“No he tingut mai problemes per sortir de l’armari i viure com volia viure”

PalmaEdu Gibert (Palma, 1995) té una trajectòria acadèmica ben nodrida: va estudiar Relacions Internacionals a Barcelona i es va traslladar a Madrid per cursar un màster en Estudis LGTBI. Ara està a l’espera de començar un doctorat a la Universidad Complutense. També ha publicat alguns articles acadèmics sobre temes LGTBI i pertany a les Joventuts Socialistes del PSIB com a secretari de Drets LGTBI. Ja a Mallorca, ha posat en marxa Can Cuir, a la plaça de Barcelona de Palma, un bar i espai cultural LGTBI que ha obert fa només unes setmanes. “Vaig pensar que estaria bé ser capaç de traslladar-ne la visibilització i la diversitat al dia a dia de la gent”, diu.

Espai. “A mesura que em feia gran, amb 16 o 17 anys, a Mallorca, no vaig tenir cap problema per dir que era gai. Però sí que vaig notar que no hi havia espais on compartir-ho”, conta. Explica que es va acostar a Ben Amics ja en aquell moment, també va participar en alguns esdeveniments seus, però que no hi havia llocs d’oci on conèixer gent. A més, les aplicacions no funcionaven com ara. “Vaig pensar: si no conec gent en el meu cercle que sigui gai, si no hi ha llocs on anar, ni aplicacions com a tal, on es poden trobar persones amb les quals puguis començar a tenir experiències?”. Per a ell és important, confessa, “tenir espais on la gent pugui sentir-se segura, sense que la jutgin, on l’entenguin”.

Sortir forava ser molt important per a ell, tant a Barcelona com a Madrid. “Tot era molt diferent”, assegura, mentre matisa que per a ell va ser determinant anar-se’n en un moment en què a l’illa hi havia més prejudicis que no ara. Per això, explica que part del seu projecte personal sorgeix per aquest motiu, amb la intenció d’aportar alguna cosa a la societat, un lloc “on poder socialitzar i, sobretot, on tenir una cita o una trobada normal de dia”. “Era una cosa necessària per a mi, a partir de l’experiència que havia tingut a Mallorca”, conta.

Afortunat. Així se sent en relació amb la seva família i el seu entorn. “No he tingut mai problemes per sortir de l’armari i viure com jo volia viure”, afirma, però reconeix que ha conegut gent que li ha dit que, mentre que ell als 17 anys ja estava “vivint la seva vida”, ells no s’havien atrevit a fer-ho fins als 22, per exemple. Conta que, per desgràcia, avui dia continua havent-hi joves que no surten de l’armari, que tenen problemes familiars. “Som conscient que aquestes situacions existeixen i que no tothom ha tingut la sort que he tingut jo”.

Informació. Insisteix en la importància d’accedir a informació sobre el col·lectiu i que aquesta s’apropi a la quotidianitat diària. “Per les inquietuds intel·lectuals i culturals que tenc, m’interessa que m’expliquin coses del col·lectiu i aprendre’n sempre”, diu. Troba que ara, amb plataformes com Netflix, que inclouen més personatges LGTBI, la visibilització s’ha estès i hi ha més referents. En tot cas, apunta que “una cosa és això i l’altra la informació real, amb aspectes més teòrics i genèrics”, però que aquesta informació “no arriba perquè a l’escola o a la universitat no t’expliquen res d’això. Pots ser del col·lectiu i que et manqui informació, a mi mateix me’n manca”.