintura, etc. Malauradament, moltes potser mai el descobriran. En el meu cas, vaig tenir la gran sort que de nin m'apuntassin a violí i ja entràs dins el món de la música. Si això no hagués passat tal vegada no hauria sabut mai quin era el meu talent innat.

Heu estrenat una obra a l'Auditori Nacional de Madrid i heu fet la simfonia de La Serra de Tramuntana entre molts d’altres projectes exitosos, però no sembla que hi hagi molt de ressò d’aquestes grans gestes. En quin punt creis que està la música clàssica avui dia?

— La música clàssica, si es compara amb altres gèneres, és molt minoritària. Jo crec que l'objectiu primordial avui dia és recuperar el públic, i musicalment comunicar amb ell de manera clara i directa. He d'afegir que l'educació tant a l'escola com a casa és una peça fonamental per solucionar aquest problema.

Amb la vostra professió conviviu amb la música des d’una perspectiva molt concreta. Què és la música per a vós?

— Per a mi és una manera de comunicar amb el públic, em permet expressar-me com a artista i transmetre un seguit d'emocions que d'altra manera no podria compartir.

Estant tot el dia treballant amb la música, també n’escoltau? Quina? Què escoltau en el temps lliure?

— Sí, n'escolt quasi sempre que puc, i de molts d'estils. Crec que d'alguna manera escoltar música es pot comparar amb el menjar: com més coses t'agraden, més gaudeixes. Els artistes que he estat escoltant aquesta setmana són Bach, Queen, Paco de Lucía i Antònia Font, per exemple. Un poc de tot...

En quin moment decidiu que us voleu dedicar a fer bandes sonores?

— Quan tenia uns 14 anys vaig començar a explorar la música de John Williams. Em va deixar meravellat i a partir d'aquest moment em vaig fixar aquest objectiu.

És complicat entrar dins aquest món?

— Molt complicat. En el meu cas, com que vaig estudiar violí i composició de música de concert tots els meus contactes estaven relacionats amb la música clàssica. Quan vaig arribar a Madrid no coneixia ningú relacionat amb el món del cinema o audiovisual. Però, a poc a poc, si es va fent feina i movent-se una mica, van sorgint els contactes. No obstant això, el normal és que la carrera d'un compositor de cinema es desenvolupi a llarg termini. Hi ha pocs compositors de renom que tinguin menys de 40 anys.

Podríem dir que establir-vos dins la indústria de Hollywood és el vostre objectiu?

— El meu objectiu és poder viure exclusivament com a compositor de música tant de cinema com de concert. Més que d'on vinguin els projectes, em preocupa més que siguin interessants i de qualitat.

Com funciona? Us donen les imatges i us imaginau la música?

— Moltes vegades tot comença amb un guió i amb converses amb els directors. Això ja és més que suficient per començar a explorar idees musicals. Llavors em passen el muntatge definitiu i aquí és on comença la feina de veritat de sincronitzar la música i decidir on n'hi haurà i on no.

Dins quins projectes estau ara mateix?

— Ara mateix estic treballant com a orquestrador i compositor d'una part de la banda sonora de la tercera entrega de la saga Tadeo Jones i també col·labor als Looney Tunes. També compondré la música per a dos curtmetratges produïts a Nova York i Atlanta.

De quina pel·lícula us hauria agradat fer la banda sonora?

— De moltes. Per dir-ne algunes: Cinema Paradiso, El Padrino, Star Wars, etc. El problema és que no m'atreviria a fer-ho, ja que de cap manera podria superar les bandes sonores que tenen aquestes pel·lícules.

Quina és la vostra banda sonora preferida?

— Cada vegada m'agrada més la de Cinema Paradiso, d'Ennio Morricone. Crec que capta a la perfecció l'esperit de la pel·lícula i descriu sentiments molt profunds.

El 27 de gener estrenau Germania.500, La Germania de Mallorca al teatre Principal. Com afrontau aquesta estrena?

— Amb molta il·lusió, la veritat, esper que l'obra agradi al públic. Musicalment, crec que té molta força i dramatisme. A més, la funció combinarà la música amb projeccions i una posada en escena de la mà de Marga López. L'Orquestra Simfònica de les Illes Balears, dirigida per Bernat Quetglas, serà l'encarregada de l'estrena. A més, comptarà amb la veu de Marian Lush i amb la narració de Rodo Gener. Maribel Servera és l'autora del text i Bartomeu Mestre el responsable de l'assessorament històric. He de dir que la idea original de l'obra és d'Andreu Julià, músic i director de la banda de Petra i d'Algaida.