“Si no tingués la passió que tenc, no sé si podria suportar el món audiovisual”

PalmaDe pare mallorquí i mare gallega, Candela Forcades (la Corunya, 1997) va venir a viure a Mallorca amb la seva família quan només tenia sis mesos. Es va formar al Centre d’Ensenyament Superior Alberta Giménez (CESAG), on va cursar el doble grau de Periodisme i Comunicació Audiovisual. Després va fer un màster en Direcció de Fotografia a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC). Des del 2021 viu a Barcelona, on fa feina en fotografia per a diversos projectes.

Cinema. “Tota la vida m’han cridat l’atenció els mitjans audiovisuals, i quan era petita m’atreien especialment els videojocs”, però va ser a través del seu padrí i del cinema que el vincle es va fer més estret. “El meu padrí ens va dur a la meva germana i a mi al cinema a veure Super 8. En aquell moment va començar una petita tradició que fèiem una vegada al mes, fins que vàrem arribar a anar al cinema religiosament un pic per setmana”. També recorda anar a dinar a cal padrí i acabar sempre veient alguna pel·lícula plegats. “Fins i tot hem vist qualque sèrie. Esperava a dissabte a veure-la perquè sabia que mínim quatre capítols els veuríem tots junts”, diu.

Primer rodatge. Cinc dies va ser el temps que va durar el primer rodatge en què va participar i que va ser definitori per ella. Un company de la universitat va decidir fer un curtmetratge de manera professional i ella va estar al departament de llum. “Varen ser uns dies molt durs però satisfactoris. Vaig aprendre tot allò bàsic per poder ser útil”, recorda. Després d’aquesta experiència va saber que, en acabar la carrera, es volia formar per estar en rodatges. “Em vaig enamorar de rodar i a poc a poc he anat acotant el que vull fer fins que m’he centrat en el departament de fotografia”, conta.

Música. “Vaig començar a fer audiovisual recurrentment quan gravava batalles de rap (freestyle) a les Voltes i la gent em va començar a conèixer i em demanava videoclips”, recorda. Admet que la música és la inspiració per fer els vídeos. “La gent pot venir amb una idea i tu adaptar-la; en aquell moment feia coses més simples, però de cada vegada el cos et demana més”. Sobre els referents, assenyala que depenen del moment i del projecte. “Avui dia bec molt de les pel·lícules coming of age i del seu estil. Però quan són videoclips, em deix guiar pel que m’inspira la música i pel que vulgui el director o l’artista”.

Relació tòxica. Així, entre rialles, diu que és el seu vincle amb el món audiovisual. “Al cap i a la fi, el teu hobby es converteix en la teva feina i hi dediques més esforç i temps del que hauries de dedicar-hi”, confessa. Té clar que és important desconnectar, però assegura que és complicat fer-ho. “Penses que no hauries de fer feina gratis, però que vols rodar”. Així, conta que els primers deu mesos de feina “pràcticament” no va cobrar res. “Si no tingués la passió que tenc, no sé si podria suportar aquest món”, reconeix. Després de tres anys treballant-hi, afirma que n’ha tret fruits: “És un procés fer-t’hi lloc, que et coneguin, que et cridin; llavors milloren les condicions i els sous”. Ara, apunta que “per sort” només treballa gratis quan ho fa per als seus amics.