“Ara, per ser pagès necessites estar molt format, saber de màrqueting i ser una persona oberta”

Es CapdellàJaume Seguí (es Capdellà, 1986) és un dels pocs pagesos que queden al municipi de Calvià. Biòleg de formació, combina la seva passió pel camp investigant sobre la flora amenaçada balear al Jardí Botànic de Sóller. Vinculat des de petit a la finca del Coll Gomar, molt a prop de les cases del Galatzó, aposta clarament per l'agricultura ecològica. Conversam sobre la professió, el paper dels joves i les perspectives de futur en un municipi que es resisteix a perdre la seva essència rural.

Com valorau la situació del sector al municipi?

Quan vaig per altres zones de Mallorca no veig que tinguem el camp menys cuidat, però el problema a Calvià és que hi ha molt pocs pagesos que es dediquin exclusivament a l'ofici. Els darrers anys, molts estrangers han comprat grans finques i miren d'invertir en el camp, de manera que tornen a reproduir la figura de l'amo contractant algú que tingui cura de tot. Algunes possessions s'han salvat per això. Però en la meva opinió, l'agricultura és una feina preciosa si es tracta, sobretot, d'un projecte particular, si et diuen què has de fer ja no és el mateix.

Quins són els principals problemes de la pagesia?

La falta d'aigua, el tipus de finques i el preu dels terrenys no ens permeten competir amb la Península. Tenc amics que són enginyers agrònoms i intenten fer agricultura intensiva, però no poden competir perquè el marge de beneficis és molt ajustat. A Mallorca, l'únic que veig viable és desenvolupar productes de qualitat per vendre'ls als turistes, que solen estar molt interessats a conèixer la realitat gastronòmica local.

Realment el camp pot ser una sortida laboral per als joves?

Els joves no veuen un futur econòmic en la pagesia, i no s'hi acaben de llançar. Fins que no sigui rendible econòmicament ningú hi invertirà. Tampoc no hi ha interès per les feines vinculades al territori i el camp, perquè és cert que és dur. A més, ara per ser pagès necessites estar molt format, saber de màrqueting i ser una persona oberta, perquè, si no, et compren. Realment és complicat, s'ha de saber de tot.

Què es pot fer perquè cuidar del camp deixi de ser un 'hobby' i ofereixi un sou digne?

Des de les institucions ja hi ha iniciatives, com les ajudes a joves agricultors o la mateixa Política Agrària Comuna (PAC), que ofereixen una empenta important. Així i tot, no és suficient. A més a més, les ajudes que ens donen potser haurien d'estar exemptes d'IRPF, perquè si et donen 10.000 euros, amb la declaració de la renda en perds uns 2.000. Associar-se entre productors, com s'ha fet amb el projecte Me Ecològic, també és una solució. Potenciar encara més les etiquetes de denominació d'origen dona una garantia de les qualitats específiques del producte local. També som partidari d'impulsar un segell diferenciador de la serra de Tramuntana, perquè no és el mateix produir oliva al Pla que a la muntanya.

Per què estau tan interessat a desenvolupar l'agricultura ecològica?

Actualment tenim moltes tècniques per fer una agricultura sostenible i que alhora sigui altament productiva, però requereix una formació prèvia i molt d'esforç, sobretot perquè exigeix augmentar la matèria orgànica del sòl. Així i tot, sobre l'agricultura ecològica hi ha una percepció estancada en el passat que renega d'aquests avanços. Se sol pensar que una gestió ecològica significa no fer res, i deixar abandonat el terreny, però no hi té res a veure. D'altra banda, a Mallorca, i encara més a Calvià, quasi no tenim sòl fèrtil, i això suposa un problema.

I què es pot fer?

Molts pensen que si llaures, almenys els altres veuen que cuides la teva terra, però el pitjor per al camp és que no tingui herba. Llaurar permet que els nutrients de la terra estiguin disponibles durant un temps, però la llum solar d'estiu mata qualsevol organisme. Són aquests organismes els que permeten que els nutrients de la matèria orgànica nodreixin les plantes. Qui sembra blat pot segar, però després no fa falta que llauri. Els qui tenim herba per a pastura hem de fer rotacions amb tancats perquè no hi hagi sobrepastura. Això és sacrificat perquè cada tres dies has de canviar el bestiar de parcel·la. La idea és que no es mengin l'herba que torna a rebrotar i deixin que les plantes d'aquell punt concret es recuperin.

Quines característiques té la vostra finca i què hi produïu?

Té 18 hectàrees, sis de les quals cultivades amb ametller, garrovers i oliveres. Cada any recollim les ametlles amb màquina, però les garroves, d'ençà que tenc vuit anys, les agaf tot sol cada estiu al llarg d'un mes. D’oli només en produesc 60 o 80 litres i no el comercialitz, però la resta del gènere el venem a la cooperativa Camp Mallorquí. A més d’això, ara tenc 17 ovelles.

Per què formau part del projecte Me Ecològic

Sempre he defensat el producte local i la iniciativa permet oferir qualitat a les carnisseries i els consumidors. També podem treure profit d'aquesta carn que s'alimenta de pastures naturals. Com a soci pagues una quota d'inscripció per cada ovella i una altra anual que és assequible. A més, amb suport del Govern, el projecte es manté, però el projecte pareix viable i cada vegada té més socis. Encara falta estendre la cultura de menjar me, perquè per tota l'illa tenim ovelles i quan feim una torrada el consumidor se'n va a una gran superfície a comprar carn que no és de proximitat i tampoc ecològica. S'ha de fer divulgació i tornar al producte d'aquí. No s'ha de consumir cada dia, bastaria un pic al mes, perquè menjar me és més mallorquí.

Quines garanties té el consumidor que compra aquesta carn?

Per certificar que la teva explotació és ecològica t'has de donar d'alta al Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica, i això implica no donar pinsos als animals, que només mengen herba. Tampoc viuen estabulades i pasturen pel camp en llibertat.

Falta donar a conèixer l'esforç i la dedicació que hi ha darrere la postal romàntica que ens venen del paisatge rural mallorquí?

Els turistes i els mateixos residents volem veure un paisatge cuidat, i d'això ens encarregam els pagesos, però el benefici el reben més els hotelers i altres sectors. Les ajudes al sector primari serveixen per mantenir el camp, però si aquest no aconsegueix ser productiu, s'acabarà abandonant. No es pot mantenir la Serra com si fos un museu, necessita gent que visqui de la terra i li doni vida.